A Eivissa falten més professors de Català que instituts té l’illa: "Ve algú i l'anomenen cap de departament"

PalmaNomés dos dies abans de la tornada a les aules, Eivissa afronta l’inici del curs escolar amb 15 places de professors de Català encara sense cobrir: 13 als 11 instituts de l’illa (IES) i 2 a l’única Escola Oficial d’Idiomes (EOI). La manca de docents afecta els 12 centres públics de Secundària i ensenyament d’idiomes de l’illa. El conseller d’Educació, Antoni Vera, reconeix la magnitud del problema: "Som conscients de la falta de professors de Català a Eivissa".

Segons Vera, Educació intentarà que els llicenciats de Català d’enguany puguin demanar plaça per cobrir les vacants. Si no s’aconsegueixen cobrir, la Conselleria preveu reconvertir-les en places d’àmbit, a les quals podran optar professors d’altres titulacions sempre que disposin del certificat pertinent de llengua catalana. No seria, en tot cas, una situació nova: en cursos anteriors, professors d’altres especialitats, com Geografia i Història, ja han assumit l’ensenyament de català als centres eivissencs.

La situació als centres evidencia fins a quin punt és difícil trobar docents especialitzats. Diversos equips directius consultats per aquest diari asseguren que el problema és tan greu que, quan arriba un professor nou de Català, en alguns centres la situació és extrema: "Arriba algú nou i el fan cap de departament", denuncia el president de l'associació de directors de Secundària de les Pitiüses, Francisco Tienda. La manca de professorat afecta així no només la cobertura de les hores lectives, sinó també el funcionament ordinari i l’estructura dels claustres.

Un retrocés de 19,1 punts

La manca de professors coincideix amb uns resultats especialment preocupants per al català a les Pitiüses. Les proves IAQSE del curs 2024-2025 mostren que els alumnes d’Eivissa i Formentera de segon d’ESO varen perdre 19,1 punts en competència en català respecte de l’edició anterior (partint de resultats previs que ja eren pírrics). La davallada s’emmarca en un retrocés generalitzat a totes les illes. Els alumnes de Mallorca varen baixar 14,4 punts i els de Menorca, 23,5. En el conjunt de les Balears, la caiguda mitjana va ser de 15 punts.

A Eivissa i Formentera, el retrocés en Secundària va arribar acompanyat d’uns resultats molt baixos a les proves de Primària. A quart, només el 33,1% dels alumnes de les Pitiüses varen assolir "l'apte", 4,9 punts menys que l’any anterior. És el pitjor resultat del conjunt de les Balears. Mallorca, en canvi, va millorar 6,7 punts, fins al 56,6%, mentre que Menorca va caure vuit punts, fins al 47%. Les dades no permeten atribuir directament aquests mals resultats a la manca de professorat, però sí que dibuixen un escenari especialment preocupant per al català a les Pitiüses. Mentre els centres tenen dificultats per garantir les plantilles de professors de llengua catalana, els indicadors d’assoliment dels alumnes mostren un retrocés especialment acusat.

A aquesta situació s’hi afegeix el menor pes del català en la tria lingüística de les famílies. En el primer ensenyament, el 81,8% de les famílies de Mallorca han optat el curs 2026-207 pel català, un percentatge que a Formentera arriba al 82,5%. A Menorca, en canvi, la proporció s’enfila fins al 89,7%. El cas d’Eivissa és especialment significatiu: només el 53,3% de les famílies han triat el català com a llengua del primer ensenyament, mentre que el 46,7% ha optat pel castellà. És el percentatge més baix de les Balears i evidencia que la dificultat per garantir la presència del català a les aules coincideix amb una realitat social en què la llengua també perd pes a un ritme accentuat.

Més places lliures que centres

Les 15 vacants pendents de cobrir afecten una estructura educativa relativament reduïda: 9 IES i 1 EOI. Educació confia que la incorporació dels llicenciats de Català d’enguany permeti reduir el nombre de places sense professor, però ja preveu recórrer a docents d’altres especialitats per evitar que quedin vacants. La reconversió en places d’àmbit és una sortida d’urgència davant una situació que els equips directius consideren, de moment, excepcional, però que corre el risc de tornar-se estructural en pocs anys: Eivissa no gradua els docents que necessita. I els mallorquins no hi volen anar a causa dels problemes per trobar un habitatge.

El problema no és només quantitatiu. Que un professor que acaba d’arribar pugui haver d’assumir directament la direcció del departament de Català posa de manifest la dificultat dels centres per disposar d’equips estables i prou amplis en aquesta especialitat. Dos dies abans de l’inici del curs, el català es converteix en un dels principals reptes educatius de l’illa per al nou curs, en un context marcat també per problemes estructurals que afecten el conjunt de les Balears, però que a les Pitiüses es manifesten amb especial intensitat.