El català s’enfonsa a les concertades i privades de Palma: només el 38,53% dels alumnes fan la selectivitat en aquesta llengua
La bretxa entre xarxes educatives també es reprodueix a la Part Forana, tot i que amb una presència més elevada de la llengua pròpia
-
CAST -
ENG -
DE
PalmaL’ús del català a les proves d’accés a la universitat (PAU), l’antiga Selectivitat, presenta diferències molt importants segons la titularitat dels centres educatius. A Palma, només el 38,53% dels exàmens d’alumnes de centres privats i concertats (la majoria) s’han respost en català a l’edició del 2026. És a dir, menys de quatre de cada deu proves s’han fet en la llengua pròpia. La proporció contrasta amb la dels centres públics de la capital, on el català representa el 68,36% dels exàmens, gairebé 30 punts percentuals més.
Les dades del Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears (CDSIB) de la UIB també evidencien un retrocés sostingut en l’ús del català als centres privats i concertats. El 2016, el 63,1% dels exàmens d’aquests centres a Palma es responien en la llengua pròpia, davant el 56,1% del 2006. Deu anys després, el percentatge ha caigut fins al 38,53%. Això suposa una pèrdua de 24,57 punts percentuals en una dècada i de 17,57 punts respecte de fa 20 anys.
La davallada contrasta amb l’evolució dels centres públics de Palma. En aquests centres, el català s’ha emprat en el 68,36% dels exàmens del 2026, davant el 77,1% del 2016. Tot i que també hi ha hagut una disminució, la proporció actual continua per damunt de la registrada el 2006, quan era del 65,1%. La diferència entre els centres públics i els privats i concertats de la capital és de 29,83 punts percentuals.
El retrocés, també als pobles
La tendència no és exclusiva de Palma. Als centres privats i concertats de la Part Forana, el català representa el 63,04% dels exàmens del 2026. La proporció és inferior al 72,5% del 2016 i al 80,3% del 2006. En dues dècades, aquests centres han perdut 17,26 punts percentuals d’ús de la llengua pròpia. Als centres públics dels pobles, en canvi, el català manté una presència molt més elevada. El 89,54% dels exàmens s’han contestat en aquesta llengua el 2026, un percentatge molt semblant al dels anys anteriors: el 90,5% el 2016 i el 90,8% el 2006. La diferència entre els centres públics i els privats i concertats de la Part Forana és de 26,5 punts.
Si es considera el conjunt dels pobles de Mallorca, el català s’ha emprat en el 88,05% dels exàmens, davant el 89,8% del 2016 i el 84,9% del 2006. Aquesta evolució contrasta amb la de Palma, on el percentatge general ha passat del 70% el 2016 al 49,79% el 2026. La diferència entre la capital i la Part Forana arriba a 38,26 punts percentuals.
Més enllà de les diferències entre centres, l’ús de la llengua també retrocedeix en el conjunt de l’Arxipèlag. El 2026, el 67,2% dels exàmens de les Balears s’han respost en aquesta llengua, davant el 78,9% del 2016. La davallada és d’11,7 punts percentuals. El 2006, el percentatge era del 73,4%, de manera que el registre actual també queda per davall del de fa dues dècades. A Mallorca, el català s’ha emprat en el 67,29% dels exàmens del 2026, davant el 77,9% del 2016 i el 72,4% del 2006. Així, l’ús de la llengua ha perdut 10,61 punts percentuals en una dècada. Per illes, Menorca continua essent el territori amb més presència del català a les proves d’accés a la universitat, amb un 90,36% dels exàmens contestats en aquesta llengua. Tot i això, també hi ha hagut un retrocés: el 2006 el percentatge era del 96,9% i el 2016, del 94,3%.
La situació és especialment preocupant a Eivissa i Formentera, on el català només s’ha emprat en el 46,07% dels exàmens del 2026. El percentatge contrasta amb el 85,8% del 2016 i el 76,9% del 2006. Així, en deu anys les Pitiüses han perdut gairebé 40 punts.