El provincianisme del PP balear surt a passejar davant Feijóo

4 min
Un moment del míting de Feijóo a Palma.
Antoni RieraiPeriodista
16/11/2026 - 08:22 h
  • CAST
  • ENG
  • DE

Els grans mítings electorals quan hi ha eleccions espanyoles serveixen per mesurar el grau de provincianisme dels líders indígenes quan hi ha visita del líder colonitzador. El PP mallorquí ho va deixar tot a punt de pastora mia perquè l’escenificació de l’espectacle tengués els efectes desitjats. Per acollir Alberto Núñez Feijóo, triaren la sala magna del Poble Espanyol de Palma, per si quedava cap dubte de quina és l’adscripció nacional de la gent del partit fundat per l’exministre franquista Manuel Fraga. Als més malsortats els tocava bandereta individual: no és fàcil, haver de triar entre fer mamballetes o remenar la bandera cada vegada que vols manifestar el teu entusiasme per les ocurrències tan originals com elegants dels teus adalils polítics.

“Alcalde, alcalde, alcalde”, cridava divertida la turba popular. Jaime Martínez va parlar tot el temps amb la boca plena d’Espanya. “Som aquí per començar a construir el futur d’Espanya”, i per “garantir el futur de tots els espanyols”, deia mentre canviava el “Feina, feina, feina” de l’expresidiari Jaume Matas per un més actualitzat “habitatge, habitatge, habitatge”. Bé, ell va dir “vivienda”, que és la llengua en què íntegrament es va expressar Martínez, que aquest dia va ser només el batle dels palmesans castellanoparlants. No volgué acabar sense la tradicional ditada de mel a l’ocupació i a la immigració il·legal.

Martínez cedí la paraula a Llorenç Galmés. Començà en la llengua dels seus pares, “presidenta del Partit Popular, afiliats, simpatitzants, amigues i amics…”. El públic enfervorit cridava, “presidente, presidente, presidente”. Així, continuà ell “muchísimas gracias, presidente”. I ja no va amollar pus. A la segona frase, com Martínez, s’omplia una altra vegada la boca d’Espanya: “Treballam molt durament per aconseguir l’objectiu que ens marcàrem, recuperar el Govern d’Espanya”. Ah, sembla idò que aquest és l’objectiu final. “Palma? Ca! Mallorca, pensa! Les Balears? O existeixen, les Balears? Espanya! Espanya!”, devien pensar.

Recoman vivament l’audició del discurs del president de Mallorca, fet en un espanyol de Santanyí que hi cantaven els àngels. Es va mostrar cansat, Galmés, “de corruptes que posen en perill la integritat nacional” i actuen, reproduesc la locució en la gràcil sintaxi santanyinera del president, “de lado a nosotros”, que no se sap si vol dir que ens van a favor o en contra. Frisen del canvi, per això, deia “vamos a cuentrareloj”. “Si per dir ‘porta’ diuen ‘puerta’, per dir ‘contra’ deuen dir ‘cuentra’”, degué deduir. 

“Els ocupes són delinqüents i han de sortir de les nostres cases”, alertava el president, i just després, oh casualitat, reclamava “un control de les nostres fronteres, perquè som una de les principals portes d’entrada de la immigració irregular”.

I per parlar dels amics, és clar, tornam a la llengua de la tribu, que només serveix per dir ‘hola i adeu’: “Sa millor presidenta que ha tengut aquesta terra, sa nostra amiga, sa nostra companya, amb tots vosaltres, na Marga Prohens”.

Ella sap que no hi ha res que vesteixi més que encetar un discurs amb un lluent “bones tardes”, que, per descomptat, cal traduir immediatament perquè tothom ho entengui: “Buenas tardes a todos”. 

La presidenta, sempre més institucional que els seus dos predecessors, va fer petites concessions a la llengua de Campos, però ja se sap, l’educació és l’educació. I va començar forta: “Hi ha ganes, perquè feia estona que demanàvem que es treguin les urnes al carrer”, tot emulant el “president, tregui les urnes” de Carme Forcadell. Li agrada, aquest trullet, a la campanera, que també tengué paraules de record per MÉS per Mallorca, de qui deia, amb aquella mitja rialla tan seva, que “ara que s’han ajuntat amb el Front Ampli són MÉS per Espanya, el meu país. Han hagut de menester quaranta anys per entendre-ho”. 

Més enllà de les promeses i la fraseologia buida típica de gairebé tots els mítings polítics, sí que es veia l’eufòria per aquell PP de les grans ocasions. “El PP de tota la vida”, deia Prohens, mentre apel·lava també a “la gent de bé”, contraposada als “qui han ocupat la plaça d’Espanya i l’han deixada plena de brutor”. Gent condreta, gent de seny. La gent gran i els autònoms. Aquest era el mantra. El rigor, la seguretat, l’ordre. Com si no ser del PP, o no votar-lo, et convertís en un ocupa, en un delinqüent o, en el millor dels casos, en un perroflauta.

I arribà un moment per a un nou canvi, necessari, a la llengua catalana: “Jo els ho vull dir ben clar, no som com vosaltres. Xerram del mateix que xerren els ciutadans d’aquestes illes”, deia mentre li llambrejava damunt el pit una ostentosa creu daurada, qui sap si per rememorar la conquesta cristiana, i catalana, del 1229. Perquè és panca, la presidenta. No sols sap les cançons de Sopa de Cabra i Antònia Font, sinó que també la preocupa Barcelona, la ciutat antany “segura, rica i cosmopolita que tant estimàvem i que Ada Colau ha convertit en una de les més insegures d’Espanya i d’Europa”. 

“Tot el Partit Popular de les Balears està al servei d’Espanya”, deia la campanera per acabar, no sense abans tornar a apel·lar a la identitat: “Gallecs i mallorquins ens assemblam molt, som gent amb arrels, de la perifèria, gent treballadora i amb dues llengües que parlam amb cordialitat”. Només li va faltar dir, “amb la tribu i per als nostres negociets, perquè en venir els de la capital la giram com si fos un calcetí”.

stats