Medicina a mida

El 24 d’octubre, al congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) a Madrid, Merck i Moderna van presentar els resultats d’un assaig de fase 3 amb una vacuna terapèutica d’mRNA (recordeu la de la Covid?) feta a mida per a cada un dels pacients que la van rebre. L’assaig clínic, anomenat INTerpath-001, s’ha fet en persones operades d’un melanoma d’alt risc.

Si miram vint-i-sis anys enrere, quan es van anunciar l’esborrany del genoma humà (juny del 2000) i la seqüència acabada (abril del 2003), la promesa a llarg termini era la d’una medicina a mida, totalment personalitzada: llegir el genoma de cada persona i tractar-la en conseqüència. Com sempre amb aquesta temàtica, em ve al cap la pel·lícula Gattaca (1997), del director Andrew Niccol, amb uns ben joves Ethan Hawke, Uma Thurman i Jude Law.

Avui, INTerpath-001 n’és un primer tast, d’aquesta medicina personalitzada. A l’estudi hi van participar 1.137 pacients, repartits a l’atzar a raó de dos contra un. Tots van rebre la immunoteràpia habitual, i dos terços hi van afegir una vacuna dissenyada amb la seqüència del seu propi tumor: un mRNA que codifica fins a 34 neoantígens. Els neoantígens són proteïnes derivades de mutacions adquirides pel tumor que el sistema immunitari pot reconèixer com a estranyes. Seqüenciant el tumor dels pacients, els investigadors van poder detectar aquestes mutacions característiques del tumor de cada pacient i introduir-les a la molècula d'mRNA de la vacuna i així ajudar a “entrenar” el sistema immunitari a reconèixer-les i atacar-les.

Segons els resultats publicats, amb una mitjana de seguiment de 24,6 mesos, la combinació d’immunoteràpia i vacuna va reduir un 42% el risc de recidiva o mort, en comparació amb la immunoteràpia tota sola. Cal destacar que els efectes adversos greus van ser semblants en tots dos grups (14,2% davant de 13,4%). Alguns pacients no van respondre a la vacuna i el temps dirà quin és el benefici més enllà dels dos anys, ja que la supervivència global encara no es pot analitzar. A més, fer arribar les mostres al laboratori, seqüenciar-les i fabricar la vacuna necessita d’unes quantes setmanes, per tant, la seva viabilitat i logística fora de l’entorn controlat dels assaigs clínics també s’haurà de valorar i estudiar. Estarem pendents dels assaigs en curs, com els de pacients amb càncer de pulmó, que també reben la nova vacuna personalitzada d’mRNA.

Tot i aquest primer tast de la medicina personalitzada, l’oncologia avui dia viu sobretot a l’etapa de la medicina de precisió, on es tria el fàrmac segons la mutació del tumor del pacient. Un dels exemples més apassionants ara mateix és la proteïna KRAS. Durant dècades es va considerar impossible de bloquejar a causa de la seva estructura característica i de la seva àmplia participació en la biologia cel·lular, fins que el 2021 l’FDA va aprovar sotorasib, el primer inhibidor de KRAS, per a tumors de pulmó amb la mutació G12C.

Seqüenciar el tumor ja és, idò, un requisit per receptar fàrmacs aprovats, i ho serà encara més: tant per la vacuna, si es confirma i s’aprova, com altres fàrmacs que es troben en camí. La pregunta per als sistemes públics de salut, el nostre inclòs, és com i quins pacients podran seqüenciar el seu tumor d’una manera rutinària per ajudar al diagnòstic molecular i a la presa de decisió sobre el tractament a seguir.