Els dos màxims càrrecs de Vox a les Balears, sota la lupa judicial

PalmaVox encara la recta final de la legislatura amb els seus màxims càrrecs a les Balears sota la lupa de la justícia. D'una banda, el president del Parlament, Gabriel Le Senne (també és president de Vox a les Illes), serà jutjat per un presumpte delicte d'odi el 25, 26, 27 i 28 d'octubre del 2027. De l'altra, la Fiscalia de les Illes Balears s'ha querellat contra el vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, pel presumpte ús irregular dels cotxes del departament de Medi Ambient de la institució insular. En tots dos casos, el partit d'extrema dreta ha fet pinya i defensa que tant Le Senne com Bestard continuïn en els seus càrrecs fins que hi hagi una sentència judicial.

El president del Parlament va esqueixar una fotografia d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, assassinades pels franquistes dia 5 de gener del 1937. La vicepresidenta segona de la Mesa, Mercedes Garrido (PSIB), duia la imatge al seu ordinador en senyal de protesta. Le Senne la va expulsar, juntament amb la secretària segona de la Mesa, Pilar Costa (PSIB), que també va exhibir una foto de Picornell al portàtil.

Familiars de les víctimes, entitats memorialistes i els partits PCPE i PCE varen impulsar llavors accions judicials contra Le Senne, que ha resistit totes les pressions que en reclamaven la dimissió i defensa que va ser un accident. D'aquesta manera, la segona autoritat de les Balears va haver de declarar com a investigat a finals de setembre del 2024, setmanes després de superar el debat parlamentari sobre la seva substitució gràcies al suport del PP. Els populars varen criticar el comportament del líder de l'extrema dreta, però en cap cas han anat més enllà pel que fa a les conseqüències de la seva acció.

La Fiscalia va demanar l'arxivament de la causa contra Le Senne per considerar que no va tenir la voluntat d'humiliar les víctimes. Va qualificar l'actuació de Le Senne de desproporcionada i contrària al decòrum parlamentari, però no va apreciar delicte d'odi. Ara bé, el jutge instructor va rebutjar l'arxivament i va ordenar continuar amb el procediment perquè sí que hi apreciava indicis de delicte d'odi. Gairebé un any després dels fets, l'Audiència Provincial de les Balears va desestimar el recurs de Le Senne contra el seu processament. El 28 d'octubre, Le Senne es va convertir en el primer president del Parlament de les Balears a seure al banc dels acusats durant la vista preliminar, en què es va fixar l'inici del judici per al 25 d'octubre del 2027.

Bestard: cotxes oficials per a desplaçaments privats

El cas de Pedro Bestard va esclatar el maig del 2026, quan es va fer públic que feia servir dos vehicles oficials del Consell de Mallorca sense retolar i per a desplaçaments particulars. Un informe de la Secretaria Tècnica de Medi Ambient va xifrar en tres els cotxes que Bestard tenia per a l'ús exclusiu, mentre que el departament que el polític d'extrema dreta encapçala pateix els problemes d'una flota de vehicles envellida (19 cotxes estaven inutilitzats en el moment d'elaborar el document). Un Dacia Sandero (adquirit a finals del 2023), un Ford Ranger (2024) i un Subaru Crosstrek (2026) varen ser els tres vehicles que el vicepresident insular es va arrogar, malgrat que podia fer servir un cotxe oficial amb xofer per als seus desplaçaments.

Bestard va comparèixer davant la Comissió de Transparència del Consell de Mallorca, però no va aportar cap informació. No va aclarir si va donar ordres de deixar els vehicles sense retolar, ni els trajectes, ni els quilòmetres que va fer, ni per què també s'havien vist dos cotxes de la institució passant la nit davant ca seva. "Vull que se'm demanin disculpes públicament", va etzibar a la portaveu del PSOE, Catalina Cladera.

El PSOE va ser precisament qui va presentar una denúncia davant la Fiscalia de les Illes Balears, i va atribuir a Bestard possibles delictes de malversació continuada de cabals públics, prevaricació i falsedat documental. La Fiscalia va obrir diligències contra el vicepresident de Vox el mes d'agost i en començar novembre es va conèixer que havia acordat presentar una querella, una decisió que obre la porta a la judicialització del cas.