El judici de Le Senne

L'Audiència Provincial ha fixat data per al judici contra Gabriel La Senne per delicte d'odi: tindrà lloc els dies 25, 26, 27 i 28 d'octubre, és a dir, d'aquí a un any rodó. Com és sabut, Gabriel Le Senne és un polític ultra que, contra tota lògica democràtica, ocupa la presidència del Parlament de les Illes Balears, una espècie de befa a la institució que es produeix només perquè així ho vol (perquè així li convé) al PP de la presidenta Marga Prohens. És obvi que la institució que representa, en democràcia, la sobirania de la ciutadania de les Balears no pot ser presidida per algú que aplaudeix l'aixecament militar i feixista del 36, i la Guerra Civil i la dictadura militar que se'n va derivar, amb un resultat de milers de persones assassinades, represaliades i/o perseguides només a les Balears.

Tanmateix, aquest individu és el que amb tota probabilitat continuarà ocupant el càrrec de president del Parlament fins al final de la legislatura, atès que les eleccions autonòmiques i municipals tindran lloc a finals de maig de l'any que ve i, en canvi, el judici no està previst, com hem dit, fins a l'octubre. Si fóssim malpensats creuríem que algú s'ha preocupat de retardar el moment de jutjar Le Senne perquè el judici no pugui tenir cap incidència electoral (perquè no pugui posar dificultats “al resultat desitjat”, com va argumentar el Suprem a l'hora de resoldre deixar sense dret a vot els més de 160.000 ciutadans nacionalitzats espanyols com a descendents d'exiliats, amb el benentès que “el resultat desitjat” és que guanyi la suma de PP i Vox). Però no en som, de malpensats, i atribuirem aquest calendari tan convenient als interessos dels partits que governen a les Balears als ritmes de la Justícia, que com sabem són lents, lentíssims, ràpids o trepidants, segons si es tracta de jutjar enemics d'Espanya (rojos, independentistes, antisistema i similars) o bé patriotes de pedra picada que militen en partits d'extrema dreta ultranacionalista.

La insignificança del tal Le Senne desaconsella embrutar paper escrivint el seu nom, però no queda altre remei per la importància política i simbòlica del càrrec que ocupa. Una importància de la qual va demostrar ser completament ignorant quan va cometre el seu delicte, que va consistir a esqueixar una imatge d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, les joves comunistes i sindicalistes que van ser torturades i assassinades pels feixistes la Nit de Reis del 1937. Le Senne va agafar la imatge, que estava enganxada a l'ordinador portàtil de la socialista Mercedes Garrido, i la va fer bocins, en un gest de ràbia incontrolada. D'odi, de fet. Que després d'això, i fins i tot ara que ja és imputat en ferm i amb data de judici assenyalada, Le Senne continuï sollant la cadira que indignament ocupa, dona una idea de fins on arriba la submissió del PP respecte de Vox, i no només a les Balears. Ara que el PP ha completat el viatge que va d'evitar les fotos amb els representants de Vox a la manifestació de la plaça de Colón a Madrid, l'any 2019, a formar coalició electoral pel Senat amb ells set anys després, és necessari tenir present que, en cas que sumin majoria, l'entesa entre els dos partits es resoldrà de la mateixa manera que ja ho ha fet a Andalusia, a Castella i Lleó, al País Valencià i, per descomptat, aquí a les Balears: amb l'entrega política total del PP a les exigències, ordres i capricis d'uns que no amaguen la seva simpatia pel franquisme ni pel Tercer Reich.