Fan feina a hotels d’Eivissa, però viuen en caravanes: ara els desallotgen abans de la temporada

PalmaEivissa iniciarà una nova temporada turística amb un desallotjament de treballadors que viuen en caravanes, tendes de campanya i barraques per la impossibilitat d'accedir a un habitatge. Des del juliol passat resideixen de manera precària en un assentament il·legal situat entre l'estadi Palladium Can Misses i el segon cinturó de ronda, l'E-20.

Dues de les treballadores afectades, Elena Núñez i Ceferina Florenciano, han explicat a EFE que ja els han comunicat que abans del 29 abril han d'abandonar el terreny privat que han ocupat amb les caravanes i on, segons calculen, viu una vuitantena de persones. El llançament està previst per al mateix 29 d'abril a les 10.30 h.

El Tribunal d'Instància número 5 d'Eivissa va decretar el 23 de febrer l'ordre de llançament a favor de l'empresa Inmo Sirenis, propietària del solar, la qual també reclama danys i perjudicis.

Ara, les treballadores, que no han rebut cap document ni comunicació, temen que es dugui a terme un desallotjament forçós, just quan són a l'inici de la temporada i s'han d'incorporar als hotels on fan feina, com a personal fix discontinu.

Ceferina Florenciano és cambrera de pis a Pacha Hotel Ibiza i Elena Núñez fa feina com a guàrdia de seguretat de l'hotel The Ibiza Twiins, que pertany al grup hoteler eivissenc Sirenis Hotels & Resorts. Precisament, Inmo Sirenis, empresa gestora d'actius immobiliaris d'aquesta cadena hotelera, serà encarregada d'executar el desnonament de l'empleada d'un dels seus hotels.

Florenciano explica que a l'assentament hi viuen residents tot l'any, els quals es dediquen a fer feina pel turisme, o bé en hotels o com a personal de neteja, jardineria, manteniment a cases i finques de luxe, o bé per a les grans constructores de l'illa.

Arribada a Eivissa el 2011 i originària del Paraguai, Florenciano va fer feina com a interna a cases amb gent gran i després ha seguit com a cambrera de pis a diversos hotels de l'illa.

Per la seva banda, Núñez, procedent de Bolívia, és a Espanya des del 2007. Primer va viure a Granada, on va cuidar una dona amb Alzheimer i, després d'un breu pas per Madrid, va arribar a Eivissa per fer feina amb el seu marit com a cuidadors de la mansió d'un comte italià. A la pandèmia, l'aristòcrata va llogar la casa i els va deixar “sense feina”. De llavors ençà també es dedica a l'hostaleria.

Totes dues, juntament amb les seves parelles, varen recórrer a la caravana com a habitatge, després de patir maltractament i preus abusius als pisos, sempre anxovats, on llogaven habitacions. Allà, els llogaters dels habitatges que relloguen les habitacions arriben a cobrar de 1.000 a 1.400 euros per habitació doble, a més de la fiança.

"No es podia viure més a les habitacions, perquè no et deixen fer res. Tu arribes cansada de la feina, vols cuinar, no pots; vols dutxar-te, no pots; i cada dia t'augmenten i t'augmenten. No trobam pau als lloguers", explica Florenciano.

Núñez ha compartit pis amb “un munt de gent”, on l'encarregada de rellogar les habitacions li tallava la llum si cuinava o engegava la rentadora i li va arribar a apujar 100 euros el preu del lloguer d'un mes a l'altre. En un altre pis, l'encarregat de llogar les habitacions entrava a la seva sense permís, li prenia coses, va arribar a cridar-la i agafar-la de les espatlles i sacsejar-la.

"La gent vol que un estigui a la seva habitació com castigat, que no pugui gaudir de res, que estigui tancat. Una paga per estar com un animalet arraconat, sense que li arribi l'aire, sense poder seure almenys en un balcó?", qüestiona Núñez.

"No es pot viure" a habitacions llogades

Mentre que a les habitacions llogades “no es pot viure”, a les caravanes asseguren estar “molt tranquil·letes”. Mantenen net el terreny i s'ajuden entre els veïns.

Totes dues expliquen que personal de l'Ajuntament d'Eivissa va visitar l'assentament la setmana passada per dir-los que l'han d'abandonar. Davant l'avís del desallotjament, demanen al Consistori que "s'apiadi" i els doni un terreny on puguin ubicar les caravanes a canvi de pagar cada mes o que el propietari del terreny els permeti quedar-hi aquesta temporada, també a canvi d'un pagament mensual.

"No tenim cap alternativa, no sabem ni on anar. Hem mirat per tot arreu i no tenim opcions. Això els vaig dir als de l'Ajuntament. On marxem? Ens posarem en una altra propietat privada de la qual també ens faran fora? Així no podem continuar vivint", afirma Florenciano. “Estam pensant a treure les caravanes al carrer, perquè no ens queda cap altra opció”, afegeix Núñez.

Aquest nou cas de desallotjament se sumarà als ja executats a l'illa, amb els assentaments Can Rova I, Can Rova II i l'aparcament del Gorg, entre altres. De fet, no són pocs els ocupants d'aquest terreny que han arribat d'altres assentaments, com Florenciano, que va tenir instal·lada la caravana durant dos anys darrere de l'aparcament del recinte firal d'Eivissa, el qual també va ser desallotjat.

Segons el primer cens fet per Creu Roja Eivissa, 1.200 persones es trobaven en situació de sensellarisme en 655 infrahabitatges el juliol passat, en plena temporada turística.