Més de 16.000 treballadors regularitzats a les Balears ja cotitzen a la Seguretat Social
La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, reclama la jubilació anticipada i el reconeixement de les malalties professionals de les cambreres de pisos
-
CAST
PalmaMés de 16.000 persones afiliades a la Seguretat Social a les Balears provenen del procés de regularització extraordinària impulsat pel govern espanyol. La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha donat a conèixer aquesta dada durant una jornada sobre les condicions laborals de les cambreres de pisos, en què ha destacat que prop de 150.000 treballadors de les Illes estan vinculats a activitats turístiques. L'arxipèlag supera les 650.000 persones afiliades a la Seguretat Social, amb un creixement del 4,9% durant el darrer any, mentre que la població estrangera ocupada supera les 184.000 persones.
La trobada, titulada Jubilació anticipada ja i reconeixement de les malalties professionals, ha servit per posar el focus en el desgast físic i psicològic d'un col·lectiu majoritàriament femení que reclama poder jubilar-se abans sense penalitzacions en la pensió. Saiz ha anunciat que el Consell de Ministres ha aprovat tramitar per via d'urgència la incorporació al quadre de malalties professionals de les patologies pròpies de les cambreres de pisos, especialment les que afecten les espatlles, els colzes i els canells. "Hi ha dolències que són el resultat d'anys d'esforç, moviments repetits i exigències físiques sostingudes. No podem permetre que quedin diluïdes sota la idea de malaltia comuna", ha advertit. La ministra ha defensat,que el reconeixement de les malalties no pot substituir la prevenció: "La primera obligació és evitar que les treballadores emmalalteixin. Cal reduir les càrregues, millorar els mitjans i garantir condicions laborals saludables".
Reivindicació socialista
La presidenta del Congrés dels Diputats i candidata del PSIB a les eleccions generals del 29N, Francina Armengol, ha posat veu a les conseqüències que aquestes condicions tenen sobre la salut de les treballadores a partir de la seva experiència professional en una farmàcia. "Venien moltes cambreres de pisos i, a part dels analgèsics, moltes s'enduien ansiolítics, perquè tenien el cos destrossat", ha explicat. Armengol també ha recordat la pressió que pateixen durant la jornada i la dificultat de conciliar-la amb les responsabilitats familiars: "Moltes no baixau a dinar perquè heu de continuar fent feina, i després arribau a casa i teniu els infants o una persona major. I això t'enfonsa el cap". Armengol ha reclamat més contractacions per reduir unes càrregues de feina que considera abusives. "El que s'ha de fer és contractar més gent", ha afirmat. També ha demanat que els estudis sobre el volum de feina es facin durant la temporada alta i no quan els hotels tenen menys ocupació: "Perquè això és fer trampes".
La secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez, ha denunciat que les cambreres de pisos sostenen bona part de l'activitat turística sense rebre el reconeixement que mereixen. "Sense vosaltres no obriria cap hotel. Sou les que sosteniu en silenci la primera indústria de les nostres illes i moltes ho heu pagat amb la vostra salut", ha dit. Sánchez ha reclamat carros motoritzats, utensilis més lleugers i mesures per reduir l'exposició a la calor, a més d'un reconeixement de les lesions derivades dels moviments repetitius. "No es pot demanar el mateix esforç tota la vida laboral com si el cos no canviàs", ha advertit.
Sánchez també ha recuperat la polèmica sobre els llits elevables que va impulsar el Govern d'Armengol i les declaracions de l'actual presidenta del Govern, Marga Prohens, que els havia qualificat de "la ximpleria més gran que hem sentit en política turística en els darrers temps". La secretària d'Estat ha reivindicat la importància d'aquest tipus de mesures per protegir la salut de les treballadores i ha recordat que les Balears varen ser pioneres en la seva implantació. En la mateixa línia, Armengol ha recordat que, quan una cambrera de pisos ha de fer centenars de llits i aixecar matalassos, "no és cap tonteria: és la seva esquena, la seva salut i la seva dignitat". Prohens, per la seva banda, havia defensat que els llits elevables no eren la principal reivindicació de les treballadores ni resolien per si sols els seus problemes, i havia reclamat prioritzar la reducció de les càrregues de feina i el reconeixement de les malalties professionals.
El secretari sectorial federal d'Hostaleria i Turisme d'UGT, Omar Rodríguez, ha recordat que el 96% de les treballadores de pisos són dones i ha reclamat reconèixer el biaix de gènere d'una professió històricament invisibilitzada. "Una cambrera de pisos de 55 anys té una edat biològica de 70", ha assegurat. Rodríguez ha defensat que les empreses han de retornar a les treballadores part dels beneficis que genera el turisme i ha reclamat estudis seriosos sobre les càrregues de feina.
Per part seva, el representant d'UGT José García ha denunciat les dificultats perquè les inspeccions laborals comprovin les condicions reals dels establiments. "Aconseguir que passi un inspector de treball és una loteria", ha afirmat. García ha insistit que mesurar les càrregues de feina ha de servir per reduir el nombre d'habitacions assignades a cada treballadora, no per acumular documentació administrativa. També ha advertit que moltes cambreres de pisos no arriben a l'edat ordinària de jubilació en condicions de continuar treballant i que, quan poden, opten per la jubilació anticipada perquè no tenen cap altra alternativa.
Els llits elevables, pendents
La presidenta de Kellys Unión Balears, Sara del Mar, ha denunciat que moltes treballadores encadenen baixes mèdiques i que les seves malalties no sempre són reconegudes com a professionals. "Deman jubilació anticipada perquè la majoria no hi arriben i van encadenant una baixa rere l'altra", ha afirmat. Ha explicat també el cas de companyes amb patologies incapacitants i ha posat com a exemple una treballadora a qui el tribunal mèdic ha donat l'alta malgrat necessitar un pegat de fentanil. Sobre la por a les represàlies, ha estat contundent: "Entenc la por, però que no en tenguin. Hi ha assetjament, però es pot combatre".
La representant de les treballadores també ha qüestionat que tots els llits elevables instal·lats als hotels resolguin els problemes físics del col·lectiu: alguns són massa pesants o tenen mecanismes i cables que dificulten les tasques. Una mostra, ha defensat, que no basta amb introduir mesures sobre el paper si no s'adapten a les necessitats reals de les cambreres de pisos.