Democràcia i eleccions

Xerrem d’eleccions, no de partits polítics, sinó de democràcia, perquè democràcia no equival a eleccions. Un sistema democràtic és molt més que això, malgrat el dret dels ciutadans a elegir els representants que gestionaran ‘la cosa pública’, aquesta que condiciona tant la vida, imprescindible en una vertadera democràcia.

Per començar, hauríem de concretar de quina democràcia parlam, perquè pot tenir diferents llinatges: liberal, popular o representativa, participativa, deliberativa... La nostra democràcia actual, la capitalista occidental, autoerigida, no sense una evident hipocresia per salvaguardar els valors i els drets humans tindria dos llinatges: liberal i representativa. Realment, tot comença i acaba en unes eleccions. Entre l’una i l’altra és mal de fer trobar rastres d’incidència de la ciutadania en la pràctica política, social, econòmica, etc., exceptuant les mobilitzacions populars reivindicatives i les protestes davant les injustícies i retallades de drets, no sempre escoltades pels nostres representants. Només influeixen realment quan són massives i constants, com en el cas de l’habitatge.

Per resoldre la nostra necessitat o problema sempre queda l’opció individual de personar-nos davant l’Administració o la Justícia. I aquí sí que ens trobam amb tots els obstacles del món: burocràcia, inaccessibilitat, demora, legislació... i fàcilment queim en la impotència i el desànim. Perquè la situació davant l’habitatge, l’encariment de les necessitats bàsiques, la salut, les cures, l’educació, el treball, el transport i el medi ambient, entre d’altres, no és individual, sinó general i col·lectiva, i depèn de les polítiques socials i econòmiques vigents.

Únicament les actuacions conjuntes, la força de la majoria, la mobilització col·lectiva poden incidir en la solució als problemes per aconseguir una vida digna i el benestar. La participació ciutadana individual és el primer pas, però alhora unitària i solidària en tot el que és comú. Hi ha tantes coses que podem canviar! I és possible si ens ho proposam conjuntament.

Ara ens enfrontam a aquesta democràcia purament representativa on la participació de les persones queda relegada a votar uns representants, però no ho podem deixar passar. Abstenir-se pot ser en algun cas una opció, però, a la pràctica, significa deixar en mans d’uns nous representants polítics la gestió de les nostres vides. És una manera d’inhibir-se del que ens afecta directament. Una democràcia participativa també és votar i en aquests moments que el feixisme i l’extrema dreta utilitzen malèvolament el mecanisme de les urnes per destruir-la, cal reaccionar.

La polarització social i política a través de xarxes socials, mitjans d’informació manipuladors i plagats de biaixos i una política de l’oposició basada en atacs personals, insults i falsedats que empra la justícia, sovint ancorada en un passat antidemocràtic, per desqualificar i difamar contribueix fàcilment al desencant i a desentendre’s de tot.

El desencís resulta comprensible quan, en alguns casos, els representants triats pels ciutadans han defraudat arran de la seva gestió de govern per manca d’iniciativa o valentia, per sotmetre’s a pressions de grans agents econòmics, per acomodar-se en el poder o deixar-se arrossegar per la inèrcia d’un sistema que bloqueja qualsevol canvi de fons adreçat a més igualtat i justícia social. És el que li ha passat a vegades a l’esquerra.

Però la consciència democràtica no pot defallir quan ens hi jugam tant. Mitjançant aquest plebiscit els canvis poden ser substancials: autoritarisme i involució en drets i llibertats o millora de la vida de les persones. El nostre vot té, en aquesta ocasió, una importància cabdal. Per això cal tenir clar un seguit d’aspectes de què suposa, per exemple, un vot en blanc o un vot nul que, a banda de situacions fortuïtes, solen obeir al descontentament amb el panorama polític o amb el sistema en cas de no veure una opció clara tot i tenir consciència democràtica i participativa.

En aquest sentit, cal tenir en compte que els vots en blanc poden afavorir els partits majoritaris, atès que són vots comptabilitzats i els partits minoritaris han d’aconseguir més vots per arribar al llindar del 3% i poder obtenir un escó. Els vots nuls, en canvi, els que tenen defectes de forma, no es consideren vàlids i no es comptabilitzen, només afecten estadísticament el percentatge de participació.

L’opció davant unes eleccions no pot ser mai cega, fruit d’impulsos, biaixos o costums, sinó racionalitzar amb criteris ideològics i d’oportunitat una aposta pels canvis necessaris cap a una societat més justa, igualitària i en pau. No ens deixem enganar: un altre món sempre és possible si feim que ens escoltin i estam a l’aguait.