Científics de la UIB constaten que protegir el Canal de Menorca ajuda les espècies marines a adaptar-se als canvis ambientals

PalmaProtegir la mar té un efecte directe sobre la diversitat genètica de les espècies marines. Un estudi de la UIB, que ha comptat amb la participació d'investigadors de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) i de l'Institut d'Investigacions Marines (IIM-CSIC) conclou que protegir els ecosistemes marins afavoreix la diversitat genètica de les espècies que hi viuen.

L'estudi ha analitzat quatre espècies d'interès pesquer: el moll de roca (Mullus surmuletus), el serrà (Serranus cabrilla), l'escórpora (Scorpaena notata) i el pop comú (Octopus vulgaris). L'evidència és clara: els animals marins analitzats que viuen dins la zona de protecció pesquera del Canal de Menorca, on la pesca d'arrossegament està prohibida des de fa deu anys, "presenten de manera consistent una diversitat genètica més elevada". En totes quatre espècies, els exemplars de la zona protegida mostraren més diversitat en el fragment d'ADN analitzat que els exemplars de dues zones que estan obertes a la pesca.

La diversitat genètica és la varietat que hi ha en l’ADN dels individus d’una mateixa espècie i "es pot entendre com una caixa d'eines biològica": com més variades són les eines, més possibilitats té una població d’afrontar canvis en el medi, malalties o altres problemes i pressions.

"Els resultats mostren que protegir els hàbitats marins pot ajudar a conservar la varietat genètica de les espècies, a més d’afavorir-ne les poblacions. Aquesta varietat és important perquè les espècies puguin respondre als canvis futurs", explica Noemi Pasini, autora principal de l’estudi i investigadora del grup de recerca en Genètica Humana i Evolutiva (HEGEN) de la UIB. Pasini afegeix que incorporar dades genètiques al seguiment de la pesca podria ajudar a prendre decisions de conservació més eficaces.

Més pesca intensiva, menys varietat

Després de crear-se la zona protegida al Canal de Menorca l'any 2016, part de l’activitat pesquera es va desplaçar cap a altres sectors. El desplaçament va ser especialment clar a la zona oberta a la pesca més pròxima a l’àrea protegida.

En comparar els registres dels vaixells amb les dades genètiques, els investigadors han trobat una relació entre l’activitat pesquera i la diversitat genètica: les zones on la pesca havia augmentat o s’havia mantingut presentaven, en general, menys diversitat.

Els resultats també indiquen que, encara que els peixos i altres animals marins es desplacin entre zones, aquest intercanvi pot no ser suficient per compensar els efectes d’una pressió pesquera intensa i continuada. Així, la pesca podria fer desaparèixer variants genètiques poc comunes més aviat del que hi arriben individus nous que les puguin aportar.

Com s’ha fet l’estudi

L’equip va analitzar prop de 400 exemplars recollits entre el 2021 i el 2023 en tres zones del Canal de Menorca. En va comparar un fragment d’ADN mitocondrial anomenat COI. Aquest fragment s’utilitza sovint com una mena de codi de barres genètic per identificar i comparar organismes.

Els investigadors també varen estudiar els registres de l’activitat dels vaixells entre el 2009 i el 2023 i varen fer simulacions per analitzar com podien haver canviat les poblacions al llarg del temps.

Els autors assenyalen que l’estudi analitza només un fragment de l’ADN mitocondrial. Per això, les dades són un primer indicador i no substitueixen estudis més amplis que analitzin una part més gran del genoma. Així i tot, aquest tipus d’anàlisi és senzill i assequible, i podria complementar el seguiment de les zones protegides.

En conjunt, els resultats apunten que la zona de protecció pesquera pot contribuir a conservar les poblacions explotades i la seva varietat genètica. Aquesta informació pot ser útil per planificar una gestió més sostenible dels recursos marins.

Suport institucional

L’estudi s’ha fet en el marc del projecte MARFISH (PDR2020/69–ITS 2017-006), finançat pel Govern de les Illes Balears a través del Fons de l’Impost de Turisme Sostenible. Les campanyes CANAL formaren part del projecte SosMed, finançat per la Unió Europea mitjançant els fons Next Generation i desenvolupat a través d’un conveni entre el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, a través de l’Institut Espanyol d’Oceanografia.

L'estudi ha estat publicat a la revista científica Biodiversity and Conservation.