Carme Gomila: “Ara Més no s’integrarà en la coalició estatal, com sí que va passar el 2023”

PalmaCarme Gomila, candidata d’Ara Més-Front Ampli al Congrés, és la més jove entre els caps de llista de les principals formacions de les Balears que aspiren a obtenir-hi representació. A 32 anys, ha estat regidora de l’Ajuntament de Manacor els darrers set anys i ara vol dur la seva veu a Madrid.

Per què sou en política?

— S’ajunten diverses coses: el moment d’urgència social i el sentit de la responsabilitat. A 32 anys tenc l’oportunitat d’encapçalar una candidatura al Congrés, i em fa feliç i me’n sent orgullosa. Com a dona és un repte perquè tornam a un entorn majoritàriament masculinitzat en què ens han faltat referents. Fa 30 anys, Maria Antònia Vadell va ser la candidata al Congrés per la coalició PSM-ENE, i jo som aquí gràcies a ella, també.

Què heu après de la política municipal?

— Ha estat la millor escola. He tingut l’oportunitat de fer feina a un ajuntament prou gros com perquè em doni un cert bagatge. A la política municipal has de trobar solucions a coses que no són estrictament la teva competència, per això has de ser molt imaginatiu i t’has de rompre el cervell perquè coneixes de primera mà quins són els problemes, perquè la gent te’ls fa arribar. Alhora, m’ha permès trobar una manera de fer pròpia: quan una dona jove aterra a una institució no té prou referents, i és molt fàcil que t’acabis mimetitzant amb els companys, que al final tenen unes maneres de fer diferents, perquè no s’han hagut de plantejar tantes coses.

I què podeu aportar a Madrid?

— Perspectiva. La política real és al carrer, no dins els despatxos. Em consider una persona molt normal, i crec que des d’aquesta normalitat podem fer feina per donar solucions.

Per què a les Illes ha estat possible una candidatura conjunta de l’esquerra?

— S’hi han sumat molt d’ingredients. A Ara Més teníem molt clar que havíem d’aconseguir aquesta papereta única. Hem estat molt insistents a trobar espais de diàleg entre tots els partits, ser generosos, i entendre que hi havíem de ser totes. Teníem molt clar que havíem de presentar-nos a les eleccions, i per a nosaltres era prioritari poder liderar i encapçalar aquest procés de diàleg.

I com es justifica que un partit sobiranista vagi amb l’esquerra espanyola? Diluirà la veu pròpia, que és el fet diferencial de MÉS?

— Ara Més no s’integrarà en la coalició estatal, com sí que va passar en el 2023. Ara partim d’una candidatura que és estrictament de les Illes Balears. La coalició s’ha negociat amb els partits d’aquí i nosaltres no ens adherim a Frente Amplio. Que hàgim fet aquesta coalició no suposarà una renúncia dels principis que tenen MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa, que són formacions obertament sobiranistes i lideren aquest procés. No tindrem obediència estatal, tindré llibertat de vot en les qüestions de les Balears; per a nosaltres era una línia vermella.

Si ho entenc bé, Ara Més-Front Ampli tindrà llibertat de vot dins el grup parlamentari de Frente Amplio?

— Dins Ara Més-Front Ampli hi haurà un òrgan de direcció política, amb membres de manera proporcional de tots els partits que la integren, que decidirà en quin grup parlamentari m’acabaré incloent com a diputada. Hem negociat que tindré llibertat de vot en totes les qüestions que afectin les Balears i, a més, podré condicionar el vot del grup parlamentari. Ara Més no renuncia ni al sobiranisme, ni a defensar la llengua i la cultura catalanes, ni al dret a decidir, ni a les llibertats del seu poble.

El 2023, MÉS i Sumar va obtenir 83.487 vots i un escó. Com duis la pressió de mantenir aquesta representació amb una coalició més àmplia?

— La nostra prioritat és intentar arribar al màxim de gent possible i que cap vot de la classe treballadora quedi a ca seva. Som l’única eina útil perquè hem vist que el govern del PSOE no ha estat prou valent per tirar endavant certes polítiques quan li ha tocat ser valent.

Com pensau convèncer la gent que diu que el vot útil és votar el PSOE?

— El PSOE s’erigeix en salvador de l’antifeixisme, però el que fa és apropiar-se de lluites que ha liderat la gent organitzada. Tanmateix, no són prou valents per transformar. Ho hem vist amb la crisi de l’habitatge. Ha hagut de convocar eleccions perquè no varen ser capaços d’aprovar els decrets Maricarmen fins al darrer minut. El PSOE està còmode amb els rendistes, amb el fet que hi hagi persones que aglutinen la riquesa mentre el 90% de la població no arriba a final de mes. Crec que a la gent, que tu li diguis que ve el feixisme ja no li serveix, perquè vol solucions.

Quines mesures proposau en matèria d’habitatge?

— Proposam limitar directament els preus del lloguer, que sigui una mesura automàtica, ja que, precisament les Balears compleixen els requisits legals i jurídics que preveu la Llei d’habitatge del 2023. No pot ser que aplicar aquestes mesures depengui de si un govern les vol aplicar o no. Si es compleixen els criteris de la llei, s’han d’aplicar automàticament.

Parlau de 105.000 habitatges buits. Com pensau garantir que es puguin destinar a habitatge habitual?

— Plantejam un impost del 10% del valor dels pisos, per a aquells propietaris de quatre o més habitatges que no facin lloguer assequible i estable. Així forçaríem que mitjans i grans tenidors traguessin al mercat els pisos. A més, una reforma de l’IBI per fer-ho veritablement progressiu i penalitzar els habitatges buits de manera injustificada. Defensam també un cos d’agents locals de l’habitatge que permeti identificar els pisos buits. A això, per exemple, el Govern de Prohens s’hi ha oposat.

A l’assemblea de MÉS per ratificar la vostra candidatura rebéreu el 78%dels vots. Com llegiu el 22% restant?

— Hi va haver un 6% de vots en contra i un 15% d’abstencions. Crec que aquesta abstenció no és tant un vot crític cap a jo com segurament un toc d’atenció cap al partit per no haver tingut prou cura dels processos quan hi ha noms propis. No és la primera vegada que ha passat.