El govern demonitza el bisbe de Mallorca per defensar el territori

PalmaEl govern de Marga Prohens creu en un nou Déu, diferent del que guia el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull. El conseller de Turisme Jaume Bauzà ha posat el crit al cel arran de l’entrevista que el prelat ha concedit a aquest diari. Era amb motiu dels 36 anys de la publicació de la punyent carta pastoral titulada Ecologia i turisme a les nostres Illes. Pautes per a una actuació cristiana. Es tractava de la primera vegada en la història que els tres representants de les diòcesis de les Balears signaven un escrit conjuntament. Llavors, Teodor Úbeda era el bisbe de Mallorca; Manuel Ureña, d’Eivissa-Formentera; i Antoni Deig exercia d’administrador diocesà de Menorca. El 1990 els tres s’aliaren per clamar contra les terribles conseqüències que estaven tenint sobre el territori i la identitat insular més de tres dècades de boom turístic.

En les seves darreres homilies, enmig de l’actual debat sobre la massifació turística, Taltavull ha volgut rescatar de l’oblit la carta pastoral que ell mateix ajudà a elaborar, sent aleshores vicari general de Menorca. En una piulada a la plataforma X, el conseller de Turisme s’ha mostrat indignat amb la cobdícia turística d’aquests anys que denuncia el bisbe a l’ARA Balears. Ho ha fet apel·lant, cínicament, a la famosa tornada d’una cançó de Lluís Llach: “No era això, companys, no era això”. Bauçà acusa el prelat de ser un hipòcrita. Li fa tres retrets: “Li molesten els ciclistes que pugen a Lluc, tot i que no fa gaire el mateix santuari els convidava amb un entusiasta ‘Ciclista, Lluc és ca teva’. És la part bona de tenir memòria: permet recordar que l'hospitalitat, de vegades, té una curiosa geometria variable. També li preocupen els creuers, encara que una bona part dels seus passatgers acaben visitant la Seu. I mentre predica contra la cobdícia turística, convendria recordar les 268 places comercialitzades al santuari de Lluc, objecte d'un expedient per presumptes irregularitats. Potser la cobdícia és més fàcil de reconèixer quan es contempla des del campanar de qualcú altre”.

Bauçà fins i tot recrimina a Taltavull que 36 anys després s’hagi volgut apropiar de la famosa carta pastoral que llavors fou totalment ignorada per la classe política i empresarial. “La modèstia -sentencia- també és una virtut cristiana, especialment quan es tracta de repartir mèrits retrospectivament”. Sorprèn molt la virulència verbal del conseller contra el capitost de la Seu, que sempre s’ha caracteritzat pel seu fort compromís cívic. A l’entrevista, Taltavull recorda que a partir dels anys 70 va participar activament en les mobilitzacions ecologistes de Menorca. “Tenia clar que defensar el territori era defensar les persones, la seva identitat i la seva llengua”. El conseller s’oblida que, malgrat les incoherències que pot tenir el bisbat com a institució, fou la primera entitat que, en ple boom turístic, es preocupà pels més desvalguts. El 1961 creà Càritas Diocesana de Mallorca, que encara avui salva vides enmig de la desfeta social que patim.

Si el conseller ha llegit l’entrevista, sabrà que el bisbe en cap moment critica el turisme, que, tal com ja afirmaren fa 36 anys els seus col·legues, “és el pa de les nostres Illes”. Taltavull només demana posar seny al col·lapse actual. Basta fixar-se en les xifres per adonar-se que la indústria se’ns ha escapat de les mans i que les Balears s’han convertit en un parc temàtic on els residents fan nosa. Els 18 milions de turistes anuals tripliquen els que arribaven a l’Arxipèlag el 1990. I els darrers 25 anys, la població s’ha duplicat fins a superar els 1,2 milions d’habitants. És un creixement demogràfic insòlit a Europa, que amenaça la nostra supervivència com a poble -només prop d’una tercera part de la població és catalanoparlant. 

El bisbe coneix bé la cara fosca del turisme. Ja fa temps que de viure del turisme hem passat a malviure del turisme. La famosa ‘gallina dels ous d’or’ només cloqueja amb alegria per a una minoria. Avui la felicitat dels turistes se sosté sobre el patiment d’uns treballadors pobres que, en les noves ‘illes immobiliàries’, no poden ni pagar-se un habitatge. Poc importa que es conculqui així un dels articles de la sacrosanta Constitució. Per tot això, és una indecència que un dirigent polític demonitzi un pastor de l’Església que es preocupa pel benestar dels seus feligresos, cada cop més abandonats per uns representants democràtics venuts al turbocapitalisme. El ‘teoturisme’ del govern de Marga Prohens no entén de caritat cristiana. Hi ha pecats que no tenen perdó de Déu per molt que agradi anar a missa.