30 anys dels Castellers de Mallorca

PalmaFalten tres setmanes per a les Fires i Festes de Primavera de Manacor i enguany els nirvis es noten molt a la colla castellera Al·lots de Llevant. Ho assegura un dels seus integrants, Joan Llodrà Gayà, de 52 anys: “Esperam poder-hi aixecar una bona torre per celebrar el nostre trentè aniversari. Som de les primeres colles a les Balears. Naixérem el 1996, el mateix any que els Castellers de Mallorca, de Palma. Fa mesos que assajam. La nostra màxima construcció ha estat un quatre de vuit, és a dir, vuit pisos de quatre persones a cada pis. Només l’hem pogut aixecar tres vegades en la nostra història. Gairebé sempre feim set pisos”.

A l’octubre, la següent cita important dels Al·lots de Llevant serà a Dénia. El País Valencià és precisament on al segle XVII va néixer l’antecedent dels castells en les famoses muixerangues. Es tractava d’uns balls religiosos que culminaven amb la creació de torres humanes. Les més populars serien les de la ciutat d’Algemesí. El terme, segurament d’origen àrab, podria remetre a una antiga dansa morisca. Aquelles curioses construccions col·lectives acabarien fent el bot a Catalunya. Al segle XVIII arrelaren sobretot al Camp de Tarragona, al Penedès i al Garraf. Llavors, de ser coneguts com a ‘Ball de Valencians’, passarien a dir-se castells.

‘Boom’ casteller

El 1976, un any després de la mort de Franco, Manacor va ser el primer municipi de Mallorca a veure gent enfilant-se al cel. Va ser durant les Fires i Festes de Primavera amb l’exhibició dels castellers Nens del Vendrell, que és una de les més antigues, del 1926. El 1996, vint anys després d’aquella visita, la capital del Llevant ja n’agafava el relleu. “Va ser –diu Llodrà– l’any del boom casteller en una època en què només hi havia una quarantena de colles a tots els territoris de parla catalana. En aquest boom hi influïren molt les retransmissions de les diades castelleres del Canal 33, que en feia dos que les cobria. Per les festes de Nadal del 1995, anant d’excursió amb uns amics, va sorgir la idea de crear a Manacor una colla pròpia. Érem joves de 20 anys”.

Per captar altra gent de la comarca, el nom triat per aquell grup d’amics fou Al·lots de Llevant. “El color distintiu de les nostres camises –assegura el cofundador– és el verd. Era el que tenia més a l’abast la botiga on les comanàrem. També haguérem de necessitar faixes, que tenen una doble funció: fixar bé l’esquena dels castellers i permetre enganxar els peus als que pugen descalços”. El 20 de gener del 1996 una vintena de persones es congregaren al poliesportiu de Portocristo per fer els primers assajos. “En aquell temps no hi havia internet. Per aprendre’n els primers rudiments vaig consultar l’Enciclopèdia Catalana. No era suficient, així que un dia vaig pegar un bot a Barcelona per comprar el llibre Castells i Castellers, que acabava de publicar Xavier Brotons. Fou la nostra Bíblia. Després viatjàrem a Vilanova i la Geltrú i aconseguírem que ens visitassin els Xiquets de Reus per acabar-nos d’ensenyar la tècnica”.

A l’estiu aquells neòfits ja feren les primeres actuacions per diversos pobles de Mallorca. “Vàrem haver de convèncer algun pare atrevit perquè deixàs que el seu fill petit fes d’enxaneta, la figura, menor d’edat, que corona el cim. Quan les torres es desmunten sense cap incident s’empra el verb ‘descarregar’. En cas contrari, es diu ‘carregar’. En aquest moment és quan es poden produir lesions, però són infinitament inferiors a les que es produeixen en qualsevol altre esport. Ara hi ha més mesures de seguretat i els nins duen casc”. La resposta de la gent davant d’aquella novetat no pogué ser millor. “Foren ben poques les veus que ens criticaren per fer una activitat que no formava part de la cultura d’aquí. El judo tampoc ho és i no passa res. Nosaltres el que volíem era passar-nos-ho bé i ho férem amb una manifestació cultural que evidentment està vinculada al sentiment de catalanitat”.

El 1998, al cap de dos anys, els Al·lots de Llevant ja s’estrenaren a Catalunya. A Torredembarra (Tarragona) descarregaren el primer castell de set pisos –el màxim és de deu. Inicialment, les actuacions es feien al ritme de les xeremies o del flabiol i el tamborí. De manera progressiva, s’hi va anar introduint el so de la gralla, l’instrument de vent característic de l’univers casteller. Avui, de la música, ja se n’encarreguen els Grallers de Manacor, un grup independent de la colla, però nascut a l’interior.

‘Força, equilibri, valor i seny’

Durant aquests 30 anys, per l’agrupació castellera de Manacor hi han passat prop de 800 persones. “Ara som unes 120 i de totes les edats, meitat homes i meitat dones. Tothom hi és benvingut per muntar una bona base. Qui ha d’estar en més bona forma física és la gent que s’enfila, que representa el 20% de la colla. Assajam cada dissabte horabaixa al gimnàs de l’IES Mossèn Alcover”. Llodrà recorda el lema del moviment casteller: ‘Força, equilibri, valor i seny’. “Els castells són perseverança, convicció, rauxa i autosuperació. És una activitat que fa poble i que ajuda a sociabilitzar. Hi ha hagut usuaris de Projecte Home que com a teràpia han estat amb nosaltres per prescripció mèdica”.

Des del 2002 els Al·lots de Llevant tenen llogat un local propi al carrer Nou de Manacor. La seva integració al món festiu del poble és total. “Ens sentim molt estimats per la gent. Nosaltres som anteriors a la figura de la mulassa, que es creà el 2012 quan es recuperaren les festes de Sant Jaume. Per Sant Antoni els dimonis venen a ballar davant del nostre local i nosaltres els feim un pilar. El 2002 l’Escola de Mallorquí ens atorgà el Reconeixement de Mèrits, que és un premi molt important. A més, sempre hem tingut el suport de l’Ajuntament, independentment del color polític”.

La temporada castellera s’enceta a la primavera. “És una activitat –ressalta Llodrà– associada al bon temps, que demana sol i mosques, com se sol dir. Començam al març i acabam al novembre. Feim una vintena d’actuacions a l’any. Allà on ens contracten més és als pobles del Llevant. També anam dues vegades a Palma i com a mínim feim una sortida a fora”. El manacorí assegura que, al Principat, els Al·lots de Llevant ja han deixat de ser vistos com una raresa: “Som una colla més antiga que la majoria del centenar existents. A més, el nostre nivell no està gens malament. La meitat de colles no s’han classificat per a la important diada que té lloc a Tarragona el primer diumenge d’octubre dels anys parells. Nosaltres ho aconseguírem el 2016. En aquella ocasió descarregàrem un meritori quatre de vuit”.

Castellers de Mallorca

En moltes de les seves exhibicions, els Al·lots de Llevant actuen al costat dels Castellers de Mallorca, de Palma, que vesteixen de vermell fosc. Totes dues colles naixeren el mateix any, però de manera independent i amb una motivació diferent. Ho explica un dels seus fundadors, el tarragoní Josep Mallol Vicens, de 65 anys: “El 1996 feia vuit anys que vivia a Palma. La meva dona era d’aquí. A l’escola de Mata de Jonc, que fou pionera en l’ensenyament del català, vàrem conèixer altres matrimonis mixtos. Els nostres fills petits quedaven entusiasmats amb els castellers quan anàvem de visita a Catalunya. Així que decidírem dur-los a l’illa. Haguérem d’aprendre la tècnica pel nostre compte. Començàrem els assajos amb una vintena de persones a l’escola de Son Canals i a l’IES Joan Maria Thomàs”.

Al cap de poc temps els Castellers de Mallorca varen saber de l’existència de la colla de Manacor. “Al principi –assegura el tarragoní– també vàrem rebre crítiques d’un petit grup d’intolerants que deien que això no era d’aquí”. Mallol sent enveja del suport institucional que tenen els Al·lots de Llevant. “Nosaltres no hem aconseguit tenir local propi. Des de fa un any, els dissabtes i els dijous, ens reunim en una fusteria d’un amic situada al polígon de Son Rossinyol. Som una setantena. En l’època del PP de Jaume Matas hi havia més diàleg i ens contractaven en moltes celebracions. En canvi, amb l’actual Ajuntament de Palma la comunicació és inexistent. Totes les actuacions que feim a Ciutat és gràcies a la Federació de Veïns”.

Els darrers anys el paisatge casteller a les Balears s’ha enriquit amb noves incorporacions. El 2004 es constituí la colla Gambirots de la UIB, que s’acaba de refundar després d’una llarga temporada d’inactivitat. El 2009 va néixer Ses Talaies de Formentera amb castellers principatins que a l’estiu s’ajunten per fer exhibicions amb formenterencs en el marc de les festes de Santa Maria. El 2022, a Puigpunyent, es donà el sus a la colla dels Castellers de Tramuntana i el 2023 fou el torn de la dels Boixos i Boixes d’Eivissa, impulsada per joves eivissencs que s’aficionaren a fer torres humanes mentre estudiaven a Catalunya. “La competència –conclou Mallol– és sana i necessària per a la supervivència del moviment casteller”.