L’entesa entre el PP i Vox a Madrid incomoda les direccions balears

PalmaNingú dubta ja que les eleccions generals del 29-N s’han convertit en un plebiscit: Sánchez sí o Sánchez no. Els partits s’han organitzat en blocs, han aparcat les sigles i han assumit contradiccions per maximitzar els resultats. Aquesta lògica s’accentua a les Balears, perquè només hi ha vuit escons en joc al Congrés i sis senadors per votació directa (dos els escull el Parlament). L’esquerra ha aconseguit les darreres setmanes articular una candidatura conjunta per a la cambra alta. Com a resposta, el PP i Vox han pactat per primera vegada unes llistes al Senat. Però l’entesa a la dreta ha incomodat les estructures territorials dels dos partits.

L’acord a les Illes acaba amb la profilaxi que Marga Prohens ha fet a Vox al llarg de la legislatura. La presidenta va ser l’únic baró del PP que el 2023 va aconseguir que l’extrema dreta li donàs suport des de fora del Govern. Després, va dibuixar una estratègia que consistia a fer les cessions imprescindibles al partit de Gabriel Le Senne a canvi dels dos primers pressupostos de la legislatura, com va explicar l’ARA Balears. A partir de llavors, va prioritzar desmarcar-se’n per presentar-se com una opció centrada i amb un accent regionalista al votant. En el debat de política general del passat 21 d’octubre, va reivindicar haver-se plantat davant Vox en diverses qüestions lingüístiques: “Han caigut lleis, decrets i pressuposts per defensar la llengua d’aquestes Illes”. El fet que sis dies després s’anunciàs un acord entre els dos partits per concórrer junts al Senat topa amb aquesta estratègia. “Són i seran el mateix”, li va retreure el portaveu del PSIB, Iago Negueruela, en el ple següent.

El pacte subscrit entre les direccions de Génova i Bambú estableix que els populars no es presentin al Senat a tres províncies –Guipúscoa, Tarragona i Girona– i Vox, a sis, entre les quals hi ha les Balears. A canvi, el PP ha hagut de cedir el número dos de Mallorca al Senat a Vox. El fet que l’extrema dreta hagi escollit per al càrrec una candidata sense arrelament a les Illes encara ha resultat més incòmode al PP. Es tracta de la valenciana Belén Bordils, excap de premsa de l’exconsellera de Justícia de Vox al País Valencià, Elisa Núñez. El PP ha argumentat els darrers dies que, almenys, a la papereta no es dilueixen les seves sigles. Amb tot, diversos dirigents del partit no s’amaguen que aquest acord els tensa. “És clar que, la decisió, l’ha presa la direcció estatal i nosaltres no hi hem tingut res a veure”, asseguren fonts del Govern. De fet, el PP balear ja havia anunciat la seva número dos per Mallorca al Senat abans que acabassin les negociacions a Madrid: la directora general d’Afers Socials, Marina Fiscaletti. Només dos dies després, Génova la va apartar per acontentar Vox. “Estava il·lusionada, esper que li ho compensin a les autonòmiques”, contava un càrrec del PP.

“El PP s’ha hagut d’empassar un gripau amb la imposició d’un candidat de Vox d’una altra comunitat autònoma”, resumeix el politòleg Guillermo Bezzina.“L’assoliment de llistes úniques amb els de Santiago Abascal és difícil d’explicar per part del PP balear, perquè trenca el relat de diferenciar-se de l’extrema dreta durant la legislatura”, diu.

Vox escull perfils de fora de les Illes

En aquest aspecte, Vox considera que ha guanyat terreny als populars balears. “Prohens s’ha hagut de retratar i pactar llistes amb nosaltres”, assegura un membre de l’executiva, que creu que el pacte els beneficia. Amb tot, els termes de l’acord també han fet aixecar les celles als quadres balears de Vox. Diverses fonts del partit admeten que la decisió de retirar les sigles de Vox a les llistes per les Illes al Senat ha generat descontentament. Especialment, després de conèixer que l’únic candidat de Vox que concorrerà serà una paracaigudista. “Prioritzam l’estratègia nacional, però hi ha certa sorpresa pel fet que la candidatura no s’hagi elaborat des de les Illes”, explica un càrrec del partit.“Ens hauria agradat que, almenys, l’única persona que entrarà al Senat fos algú de Vox a les Balears”, continua. S’hi afegeix que la cap de llista de Vox per les Balears al Congrés sigui també desconeguda per la cúpula del partit a les Illes: la doctora en Ciència i Tecnologia Maribel Cerezo.

Si l’acord entre el PP i Vox és incòmode per a les dues bandes, com és que finalment s’ha fet? Les dretes s’hi han vist arrossegades per la jugada de l’esquerra. Encara que el portaveu del PP al Congrés i número u per Mallorca al Senat, Sebastià Sagreras, va titllar l’acord del PSIB amb Ara Més i el Front Ampli per anar junts al Senat de mostra de “debilitat”, l’aliança preocupava el partit. Fonts del Govern expliquen que comptaven amb sondejos interns que, amb tota l’esquerra unida, advertien del risc que el PP perdés gairebé tots els senadors a les Illes. “Els de Menorca i Formentera, segur, i el segon de Mallorca també perillava”, assenyalen aquestes fonts. Després que el líder de Vox, Santiago Abascal, fes actes a totes les illes, i que el d’Eivissa –on fins ara el PP ha estat hegemònic– fos especialment multitudinari (amb 1.500 persones, segons la delegació del govern espanyol), el PP balear va admetre que “havia d’anar amb Vox”. Ara bé, malgrat el desgrat dels quadres populars, les fonts descarten que el pacte pugui perjudicar-los a curt termini. “La clau de tot, aquí, és llevar Pedro Sánchez de la Moncloa: és el que els nostres votants i els de Vox tenen en comú i, per tant, anar junts no crec que ens perjudiqui”, assenyala un càrrec de l’Executiu.

El politòleg Julián Claramunt li dona la raó. “El votant és intel·ligent, i entén que l’acord és estratègic: l’elector de dretes vol fer fora Sánchez i no li importaran les contradiccions que la dreta assumeixi per aconseguir-ho i, fins i tot, és possible que les premiï”, continua. En el mateix sentit, llança un advertiment. Com que no és habitual que dos partits en un moment àlgid a les enquestes arribin a un acord d’aquestes característiques, que es doni “demostra que, si governen, volen fer canvis estructurals, com tocar la Constitució i arribar a grans acords que també requereixen la majoria al Senat”. “És un senyal de l’ambició que tenen”, afegeix.

Bezzina, en canvi, posa la mirada en les autonòmiques. “Aquest acord dona munició a l’esquerra, que dirà que votar el PP és votar Vox, i ho demostra aquesta papereta”, explica. “És un debilitament del discurs del PP balear per diferenciar-se de Vox, però sobretot en clau autonòmica, no estatal, tot i que és cert que el votant té una memòria de curt termini i pot ser que, d’aquí a les eleccions autonòmiques, ja no ho recordi”, matisa.

L’esquerra cerca resistir

“Tot això passa perquè estam davant unes eleccions molt importants, les més importants des de fa dècades”, afegeix Claramunt.“El que hi ha damunt la taula no és un simple projecte de canvi de gestió i de projectes associats, sinó dos models de país confrontats en un escenari internacional molt polaritzat”, diu. Però si el PP i Vox cerquen aglutinar esforços amb la vista posada en la victòria, l’esquerra es mou des de la lògica de la resistència. En relació amb l’acord d’Ara Més-Front Ampli per al Congrés, que inclou fins a vuit partits (MÉS per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa, Esquerra Unida, Sumar, Podem, Recortes Cero i Progreso Verde), l’expert considera que “les úniques opcions que hi ha per treure l’escó impliquen anar junts”. Si s’afegeix el PSIB a l’equació a les llistes per al Senat, la sensació de “feblesa” es magnifica. “Quan hi ha famílies ideològiques diferents que s’ajunten, com l’esquerra espanyola i la nacionalista, es genera una nova família, però de manera estratègica, perquè l’alternativa és no existir”, conclou.

En el cas de la coalició d’Ara Més-Front Ampli, Bezzina destaca l’ampli consens intern que ha generat. “Fa quatre anys es va aconseguir el primer diputat amb el pacte de Sumar-MÉS, i ha estat molt qüestionat per les bases durant la legislatura, encara que les assemblees han decidit mantenir-lo”, explica. “Ara, la militància tria tornar a anar en coalició amb una amplíssima majoria”, afegeix. Això s’explica, assegura, perquè el sobiranisme és conscient que “necessita” el pacte amb l’esquerra espanyola per obtenir representació. “Les possibles contradiccions entre els partits no els penalitzaran electoralment, perquè el votant és conscient que aquesta és l’única manera que tenen d’arribar al Congrés dels Diputats”, assenyala el politòleg.