Les Kellys de les Balears sumen hores més enllà dels hotels

PalmaLes cambreres de pis a les Illes, conegudes popularment com a Kellys, sovint es troben en una dinàmica laboral que les obliga a multiplicar jornades per garantir la seva subsistència econòmica. Tot i treballar en un sector turístic que genera milions d’euros anuals, moltes d’aquestes dones es veuen forçades a complementar el seu sou fent net cases particulars o habitatges de lloguer vacacional.

La causa de fons recau sobre la pujada del cost de la vida i del preu de l’habitatge a les Balears. Com apunta Celestí Alomar, exconseller de Turisme, “els sous no són tan alts, no en relació amb els sous d’altres bandes, sinó en relació amb el cost de la vida a les Illes”. Aquesta desproporció força moltes treballadores a cercar feines extra per poder arribar a final de mes. “Parlam d’una anomalia dins del món laboral, que la gent hagi d’anar a fer feina el dia lliure per complementar els seus ingressos”, denuncia Alomar”.

Aquest fenomen és encara més comú en municipis amb escassetat de mà d’obra com Sóller on, segons fonts del sector del lloguer vacacional, les treballadores dels hotels reben múltiples ofertes per netejar habitatges turístics en el seu temps lliure. Sovint aprofiten els dos dies de descans setmanals que estipula el conveni d’hostaleria per fer neteges puntuals, o bé mantenen una activitat contínua que s’inicia durant l’hivern, quan els hotels estan tancats i l’única opció de feina és el sector vacacional. Aquestes fonts apunten que no es tracta d’una pràctica generalitzada, però sí recurrent en certs contextos laborals.

Segons el secretari general de Serveis Públics d’UGT a les Balears, Héctor Gómez, “moltes dones fan feina als hotels i, fora de la jornada, també a altres cases, apartaments turístics sobretot”. El motiu principal és econòmic: aquestes feines paral·leles poden arribar a pagar fins a 14 o 15 euros per hora, cosa que representa un sou extra “molt necessari per com ha pujat el cost de la vida a les Balears”.

Gómez recorda que “el període de contractació que tenen [als hotels] és d’entre sis i nou mesos a l’any”, la qual cosa deixa moltes treballadores sense ingressos durant mesos. En aquest sentit, des del sindicat es demana una ampliació del període de contractació mínim assegurable i un increment real dels salaris, que tinguin en compte “l’escalada del preu dels habitatges a les Balears, que ara mateix representa el gran problema econòmic que tenen els treballadors”.

Un problema de salut laboral

La precarietat afecta especialment les treballadores immigrants, que sovint es veuen abocades a acceptar feines informals i sense contracte. Segons fonts del lloguer vacacional, aquest col·lectiu, especialment vulnerable, hi recorre per garantir uns ingressos mínims durant tot l’any, tot i que això impliqui doblar jornades, treballar en negre o assumir feines sense cap mena de cobertura legal durant l’estiu per garantir-se la subsistència durant l’hivern.

El sobreesforç físic d’aquestes jornades dobles genera encara més problemes de salut a les treballadores. La feina de cambrera de pis és físicament intensa, i moltes dones són d’edat avançada o arrosseguen anys de sobrecàrrega. Gómez alerta que “els problemes de salut laboral ja no els tenen només les que fan feina també a altres bandes, perquè la càrrega dins els mateixos hotels ja és molta”.

Una de les reivindicacions del col·lectiu és que es dugui a terme i es controli l’estudi de les càrregues de feina. Tot i que el darrer conveni col·lectiu recull la necessitat de dur a terme aquestes avaluacions, només s’ha aplicat a uns 100 hotels d’entre tots els establiments que operen a les Balears. “És un pacte, però no garanteix que a tots els hotels hi hagi un seguiment real”, lamenta el representant sindical.

Les propostes de millora per part del sector sindical passen per tres grans eixos: garantir que s’apliquin les avaluacions de càrregues de feina per preservar la salut laboral, incrementar els salaris del conveni per adequar-los al cost real de vida i de l’habitatge, i establir un període mínim garantit de contractació, especialment en hotels que resten oberts nou mesos, amb l’objectiu de consolidar una ocupació més estable.

Com apunten fonts del lloguer vacacional, són les Kellys qui els ofereixen els seus serveis i sovint gestionen elles mateixes la seva càrrega de feina, però aquesta aparent autonomia amaga una realitat de necessitat, esgotament i manca d’alternatives laborals.