Literatura i silici

Aquest estiu, a les festes de Can Picafort, durant el piromusical amb què es rematen les celebracions de la Mare de Déu d’Agost, van fer sonar una peça de música rock que estava composta per una IA. 

S’ha posat de moda des de fa una dècada o més compaginar els focs artificials amb música, tot per donar-li a tot plegat un aire més èpic, magnificent i emocional, però no esperava que ja s’hagués arribat a l’extrem de ‘compondre’ música amb IA, només per fer la gràcia de sentir una cançó que parla del nostre poble en concret, i de les festes i la platja i la calor i la bauxa, i a més en català, en unes festes, per cert, on els actes públics solen tenir un presentador que s’adreça a la gent en foraster. 

La peça era més o menys horrorosa, però feia gràcia per això de sentir un rock que parla del teu poble; la màquina es deu haver compost, gratuïtament, en pocs minuts, mentre que una peça per encàrrec, feta per un grup de rock de la terra, podria haver estat més bona, és cert, però també més cara. 

Del que es tracta és d’omplir buits, espai o continguts, com se’n diu ara, i la IA pot fer això en qüestió de segons; ningú de Can Picafort, tot sigui dit, va semblar gaire escandalitzat per la collonada. 

Però qui s’ha posat les mans al cap ha estat la societat literària quan ha vist que certes novel·les premiades i ja tingudes per mitjanament bones podien ser fruit del treball de la IA, per molt que els seus autors ho pretenguin encara negar amb arguments que no acaben de ser convincents, almenys vist de quina manera la societat literària els ha bandejat. Una cosa curiosa en ambdós casos (un haitià i un peruà) és que les dues novel·les tracten de les misèries del món, el periple d’un professor per tot de països que el maltracten fins a arribar al Canadà, o l’explotació dels treballadors agrícoles en el cas del peruà. 

La literatura sembla que no és gaire rellevant: poden ser llibres més o menys mal escrits, però revelen bones intencions morals, denúncies, pobreses, explotacions, i és clar, resistència, oh. I això agrada més que la bona prosa o el domini d’unes formes narratives exigents. Aquí a casa tenim també aquesta tendència a valorar molt la pobra martingala de la literatura de la víctima, per sobre d’un art literari que només que sigui una mica eficient ja pot enllestir un trist robot.