Rafel Nadal i les lliçons d’esforç

PalmaQue Rafel Nadal s’esforçava, i molt, a la pista, i que va aconseguir fites que semblaven impossibles, és un fet. Mereix tot el respecte esportiu. Ara bé, haver de llegir en una entrevista que cal inculcar als joves la cultura de l’esforç mereix una reflexió. Podem estar d’acord que sempre és bo educar els adolescents en aquesta cultura, sense caure en la temptació, tan present en les converses de barra de bar, de considerar que tots els joves són ganduls.

Però si qui fa aquestes afirmacions sobre la necessitat de ‘treballar fort’ forma part d’un grup empresarial familiar que ha vist com se li feien lleis a mida per desenvolupar la seva acadèmia, salvant les limitacions urbanístiques que impedien fer-hi el projecte, llavors hem de demanar a Rafel que no s’excedeixi.

Ni el PP ni el PSOE varen tenir el coratge d’aturar els peus a la família Nadal. En aquesta ocasió, el batle de Manacor, Miquel Oliver, de MÉS per Mallorca, sí que va tenir la dignitat d’oposar-se a fer normes prêt-à-porter. El projecte era molt senzill i inventat fa dècades: agafar un sòl rústic on la resta de mortals no podem fer res que no sigui produir aliments i fer-hi una acadèmia i un hotel. Precisament els que tenen més recursos i ingressos haurien de ser exemplars i comprar el sòl al preu que toca.

Per acabar-ho d’adobar, un dels arguments dels defensors de les lleis a mida era la singularitat del tennista. Fa uns mesos han quedat retratats perquè part del negoci s’ha venut a un fons d’inversió.

L’exemple de Rafel a les pistes és tan espectacular com necessària seria la seva discreció quan parlam de cultura de l’esforç.