Els alumnes nouvinguts a l'escola es disparen en només cinc anys

PalmaEl sistema educatiu de les Balears ha crescut de manera moderada en els darrers cinc cursos, però el canvi real no es troba tant en el volum d’alumnat com en la seva composició, on s'observa un increment important de les incorporacions tardanes. Entre el curs 2021-2022 i el 2025-2026, la matrícula global ha passat de 226.735 a 237.867 alumnes (+11.132, +4,9%). En paral·lel, els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) han augmentat de 52.680 a 57.725 (+5.045, +9,6%), un increment que reflecteix una diversitat creixent dins les aules.

En aquest escenari, el creixement dels NESE no és homogeni, sinó que es concentra de manera clara en dos fenòmens que impacten en la pressió sobre les aules: els casos de Trastorns de l’Espectre Autista (TEA), que passen de 3.314 a 4.334 alumnes (+1.020, +30,7%), i sobretot l’alumnat d’Incorporació Tardana (IT) al sistema educatiu (els nouvinguts, majoritàriament), que es disparen de 1.297 a 6.814 (+5.517, +425,4%). Aquests dos col·lectius no només creixen amb força, sinó que alteren de manera l’organització dels centres, la distribució dels recursos i les prioritats de l’atenció educativa.

L'augment es produeix, a més, en un context en què els centres educatius adverteixen que els recursos de suport no són suficients per donar resposta al ventall de necessitats que es troben dia a dia. Perfils com els pedagogs terapèutics, els Auxiliars Tècnics Educatius (ATE) i els logopedes són cada vegada més demandats, però sovint escassos. Les ATE constitueixen un col·lectiu especialment precaritzat, les llistes d’interins de Pedagogia Terapèutica (PT) sovint queden buides i, a més, la participació en oposicions per a aquestes places és limitada, fet que dificulta encara més la cobertura de necessitats estructurals als centres.

Més detecció

El TEA mostra una evolució sostinguda i estructural: de 3.314 a 4.334 alumnes (+30,7%). Es tracta d’un augment associat a una major detecció, diagnòstics més precoços i una presència cada vegada més visible de l’autisme dins l’àmbit escolar. No és un fenomen puntual, sinó una tendència consolidada que obliga a reforçar suports especialitzats i adaptacions dins l’aula ordinària, amb l’objectiu de donar-los l’atenció que requereixen en cada moment.

Ara bé, el canvi més destacat és l’augment de l’alumnat d’incorporació tardana. En només quatre cursos, passa de 1.297 a 6.814 estudiants (+425,4%), més de cinc vegades més. Es considera alumnat d’incorporació tardana aquell que s’incorpora al sistema educatiu un cop ja ha començat l’etapa de Primària, sovint en els seus darrers dos anys, o fins i tot més tard en casos excepcionals (fins a tres anys), especialment quan prové d’entorns lingüístics i culturals molt diferents. En la pràctica, això vol dir que molts d’aquests alumnes arriben de l’estranger i necessiten un suport intens, tant en llengua com en continguts curriculars. En alguns casos, s’incorporen amb edats avançades sense dominar encara habilitats bàsiques com l’alfabetització.

La matrícula global creix un 4,9%, de 226.735 a 237.867 alumnes (+11.132), un increment moderat que es va alentint en els darrers anys en part com a conseqüència de la baixada de la natalitat. Però aquesta lectura es trenca quan s’analitza l’estructura interna del sistema. Els NESE creixen gairebé el doble, un 9,6%, i passen de 52.680 a 57.725 alumnes. Això implica que una part cada vegada més significativa de l’alumnat requereix algun tipus de suport educatiu específic. I, dins aquest conjunt, el pes creixent del TEA i de la incorporació tardana concentra la major part de les noves necessitats.

En contrast amb l’augment dels NESE, les Necessitats Educatives Especials (NEE) (que estan incloses dins les NESE), disminueixen de 15.397 a 13.324 alumnes (-2.073, -13,5%). Aquest descens afecta de manera generalitzada les principals categories (no es detallen totes). La Discapacitat Intel·lectual (DI) passa de 3.323 alumnes a 1.975 (-1.348, -40,6%); la motora (DM), de 3.270 a 426 (-2.844, -87,0%), l'auditiva (DSA) de 399 a 361 (-38, -9,5%) i la visual (DSV) de 146 a 141 (-5, -3,4%). En canvi, els Trastorns Greus de Conducta (TGC) passen de 397 a 337 (−60, −16,4%), mentre que els Trastorns Emocionals Greus (TEG) baixen de 585 a 418 (-167, -28,5%).

Aquestes variacions, segons les diverses fonts consultades, responen a canvis en criteris diagnòstics, processos de reclassificació i a una redistribució d’alumnat cap a altres categories NESE. “Van incorporant noves nomenclatures i categories cada dos per tres”, en paraules d’una mestra Pedagoga Terapèutica (PT) consultada per l’ARA Balears. En tot cas, la tendència mostra una reducció dels perfils més “tradicionals” dins les NESE i NEE.

Més enllà del TEA i la incorporació tardana, les categories NESE principals també tendeixen a disminuir. El TDAH (dèficit atenció) baixa de 6.845 a 5.208 (-1.637, -23,9%), les dificultats específiques d’aprenentatge (DEA) de 17.641 a 14.296 (-3.344, -19,0%), les altes capacitats (ACIS) de 773 a 745 (-28, -3,6%) i la vulnerabilitat socioeducativa (VSED) de 3.566 a 3.037 (-529, -14,8%). Aquest patró reforça una idea central: el creixement dels NESE no es distribueix de manera uniforme, sinó que es concentra principalment en dos perfils molt específics, mentre que la resta, en general, retrocedeixen o es mantenen a la baixa.

Les dades apunten a una transformació de fons. El sistema educatiu no només creix en volum, sinó que canvia en la naturalesa de les necessitats que ha d’atendre. D’una banda, els estudiants TEA consoliden una presència creixent dins les aules. De l’altra, la incorporació tardana introdueix un flux d’alumnat altament condicionat per factors externs, especialment migratoris (dificultats acadèmics, dols per trasllat, etc.), que impacten directament en l’organització dels centres.

Un canvi de model silenciós

El que mostren les dades no és només un increment de necessitats educatives, sinó un canvi en el model, que de cada vegada està més tensat, amb ràtios elevades, dificultats en augment, un professorat cremat i manca de perfils tècnics per atendre la diversitat

En aquest context, el repte no és només quantitatiu. El sistema educatiu s’enfronta a una diversitat creixent i a una major complexitat interna que exigeix repensar recursos, organització i estratègies d’atenció a la diversitat, en pro d'una escola que, segons la normativa educativa vigent, s'ha d'adaptar al ritme d'aprenentatge de cada estudiant.. El creixement d’alumnes, en aquest cas, no és només una qüestió de números. És, sobretot, una transformació profunda que està impactant profundament en la manera de funcionar dels centres, i per vinculació directa, en els resultats acadèmics.