No pensis en vot útil

Fa un temps que don voltes a un fenomen que he anomenat radicalització passiva: l’efecte pel qual aquelles persones que defensam certs valors que sempre hem considerat sensats i no sentim que hàgim canviat la nostra manera de pensar, ens veim titllats de radicals davant una societat que ha acceptat els discursos d’extrema dreta. Moltes persones ens trobam en aquesta situació: sentim que les nostres idees, abans enteses per un ampli consens social com a moderades, han esdevingut radicals.

Però no vull conformar-me amb aquesta situació. No vull creure que la majoria de gent es trobi ideològicament en l’espectre més tolerant amb l’extrema dreta. Vull pensar que es tracta d’una percepció que cerca sobreestimar la força d’aquestes idees i una situació que es pot combatre democràticament. Que en realitat la majoria de la gent sí que pensa que valors com la llibertat, la igualtat, la justícia social, el pluralisme, la diversitat o la solidaritat són irrenunciables per a poder viure en una societat millor.

No pretenc convèncer ningú amb aquestes paraules, sinó apel·lar a tothom a respondre amb contundència quan se senti desqualificat en aquest sentit. Record que, quan era més jove i pensàvem arreglar el món des dels bars, parlàvem de com canviar els marcs conceptuals de l’agenda política per engrescar el màxim possible l’esquerra. Sempre ha estat una tasca complicada, però ara és imprescindible. En aquest sentit, George Lakoff, al seu llibre No pensis en un elefant, explicava que per guanyar el relat has d’utilitzar un marc propici i canviar-ho sempre que no sigui així. Aquesta és la nostra lluita.

Nosaltres hem de parlar d’immigració des de l’humanisme i la solidaritat, i no des del racisme ni la xenofòbia. Defensam els serveis públics i la justícia social, i no eficiència com a excusa per privatitzar. Pensam que l’habitatge és un dret bàsic de dignitat humana, i no una inversió ni una mercaderia. Apostam per plantejar límits, per la sostenibilitat i la millora de la qualitat de vida de tothom, i no un desenvolupament turístic sense fre. 

Nosaltres volem que la sanitat, l’educació i estat del benestar siguin una garantia social, i no creim en rebaixes d’impostos que només afavoreixen els més rics. Hem de continuar lluitant per la igualtat real entre homes i dones i contra la violència masclista, i sabem que la ideologia de gènere no existeix. Volem un món on es prioritzi la diplomàcia i la pau, i no volem ni rearmament ni enemics. Som els que advocam per la convivència i prevenció, i sabem que la mà dura ha de ser la darrera opció. Lluitam perquè tothom pugui optar a una feina digna i la pujada del salari mínim, i combatem els discursos que amb excuses espúries acaben precaritzant els treballadors. 

Si tu també ets d’aquestes persones que sempre ha pensat que la igualtat d’oportunitats no té res a veure amb la lliure elecció només per a qui s’ho pot permetre, que envellir amb dignitat s’ha de garantir públicament i que les pensions no han de ser vistes com una càrrega. Si saps que la llibertat és igualtat d’oportunitats i redistribució de la renda, i no el “qui pugui fer que faci”...

Si aquests valors també són teus, quan pensis en el 29 de novembre, no pensis en vot útil. Simplement, sentit lliure d’estendre aquest relat. Digues-ho sovint, defensa-ho amb orgull. No pensis en vot útil. Perquè no estàs sol, no estàs sola. Formes part de la majoria. Només defensa, respon, indigna’t. I quan ho facis, recorda que som més els que estam convençuts que un país millor implica un govern que garanteixi l’habitatge com a dret i no com a mercaderia, que reforci l’estat de benestar, que lluiti contra el canvi climàtic, que ampliï els drets civils, que lluiti contra la violència masclista, que continuï incrementant l’SMI i les pensions, que aculli amb humanisme els que arriben. No pensis en vot útil, sinó en quin model de país vols.