Teresa Jiménez: "Donar medul·la òssia no té res a veure amb una punxada a la columna"

PalmaTeresa Jiménez és hematòloga i directora mèdica del Banc de Sang de la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears. Ha viscut de prop el canvi en la captació de donants de medul·la a les Balears: de 44 noves inscripcions el 2023 varen passar a 545 el 2025. Tot i aquest increment, encara en falten, sobretot de joves i de procedències diverses. Jiménez explica què suposa entrar al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), com es comprova la compatibilitat i què passa si, al cap dels anys, arriba la telefonada.

Molta gent confon la medul·la òssia amb la medul·la espinal. Què és realment i per a què serveix?

— La medul·la òssia es troba a l’interior dels ossos i és la fàbrica de les cèl·lules sanguínies. L’os no és compacte per dins, sinó com un rusc. Allà hi ha les cèl·lules mare que donen lloc als glòbuls vermells, les plaquetes i els leucòcits. Les podem extreure mitjançant la punció de l’os o aconseguir que surtin al torrent sanguini per recollir-les després. No té res a veure amb una punció lumbar. El trasplantament pot ser necessari en casos de leucèmia, limfoma, aplàsia medul·lar i algunes malalties genètiques. Un pacient amb leucèmia pot tenir cèl·lules malignes que es reprodueixen de manera anòmala. Per intentar curar-lo se li ha d’administrar quimioteràpia, que elimina les cèl·lules malignes, però també la producció normal de la medul·la. El pacient queda sense cèl·lules i necessita la medul·la d’un donant per sobreviure. Mentre la nova medul·la no ha empeltat, necessita transfusions perquè no té prou cèl·lules de defensa, glòbuls vermells ni plaquetes. Sense donacions de sang no es poden fer trasplantaments de medul·la.

Què fan les cèl·lules del donant dins el receptor?

— Prenen el comandament. És com si diguessin: "Ara nosaltres som la teva medul·la i et produirem els components sanguinis". La cèl·lula mare ha de tornar a arrelar i començar a fabricar sang, com una planta que es trasllada a un altre cossiol i necessita temps per fer arrels. Per això és tan important la compatibilitat. El sistema immunitari ataca allò que reconeix com a estrany. Les cèl·lules del donant han de ser tan semblants com sigui possible a les del receptor perquè l'organisme no les rebutgi.

Les Balears varen passar de 44 noves inscripcions al REDMO el 2023 a 545 el 2025. Com s’explica? Les xifres s’han calculat amb els mateixos criteris?

— Sí. Vàrem començar a prendre les regnes del projecte i hi vàrem posar un nou responsable, Xavi Ruiz, encarregat de captar donants des del Banc de Sang. L’èxit es deu a la seva gestió, a la coordinació amb la coordinació autonòmica de Trasplantaments i els companys del Banc de Sang, i a la difusió per totes les illes. Abans no teníem una persona dedicada al projecte ni recursos per desenvolupar-lo. Quan hi ha algú que pot dedicar-hi temps i esforç i actuar com a nexe d’unió, les coses funcionen.

Actualment hi ha 7.609 donants inscrits a les Balears. Quins perfils es necessiten especialment?

— Bona part també són donants de sang. El repte és incorporar-ne de més joves, d'entre 18 i 40 anys, perquè les seves medul·les tenen un microambient més adequat per facilitar l’empelt. Una persona pot inscriure-s’hi fins a 40 anys i quedar al registre fins a 60. També necessitam donants de diferents ètnies. Les Balears tenen una població genèticament molt diversa per la seva història i perquè reben persones procedents de moltes parts del món. Si aquí resideix una persona d’origen llatinoamericà, també necessitam donants d’aquest origen. Com més diversitat hi hagi, més possibilitats tindrem de trobar algú compatible per a cada pacient.

Què ha de fer una persona de les Balears per entrar al registre?

— Inscriure-s’hi no significa que li hagin d’extreure la medul·la. Només se'n treuen dos tubs petits, vuit mil·lilitres de sang, per comprovar la compatibilitat genètica. Els resultats i les dades de contacte s’introdueixen a la base de dades, perquè necessitam poder localitzar aquesta persona. Així entra al REDMO. Un donant pot ser al registre anys sense que sigui compatible amb cap pacient. Si un malalt no troba un familiar compatible, se cerca al registre. La telefonada pot arribar mesos o anys després. Es pren una segona mostra perquè la salut del donant pot haver canviat i, si es confirma la compatibilitat, el centre extractor en sol·licita una tercera abans d’organitzar la donació.

Per què és tan difícil trobar dues persones compatibles?

— Estudiam els antígens d’histocompatibilitat. Tots som originals i únics, fins i tot dins una família nombrosa. La recombinació genètica fa que trobar algú amb uns antígens iguals o molt semblants sigui extremadament difícil. Necessitam una base de dades molt gran i, entre els compatibles, triam el més jove.

Com es fa la donació?

— El procediment majoritari i més innocu es fa mitjançant la sang perifèrica. Durant tres o quatre dies s’administra al donant un factor de creixement amb una injecció subcutània. És com si diguéssim a la medul·la: "Toc, toc, necessitam que les cèl·lules mare surtin al torrent sanguini". Després es fa una afèresi. La persona es connecta a una màquina: la sang surt, se seleccionen les cèl·lules que necessitam i la resta torna a l’organisme. Habitualment basta una sessió de diverses hores, encara que de vegades s’ha de continuar un altre dia. Els casos en què es fa l’extracció directa mitjançant la punció d’un os són una minoria. Depèn del diagnòstic i del consentiment del donant, i es fa amb anestèsia general o epidural. Entrar al registre no significa dir que sí per sempre. El consentiment s’ha de donar per a cada procediment.

Quines molèsties pot ocasionar? Les cèl·lules es regeneren?

— El factor de creixement pot provocar un quadre semblant a una grip, amb dolors musculars i articulars. La medul·la respon i es produeix un fenomen inflamatori. Els clínics diuen que, quan fan molt de mal els ossos, sol ser perquè estan sortint moltes cèl·lules. Les cèl·lules donades es regeneren completament. Les cèl·lules sanguínies, com les de la pell o els cabells, creixen contínuament. La medul·la és una fàbrica que fa feina a tota màquina. Sempre prioritzam la salut del donant. Jo ho dic així: el donant entra sa al Banc de Sang i n’ha de sortir sa. No li hem de provocar cap patologia. El primer és la seva seguretat i la seva llibertat.

La donació es fa una sola vegada?

— Habitualment és una sola donació, en una sessió o en dues, segons la resposta al factor de creixement i la quantitat de cèl·lules recollides. Pot passar que el pacient recaigui mesos o un any després i es torni a demanar ajuda al mateix donant, però no és habitual.

Què passa si el receptor és a un altre país?

— El REDMO forma part d’una xarxa internacional. Si una persona de les Balears és compatible amb un pacient del Regne Unit, les cèl·lules s’extreuen aquí i s’envien allà. També pot passar que un pacient de les Balears trobi un donant a Austràlia i que les cèl·lules viatgin fins aquí. La donació és anònima. La part bonica és que ets generós no només amb la teva comunitat o el teu país, sinó amb el món sencer. Només al voltant del 25% dels pacients troben algú compatible dins la família. El 75% restant ha de recórrer al registre. El drama és que una persona que es podria curar no trobi ningú compatible.

De les més de 7.600 persones inscrites a les Balears, n’hi ha gaires que arribin a donar?

— Són poques, perquè això és una cursa de fons. Cada vegada que aconseguim una tercera mostra ens posam molt contents: significa que hi ha compatibilitat real amb un pacient. Com més donants tenim, més probabilitats hi ha. Espanya també ha de tenir un registre capaç de proporcionar donants als pacients. No podem pretendre que les necessitats les resolguin sempre altres països.

Què diríeu a algú que no s’inscriu per por?

— La falsa creença més estesa és que et punxaran la columna o t’extrauran immediatament la medul·la. Inscriure-t’hi només implica que et treguin dos tubs de sang petits. Si apareix un pacient compatible, et tornaran a telefonar, repetiran les anàlisis i t’explicaran el procediment. Tots coneixem algú amb un tumor, càncer o leucèmia. El volem ajudar, consolar i donar-li ànims, però també ens podem fer donants. Potser a aquest familiar o amic el salva una persona que ha donat en una altra part del món. Tu pots fer el mateix. Si algú s’ofegàs, ens encantaria rescatar-lo. Una persona amb leucèmia que necessita un donant també s’està ofegant. Podem participar de veritat en la lluita contra la leucèmia entrant al registre.

Per què costa arribar als joves?

— Potser no parlam el seu idioma. Probablement sigui un problema nostre. La gent jove és molt solidària: està implicada en la lluita contra el canvi climàtic i en la cura dels animals. Ha de saber que també pot salvar la vida d’una persona, moltes vegades algú tan jove com ella o fins i tot un infant. Si ho entenguessin i ho sabessin, estic segura que donarien. La satisfacció d’haver ajudat algú no té preu. Encara que no el coneguis, fas alguna cosa per ell. La generositat es paga tota sola.

Després del creixement assolit, quin objectiu es marquen ara les Balears?

— Encara necessitam augmentar el nombre de donants, perquè n'arrossegam un dèficit. L’objectiu és situar-nos entre 600 i 800 noves incorporacions. Hem fet un esprint extraordinari i tot el Banc de Sang hi està molt implicat. L’experiència de les Balears ha cridat l’atenció en fòrums estatals i han demanat a Xavi que expliqui com va aconseguir remuntar les xifres. Som un Arxipèlag, amb donants a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. És important que aquesta feina arribi a les quatre illes.