Societat 06/11/2021

Conxa Borrell: "Vaig deixar el club perquè pel meu compte guanyava el doble que Zapatero"

2 min
Conxa Borrell, en la seu del sindicat al barri de Sants de Barcelona
Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores? Desplega
1.
Prostitutes, ¿víctimes de la violència o treballadores del sexe?
2.
“Si no lligàvem ràpid agafàvem el cotxe i anàvem de putes”
3.
Prostitució: un negoci de cinc milions d'euros al dia
4.
Què han fet altres països?
5.
La prostitució divideix l'esquerra al Congrés
6.
"Sempre m'havien dit que era culpa meva perquè un cop vaig dir que sí"
7.
"Em vaig dir, d'acord, ho faig per tirar endavant"
8.
"Sobrevisc comercialitzant el meu cos"
9.
"Vaig deixar el club perquè pel meu compte guanyava el doble que Zapatero"
10.
“No podia permetre que els meus fills no tinguessin ni regals de Nadal”
11.
Treure poder a la policia, donar-lo a les prostitutes
12.
La indignitat de regularitzar la prostitució

BarcelonaUna traumàtica separació va deixar Conxa Borrell ofegada de deutes. La solució que va trobar per pagar les factures va ser combinar la seva feina de comptable als matins amb la prostitució a les tardes. La jugada, admet, va ser tan profitosa que al final es va acomiadar de l'empresa i es va centrar en la venda del seu cos, primer en un club i després ja com a autònoma per desempallegar-se de xulos i tenir ple control dels diners i del seu cos. "Em vaig adonar que guanyava el doble que [el president espanyol José Luis Rodríguez] Zapatero", exclama aquesta dona expressiva, secretària general d'Otras, el primer sindicat de treballadores sexuals.

Afirma que es dedica a la prostitució perquè vol i pot i vaticina que encara li queden molts anys a l'ofici perquè s'hi guanya molt bé la vida i perquè assegura que s'ho passa bé. S'infla d'alegria quan explica la reacció de la seva família quan es van assabentar a què es dedicava, lluny dels habituals judicis i moralines que les dones del col·lectiu han de suportar i que, per a ella, són "hipocresia" pura. No hi ha un perfil de prostituta ni dels motius per ser-ne, apunta, de la mateixa manera que no s'atreveix a fer un retrat robot dels clients. "El teu pare, el teu germà, el teu avi o el teu marit consumeixen prostitució", diu, i riu quan se li pregunta per les "perversions" que busquen els homes. "Això de les perversions depèn de cada cas. A vegades només volen que els abracis o els toquis la cara perquè necessiten el contacte físic que la parella els nega", relata.

Sobre l'eventual futura llei de la prostitució, Borrell afirma que si no s'aposta per un model que reguli amb drets i deures la prostitució no se solucionarà la precarització i la falta de drets de les treballadores sexuals, que, paradoxes del negoci, són les que generen els beneficis però alhora són les úniques silenciades i les més vulnerables, com s'ha demostrat durant el tancament dels clubs, que van deixar milers de dones sense ingressos. Per a aquesta sindicalista, la proposta del govern és la mateixa història de sempre: la de "criminalitzar, convertir les prostitutes en criminals". Per a ella, si el que es vol és lluitar contra el tràfic de persones, que "la policia faci la seva feina" detenint els mafiosos i desmantellant xarxes delictives. Sigui quin sigui l'esperit de la llei, Borrell diu que té clar que seguirà en l'ofici i es pregunta com evitaran que posi preu als seus serveis. "Vull morir amb el taca-taca de purpurina", proclama rient asseguda a la seu del local del sindicat.

Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores?
Vés a l’ÍNDEX
stats