Ràtios desbordades i vulnerabilitat en augment: l’escola 's'ofega'

PalmaReduir les ràtios d’alumnes per aula és una de les reivindicacions històriques de la comunitat educativa, i es considera una eina clau per atendre l’increment de vulnerabilitat infantil dels darrers anys. Segons les fonts consultades, les ràtios màximes que fixa la normativa –22 a Infantil, 25 alumnes a Primària, 30 a l’ESO i 35 a Batxillerat– ja dificulten l'atenció adequada a tots els infants, tenint en compte els condicionants socioeconòmics i socioculturals de les Balears. Però hi ha centres que superen aquestes xifres. De fet, la Conselleria d’Educació ha incrementat la quota de professorat a 84 centres públics que han superat els llindars màxims a grups de Primària, aproximadament el 37,83% del total, i a 22 que han fet el mateix a Infantil. Se'ls ha permès "abaixar ràtios a determinats nivells".

Cal recordar que a les Balears hi ha la figura dels Centres d’Atenció Preferent (CAP), aquells que, a causa d’una vulnerabilitat extrema d'acord amb el barem de l'Índex Socioeconòmic i Cultural (ISEC), reben recursos addicionals i tenen ràtios reduïdes entre un 10% i un 20% respecte de les màximes de cada etapa. Segons el llistat publicat per la Conselleria el mes de maig, enguany ho són vuit escoles, onze instituts, quatre CEIPIESO, el CP Es Canyar i el CEIPIEEM Simó Ballester. També tenen la catalogació de CAP tretze escoles concertades.

L’acord marc educatiu signat el 2023 entre el Govern del Pacte i els sindicats de l’ensenyament públic va fixar l’objectiu que, en un termini de quatre anys, les ràtios es reduïssin fins a 22 alumnes per aula a Primària en els centres amb un índex ISEC inferior a -0,20. En el cas dels CAP, l’acord estableix un màxim de 20 alumnes per grup a Primària, 24 a l’ESO i 28 a Batxillerat. A més, es va pactar elaborar un pla per reduir progressivament les ràtios almenys un 10% respecte de les màximes, fins a quedar en 22 alumnes per grup a Primària, 27 a l’ESO i 31 a Batxillerat. Aquest objectiu afectaria tots els CEIP, CEIPIESO, CEIPIEEM i IES.

Ara bé, un cop signat l’acord, arriba la realitat. El degoteig constant d’alumnat nouvingut és un fenomen habitual a les Balears. Els centres l’assumeixen amb predisposició, però amb la dificultat afegida que bona part d’aquests infants, especialment si no dominen cap de les dues llengües oficials, són considerats NESE (Necessitats Educatives de Suport Específic) per definició i requereixen una atenció moltes vegades individualitzada. Amb l’actual parc immobiliari educatiu, la reducció de ràtios en els termes previstos és complexa. De fet, el mateix acord marc ja ho reconeix: “Quan, per manca de disponibilitat d’espais, no sigui possible arribar a les ràtios establertes, es dotarà de professorat addicional cada grup afectat”.

Mentrestant, la Conselleria d'Educació té en marxa el Pla d'infraestructures presentat l'agost del 2024 i que pretén invertir 600 milions en 10 anys: aspira a construir 77 centres, reformar-ne 158 i fer 60 ampliacions d'infraestructures. D'aquests, 150 milions es gastarien en els tres primers anys. La inversió prevista a 10 anys és ambiciosa, tot tenint present que tradicionalment el problema ha estat la manca de solars disponibles i adequats per fer equipaments educatius. També que sempre hi ha hagut licitacions que queden desertes, un fet que endarrereix els processos i dilata la construcció dels edificis.

N'és un exemple clar Caimari. Si bé la Conselleria va inaugurar el nou CEIP Ses Deveres aquest mes, la comunitat educativa del poble feia 16 anys que l'esperava: les licitacions havien quedat desertes en nombroses ocasions. Per tot plegat, hi ha una part de la comunitat educativa que dubta que el pla es pugui complir. "Tenim previstos 150 milions en tres anys, i esper que, si no ho puc inaugurar tot, almenys estigui licitat, i també inaugurat en alguns casos", va dir el conseller d'Educació, Antoni Vera, en conversa amb l'ARA Balears.

De tornada a les ràtios, les màximes actuals que fixa la normativa, tot i ser elevades en relació amb les característiques de l’alumnat balear i amb la manca de professionals per atendre'n la vulnerabilitat, coincideixen amb els objectius de futur que s’ha marcat recentment el Ministeri d’Educació per a tot l’Estat: 22 alumnes a Infantil, 25 a Primària i 30 a l’ESO. Cada alumne amb necessitats específiques computarà com si fos dues places.

Les conseqüències de fer feina en aules plenes

Treballar amb ràtios màximes comporta una sèrie de dificultats estructurals, que afecten el professorat i l’alumnat. En primer lloc, la diversitat lingüística i cultural del territori, amb un elevat percentatge d’alumnes d’incorporació tardana i amb competències lingüístiques molt variades, fa que sigui especialment complicat oferir un acompanyament personalitzat. Amb grups molt nombrosos, el temps per atendre necessitats individuals, adaptar materials o donar suport lingüístic es redueix.

A això s'hi suma l’impacte sobre l’atenció a la diversitat i les necessitats educatives específiques. Les ràtios altes dificulten la inclusió real, perquè el docent no pot dedicar prou temps a les adaptacions individuals ni a la coordinació amb els serveis de suport (Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge), que sovint ja treballen al límit de la seva capacitat. Segons s'ha pogut saber, també es veu afectat el clima de convivència: les aules massa plenes generen més renou, més tensió i més conflictes. També fan més difícil el seguiment emocional i social que moltes vegades necessita l’alumnat, en un moment en què l’assetjament escolar va a l’alça i que és necessària la vigilància i la prevenció.

Un altre problema rellevant és la limitació d’infraestructures. Molts centres balears tenen aules petites, espais saturats o edificis antics, i treballar amb ràtios màximes fa gairebé impossible implementar metodologies actives, moure’s lliurement, treballar en grup o disposar de racons de lectura, laboratoris o sales de suport. El projecte pedagògic queda condicionat per la manca d’espai físic. De fet, hi ha centres que han suprimit espais comuns, com aules de música o gimnasos per posar-hi aules ordinàries. També n'hi ha que el menjador se'ls ha quedat petit i hi ha part dels alumnes que dinen a les aules.

Docents cremats

Aquest context també incrementa el desgast del professorat. A les Balears, on ja existeix una dificultat afegida per captar i mantenir docents a causa del cost de vida, les ràtios altes generen més estrès, més càrrega de feina i més rotació de personal a causa de les baixes mèdiques. Això afecta directament la continuïtat educativa i la qualitat del seguiment tutorial. Paral·lelament, la comunicació amb les famílies es torna més superficial, perquè és inviable dedicar prou temps a cada cas quan un tutor té massa alumnes a càrrec seu.

Les ràtios elevades tenen, a més, conseqüències sobre el rendiment acadèmic, especialment en els centres de més complexitat, habituals a les Balears. Els alumnes més vulnerables, atesa la seva condició, són els que més pateixen quan hi ha massa infants per aula: reben menys atenció, menys seguiment i acumulen més dificultats al llarg del curs. Es genera, per tant, un factor de desigualtat que pot derivar en l'abandonament escolar prematur, una de les principals xacres del sistema educatiu que va arribar al 20,14% el 2024, només superat per Melilla (26%).

Finalment, les ràtios màximes també limiten la capacitat dels centres per incorporar alumnat nou al llarg del curs, un fet habitual a les Balears per la mobilitat interna i els fluxos migratoris. Aquesta pressió afegeix desequilibris entre aules i saturació en determinats grups. En conjunt, les ràtios elevades generen un model educatiu menys inclusiu, menys personalitzat i més tens, on el docent dedica més temps a tasques de gestió que no pas a ensenyar, i on els alumnes –especialment els que requereixen més suport– són els principals perjudicats.

Els resultats acadèmics a les proves de l’IAQSE tampoc no són positius. Ara bé, estan condicionats per múltiples factors més enllà dels estrictament acadèmics o de les hores lectives. Tots els elements esmentats anteriorment, derivats de les ràtios altes, impacten de ple en la realitat educativa balear. Per això, comparar els resultats de les Balears amb els d’Astúries o Castella i Lleó, com es fa en determinats entorns, sense ponderar el context de cada territori, no ofereix una lectura justa.