Els joves que saquegen els carrers són el mirall de la nostra societat

Vivim envoltats de violències d’intensitat diversa i les hem normalitzades. Per això em resulta sorprenent que hi hagi tanta gent escandalitzada pel que fan els joves als carrers. Aquests actes vandàlics han estat generats per la nostra societat, són els nostres fruits, però no els volem recollir i feim com si tot això no tingués res a veure amb nosaltres.

Mai no ens han faltat els nihilistes, les persones que neguen els valors, l’autoritat, les creences, l’organització. Les llavors, les posam dia a dia entre tots. Els pseudonihilistes d’aquests temps es dediquen a desvalisar comerços. És curiós. Ens trobam davant d’una turba de consumidors radicals que es procuren amb violència l’accés als productes que no poden pagar. Som la societat de la intolerància als desitjos incomplerts. Ho volem tot. Ho volem ja.

Als carrers no hi ha altra cosa que els nostres fills. I ens n’hem de fer càrrec, perquè en som els responsables. Clamar contra el que passa és una via inútil. Tenim feina al davant: analitzar, reflexionar, rectificar... En definitiva, actuar, recuperar la nostra carta de ciutadania més enllà de les pantalles dels televisors.

El capitalisme és un sistema que es basa en la violència, per molt que es vulgui col·locar en el podi del menys dolent dels sistemes. Ha provocat, provoca i provocarà guerres, saquejos, violacions, assassinats i suïcidis. Els podem comptar per milions. Cada segon que passa, deixa persones sense casa. Cada desena de segon, deixa persones sense esperança. El nostre valor és el valor de canvi. La nostra dignitat prové d’allò que podem comprar. I com que hi ha coses que no han canviat per molt que s’hagin sofisticat, continuam venent la nostra força de treball al millor postor per no perdre pistonada. Qui es despista, queda enrere. Es converteix en ningú. Ja no és vàlid.

És clar que l’esclat violent d’aquestes setmanes és intolerable. Però ho és perquè és el nostre mirall. Ens retrata. Ens hem convertit en això.

Mentrestant, polítics, tertulians i analistes fan escarafalls en lloc d’anar a les arrels d’aquesta situació. Com els agrada escandalitzar-se! Com gaudeixen de l’espectacle! Tant de cinisme m’arriba a provocar nàusees. Tanta hipocresia em genera una sensació de rebuig insuportable. La pregunta que em faig és si són tan imbècils o si simplement s’esforcen a semblar-ho. Per desgràcia, cap de les dues respostes em dona esperances. Estam perduts.