Antoni Vera: "Els menors no acompanyats i els alumnes nouvinguts no només van a l'escola pública, sinó també a la concertada"

PalmaLes escoles concertades i públiques es financen amb fons públics i, en teoria, tenen els mateixos drets i deures. Aquest argument, repetit pel conseller d’Educació, Antoni Vera, ha servit per justificar l’increment de recursos econòmics i de personal a la concertada. Tant les unes com els altres han de matricular els alumnes segons els criteris i sistemes de punts objectius establerts per la Conselleria. Tanmateix, segons l’Informe del Sistema Educatiu (ISE) 2024, elaborat pel Consell Escolar de les Illes Balears, les realitats sociodemogràfiques entre ambdós models educatius són importants. A Primària, per exemple, les escoles públiques concentren el 67,9% dels alumnes d’origen estranger, mentre que les privades-concertades n'acullen només el 18,6%. La resta es matriculen en centres privats. A tall d'exemple, entre els cursos 2018-2019 i 2022-2023, l’escola pública va sumar 800 alumnes d’aquest perfil, enfront dels 228 que va incorporar la concertada.

En una entrevista recent amb l’ARA Balears, el conseller d’Educació ha defensat el paper de la concertada i la millora de les dotacions de recursos: “Els menors no acompanyats i els alumnes nouvinguts no només van als centres públics, sinó també als concertats, on necessiten mesures de suport. La concertació no et permet triar l’alumnat, sinó que tens el que et toca i punt. Durant el curs, els alumnes que arriben es distribueixen entre els centres de la ciutat, siguin públics o concertats”.

Més enllà de les consideracions del conseller, si bé la concertada és clar que rep infants nouvinguts perquè hi està obligada, la desigualtat en el repartiment es manté en totes les etapes educatives. A Infantil, durant el curs 2022-2023, els centres públics van acollir 4.507 infants estrangers, mentre que la concertada en tenia 1.301. En els darrers anys, la pública n’ha sumat 247 i la concertada, 125. A l’ESO, la diferència també és notable: 5.990 alumnes a la pública davant 1.748 a la concertada, amb increments des del 2018-2019 de 945 i 238 alumnes, respectivament. Aquestes dades posen de manifest que, malgrat el discurs oficial sobre la igualtat, l’escola pública assumeix la responsabilitat més gran en la integració d’alumnat immigrant i en situació de vulnerabilitat social.

Què explica aquest repartiment desigual? El doctor en Pedagogia per la UIB Pep Lluís Oliver assenyala que “bona part de les famílies nouvingudes troben casa a barriades obreres, on la majoria de les places escolars són públiques”. També apunta que “les quotes, suposadament voluntàries, que cobren moltes escoles concertades mensualment, fan que famílies amb pocs recursos no les posin com a primeres opcions en la preinscripció”.

Sobre la concentració d’alumnat estranger a l’escola pública, Oliver alerta que “presenta reptes pedagògics importants”. Explica que “es diu que fins a un 20% d’alumnes que necessiten suport d’atenció a la diversitat a cada aula és assumible, però hi ha centres públics en què tot l’alumnat és de fora”. “Falten recursos. I recursos vol dir persones”, recalca. Finalment, adverteix que “el sistema s’està dualitzant i anirà a pitjor llevat que l’Administració prengui mesures de repartiment equilibrat dels alumnes”.

Dos mons separats per 500 metres

L’ARA Balears va comparar dues escoles de la mateixa zona d’escolarització a Palma, separades per només 550 metres: el CEIP Escola Graduada i el CC Sant Francesc. Les diferències entre ambdós centres són evidents. Segons fonts internes, Sant Francesc disposa d'un 10% d’alumnes estrangers, mentre que a l’Escola Graduada —un centre d’atenció preferent per la seva vulnerabilitat social— aquest percentatge s’acosta gairebé al 100%. En canvi, el CC Sant Agustí, situat també a la zona i proper a l’Escola Graduada, té un alumnat més semblant al públic.

Malgrat aquestes realitats objectives, el conseller Vera relativitza la disparitat: “Crec que tant l’Escola Graduada com els CC Sant Agustí i Sant Francesc tenen un alumnat molt divers. Fa uns anys potser hi havia més diferències, però ara no”, va afirmar.