Les illes immobiliària, un fracàs

Se li ha de reconèixer al conseller d’Economia, Antoni Costa, la sinceritat d’admetre una de les constatacions més importants a què ha arribat bona part de la ciutadania fa temps:a les Illes el creixement ja no es tradueix en benestar. De fet, el que no va dir Costa, perquè en tractar-se d’un dels màxims responsables del Govern tampoc li podem demanar més pedres al seu terrat, és que el que realment passa és que el creixement de les Illes genera cada vegada més malestar.

Fa temps que cal revisar l’estructura productiva de les Illes. Perquè fa temps que les Balears s’han apuntat a la immobiliarització de tot. Pisos, cases, xalets, tot es lloga i tot es ven. I de tot el que eren llars per viure-hi, se’n fa un ús que ha provocat la pujada de preu més grossa que es recorda.

Per no parlar del fet de tenir barris plens d’immobiliàries que van perdent comerç i que s’omplen de negocis de disseny on venen muffins que són magdalenes precongelades a 4 euros cada una. I tampoc del consum de recursos, com l’aigua, que provoca aquest model de xaletitzar el territori perquè uns quants guanyin més.

El problema que té Antoni Costa és que el seu Govern ni ha fet ni farà res per canviar aquest rumb. Perquè suposaria enfrontar-se als poders fàctics. Si es vol recuperar el benestar, és més senzill del que sembla. Només cal coratge: per posar fi al lloguer turístic il·legal, que encara és enorme; per aturar els xalets a foravila; per impulsar mesures fiscals contra l’acumulació de pisos; per deixar de culpabilitzar Aena –que en té molta, de culpa. Convindria deixar d’embullar la troca i exercir les competències que es tenen, en comptes de demanar als altres que ho facin.