Economistes de la UIB posen xifres al decreixement: un 2,5% menys de turistes no enfonsaria l'economia

PalmaQuè passaria si les Balears rebessin prop de mig milió de turistes menys durant els mesos de saturació màxima durant l’estiu? Aquesta és una de les preguntes que han intentat respondre les economistes Maria Sard i Elisabeth Valle, de la Universitat de les Illes Balears. Segons els seus càlculs, si el 2017 s’hagués establert un màxim de 2,5 milions de turistes mensuals, haurien arribat uns 431.000 visitants menys respecte dels 16,8 milions totals, i tots es perdrien durant els mesos de juliol i agost. La mesura hauria reduït un 2,56% les arribades anuals i, segons el model econòmic de les investigadores, hauria comportat una disminució estimada de l’1,07% de la riquesa generada pel conjunt de l’economia balear i de l’1,04% de l’ocupació, fet que suposaria una caiguda equivalent de la despesa turística i sense mesures compensatòries.

Es tracta d’un impacte poc significatiu per al conjunt de l’economia que posa damunt la taula, amb dades, un plantejament que els darrers anys és part del debat ciutadà i del clam dels milers de persones que han sortit al carrer aquest estiu: “Cal posar límits al turisme”.

El treball, titulat Tourism degrowth: quantification of its economic impact i publicat el 2024 a la revista científica Current Issues in Tourism, planteja una manera concreta d’afrontar el debat sobre el decreixement turístic: actuar sobre els pics de saturació de l’estiu sense limitar necessàriament les arribades durant la resta de l’any. En lloc d’establir un sostre anual de visitants, les investigadores simulen quatre límits mensuals i calculen les conseqüències econòmiques que tindrien.

Amb aquest topall de 2,5 milions per mes —el menys restrictiu dels diferents escenaris que planteja l’estudi—, els deu mesos restants del 2017 haurien mantingut exactament el mateix nombre de turistes. La reducció s’hauria concentrat exclusivament en els dos mesos amb més arribades, moment en què també s’intensifica la pressió sobre les infraestructures, els recursos i els serveis.

Però el turisme fa molta més via a créixer que la capacitat de l’acadèmia d’analitzar el fenomen. Només uns anys després, tornar a aplicar el mètode de les economistes de la UIB ja presenta una novetat important: si fixam el mateix límit de 2,5 milions de turistes mensuals a les arribades reals del 2025, les Balears haurien rebut 1.410.308 visitants menys, en lloc dels 431.000 que haurien deixat de venir el 2017. El motiu és que ara el topall ja no hauria afectat només juliol i agost, sinó també juny i setembre, els quals ara ja el superen. Aquest càlcul, elaborat a partir de les estadístiques oficials del 2025, no forma part de la investigació de Sard i Valle, però il·lustra fins a quin punt el creixement turístic va desbocat.

Creixement no sempre vol dir més benestar

Les conclusions de l’estudi connecten amb el debat que planteja el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Valladolid Óscar Carpintero, especialista en economia ecològica, que va visitar Mallorca la passada setmana: “Les Balears no es morien de fam quan rebien deu milions de turistes”, va afirmar a l’ARA Balears.

Carpintero qüestiona la idea que un augment continu de la producció i del nombre de visitants es tradueixi necessàriament en una millora de les condicions de vida. “L’increment del nombre de turistes està relacionat amb l’empitjorament general de les condicions de vida”, adverteix, i assenyala especialment les dificultats d’accés a l’habitatge, el deteriorament ambiental i la pressió sobre els serveis públics.

El catedràtic defensa que el PIB no pot ser l’única mesura del progrés. Una economia pot créixer mentre una part de la població disposa de menys temps, té més dificultats per accedir a un habitatge i suporta una pressió creixent sobre l’entorn. Per això, considera necessari incorporar altres indicadors, com la petjada ecològica, el consum de materials i les condicions de vida.

La qüestió de l’ocupació és especialment delicada en una economia tan dependent del turisme com la balear. Carpintero proposa abordar-la a partir de dues preguntes: quina producció és realment necessària i com es distribueix la riquesa que es genera. “L’altra qüestió fonamental és com es distribueix el que produïm. Aquesta és la clau”, afirma. També considera que la diversificació econòmica és una bona estratègia per reduir els riscos d’un territori que depèn excessivament d’una sola activitat.

Les estimacions de Sard i Valle permeten concretar una part d’aquest debat. Una reducció moderada de les arribades comportaria, segons el seu model, una pèrdua d’ocupació relativament limitada en comparació amb la provocada per restriccions molt més severes. Això no elimina el problema de la gent que podria perdre la feina, però posa de manifest la importància de la intensitat de les mesures i de les polítiques que les acompanyin.

Les investigadores també estudien escenaris més restrictius. Si el màxim hagués estat de dos milions de turistes mensuals, el 2017 haurien arribat aproximadament dos milions de visitants menys, un 12,09% del total anual. Per estimar-ne les conseqüències, el model simula una reducció del 10% de la despesa turística, que comportaria una disminució del 4,29% del valor afegit de l’economia i del 4,16% de l’ocupació.

Els efectes serien més importants amb topalls encara més baixos. Un límit d’1,5 milions de visitants al mes hauria reduït les arribades del 2017 devers 4,57 milions de persones. En aquest cas, el model simula una disminució del 20% del consum dels turistes, amb una caiguda estimada del 8,59% del valor afegit i del 8,33% de l’ocupació. Amb un sostre d’un milió de turistes mensuals, haurien arribat gairebé 7,9 milions de visitants menys i les pèrdues d’ocupació estimades en l’escenari econòmic corresponent arribarien al 16,66%.

Les autores consideren que el límit menys restrictiu, el de 2,5 milions de turistes mensuals, podria ser “el més adequat per començar a aplicar una política de contenció”. Tot i això, no demostren que aquesta xifra sigui la capacitat de càrrega ecològica de les Illes, sinó que l’utilitzen com a referència a partir de l’evolució de la saturació turística durant els anys estudiats. En aquest sentit, Sard i Valle asseguren en el seu estudi que “les polítiques turístiques públiques tenen un paper cabdal a l’hora d’establir límits al nombre de turistes”.

L’estudi ofereix, així, un punt de partida per abordar amb dades una qüestió que sovint es presenta com una alternativa entre continuar creixent o posar en perill l’economia.

Es pot compensar la pèrdua econòmica?

Sard i Valle també estudien la possibilitat que una reducció del nombre de visitants es compensi, almenys parcialment, amb un augment de la despesa turística. En l’escenari menys restrictiu, plantegen que un increment aproximat de l’1% de la despesa real mitjana per turista podria contrarestar la disminució del PIB estimada. Es tracta, però, d’una simulació, no d’una conseqüència automàtica de limitar les arribades.

A més, les investigadores adverteixen que atreure visitants amb més capacitat de despesa pot comportar contradiccions. Per una banda, podria afavorir un model turístic elitista, un fet que altres experts ja han advertit. I de l’altra, atreure els mercats més llunyans, que en alguns casos gasten més doblers, i també generen una petjada ambiental més elevada a causa dels desplaçaments aeris.

El treball qüestiona, igualment, que la desestacionalització resolgui els problemes de saturació. Si es manté el nombre de turistes durant l’estiu i s’aconsegueix incrementar les arribades durant els mesos d’hivern, les Balears poden acabar amb “més pressió turística durant tot l’any”. Les autores plantegen, en canvi, actuar especialment sobre els períodes de màxima concentració.

Com es pot reduir el nombre de turistes?

Més enllà de calcular les conseqüències econòmiques, hi ha una altra pregunta: quines mesures permetrien aconseguir aquesta reducció? El geògraf i investigador de la UIB Ivan Murray, qui fa anys que estudia els impactes del model turístic balear, ha defensat intervenir sobre les infraestructures que en faciliten el creixement. En declaracions a l’ARA Balears, ha plantejat en diverses ocasions “reduir la capacitat de l’aeroport, restringir els vols internacionals nocturns i reduir les freqüències dels estatals”.

Les propostes de limitar les connexions aèries plantegen, tanmateix, qüestions competencials i jurídiques que requeririen un desenvolupament específic. L’estudi de la UIB calcula els efectes d’uns sostres mensuals hipotètics, però no determina quin instrument legal permetria aplicar-los.

Només una minoria de la població mundial vola

Per molt que a indrets com les Illes Balears sembli impensable, el percentatge de gent que vola és molt petit respecte de la població mundial. Una investigació de Stefan Gössling i Andreas Humpe, publicada el 2020 a la revista Global Environmental Change, calcula que només entre el 2% i el 4% de la població mundial va agafar vols internacionals durant el 2018. Si s’hi inclouen els vols interiors, aproximadament l’11% de la població mundial va viatjar en avió aquell any. La desigualtat és encara més accentuada pel que fa a les emissions. Segons els investigadors, l’1% de la població mundial, format pels viatgers aeris més freqüents, concentra aproximadament la meitat de les emissions de CO₂ de l’aviació de passatgers.

Aquesta dada introdueix una dimensió de justícia ambiental en la discussió. L’ús de l’avió és una activitat concentrada en una minoria de la població mundial, mentre que les conseqüències del canvi climàtic afecten territoris i poblacions que, en molts casos, hi han contribuït molt menys.

A les Balears, on bona part dels visitants arriba en avió, aquesta realitat també obliga a qüestionar la idea que atreure turistes amb més capacitat de despesa “sigui necessàriament una solució ambientalment sostenible”. És el que plantegen des de fa temps entitats com el GOB i la plataforma Palma XXI, que aposten decididament per una reducció atrevida per “salvar el poc que queda de qualitat de vida i d’accés als recursos naturals per part de la població local”, diu la vicepresidenta del GOB, Tonina Siquier. Un visitant que gasta més pot generar una activitat econòmica superior, però també pot tenir una petjada de carboni més elevada si arriba de mercats llunyans.

Una reducció gradual, no una aturada de l’economia

Les Balears han superat els 19 milions de turistes anuals, però el debat públic continua oscil·lant entre la necessitat de contenir la saturació i el temor a les conseqüències econòmiques de limitar el creixement. Les investigadores defensen una política gradual que permeti adaptar l’activitat econòmica i adverteixen que les mesures de contenció s’han d’acompanyar d’estratègies que evitin conseqüències socials indesitjades. En paraules de les autores, l’objectiu és traçar “un full de ruta per a la reducció gradual del nombre de turistes que permeti a l’economia absorbir-ne l’impacte”.

Queda pendent una qüestió que les simulacions econòmiques no resolen: fins a quin punt menys pressió turística podria millorar l’accés a l’habitatge, reduir el consum de recursos i alleugerir la congestió de les infraestructures i els serveis públics. L’estudi quantifica els costos econòmics estimats, però no posa xifres als possibles beneficis socials i ambientals.