I si les Illes limitassin els turistes a 2,5 milions mensuals en temporada alta?

Fa anys que les Balears parlen de la necessitat de posar límits al creixement turístic. El debat s’ha intensificat a mesura que la sensació de saturació s’ha estès entre la població i que els efectes de la turistització han anat ocupant cada vegada més espais de la vida quotidiana. Però, tot i les proclames sobre la necessitat de contenció, el Govern no s’ha atrevit ni tan sols a estudiar seriosament què passaria si es limitàs l’arribada de visitants.

Un estudi del 2024 de dues investigadores de la UIB, Maria Sard i Elisabeth Valle, posa damunt la taula una proposta concreta en aquest sentit: establir un límit de 2,5 milions de turistes mensuals durant la temporada alta. Les conclusions, elaborades a partir de dades del 2017, qüestionen alguns dels arguments que han servit per esquivar aquest debat. Aplicar aquest límit suposaria deixar de rebre prop de mig milió de turistes cada any i una reducció d’aproximadament un 1% del PIB. Un impacte que no és gaire determinant. És evident que hi hauria algunes activitats i llocs de feina que se’n ressentirien, i que una part dels treballadors cercarien altres destinacions. Però també és cert que qualsevol transformació econòmica comporta ajustaments i que no es pot convertir la preservació de cada punt de creixement en una condició innegociable.

A més, les dades del 2025 mostren que la situació ha canviat des que es va fer l’estudi: a les Illes, ja no són només juliol i agost els mesos que superen els 2,5 milions de visitants, sinó també juny i setembre. Si es manté el ritme actual, cada vegada serien més els mesos afectats pel topall. És precisament aquí on rau l’interès de la proposta: fixar un màxim mensual permet actuar sobre els moments de més pressió, quan la concentració de persones condiciona més la qualitat de vida.

Les Balears són una societat profundament turistitzada, fins al punt que les propietats particulars s’exploten com a allotjaments turístics i que les vinyes dediquen tants esforços a rebre turistes com a produir vi. Per això, el debat no pot limitar-se a gestionar millor les conseqüències de l’allau de gent. Cal atrevir-se a intervenir sobre la causa: el volum d’arribades.

L’Administració s’escuda en el fet que posa mesures de contenció. I pot continuar instal·lant càmeres a les platges per comptar banyistes i aplicant mesures puntuals, que també són necessàries, però aquestes no poden substituir una política de contenció. No cal que el límit sigui de 2,5 milions ni que el mètode sigui exactament el que proposen les investigadores. El que no es pot ajornar més és la decisió d’estudiar-ho, posar-hi xifres i establir un sistema de límits. Perquè, si fa anys que deim que no podem continuar creixent, ja és hora de començar a concretar què vol dir decréixer i quines conseqüències tindria per després estudiar com afrontar-les.