El fort arrelament que en el passat tingueren en la societat les xeremies quedà plasmat en moltes expressions populars, ja en desús. El Diccionari català-valencià-balear, d’Alcover-Moll, en recull unes quantes. “Un dia de xeremies” s’emprava per parlar d’un dia de festa grossa. “Fer les xeremies” significava gemegar insistentment. Quan algú estava “més ple que unes xeremies” era perquè havia menjat molt. I “xeremiar”, a més de sonar el secular instrument, volia dir molestar. Igualment les xeremies es troben ben present en la toponímia. A Estellencs, per exemple, hi ha la possessió, el camí i el torrent de cas Xeremier.
Avui la cornamusa mallorquina s’ha popularitzat gràcies a les escoles municipals que començaren a proliferar als anys noranta. Això, però, ha tingut conseqüències negatives. És el que pensa el xeremier i investigador de Búger Miquel Perelló Canta: “Ara les noves generacions aprenen a sonar a través d’una partitura i no d’oïda com antigament, la qual cosa ha propiciat una homogeneïtzació de les melodies”. Hi ha una altra dada a tenir en compte: “Als noranta, amb l’inici de la globalització, s’anà deixant de banda el nostre repertori tradicional. Fou l’època en què es posà de moda la música celta sota el guiatge de persones com el gaiter gallec Carlos Nuñez. Llavors molts confongueren unes xeremies amb una gaita, quan no són el mateix, tot i que pertanyen a la mateixa família”.
Perelló també és molt crític amb la qualitat musical d’algunes colles de xeremiers, que aquests darrers anys competeixen amb les batucades: “Ara hi ha molts de sonadors. Tothom té dret a aprendre a tocar un instrument, però s’hauria d’exigir més nivell a l’hora de sortir al carrer. Hi ha xeremiers que no afinen”. D’opinió semblant és Pep Toni Rubio, membre fundador el 1975 de la colla de xeremiers de la Calatrava de Palma: “Pel bé de la música, alguns haurien de millorar la tècnica. Ens hem d’emmirallar en Galícia o Astúries, on els gaiteros són tota una institució amb el suport dels governs autonòmics. Allà, arran del seu virtuosisme, han passat de ser unes colles a ser una banda de música de primera línia. Els sonadors dels sacs de gemecs de Catalunya, que varen estar prohibits durant el franquisme, també ens han passat per davant. A nosaltres, en els festivals d’Europa, no ens prenen en tanta consideració”.
Des de 1994, cada final de novembre, sa Pobla acull la Trobada de Xeremiers i Fira de Lutiers. Fou una iniciativa del dinamitzador cultural Antoni Torrens, que el 1984 ja havia duit al barri de Gràcia de Barcelona la festa de Sant Antoni. Aquell primer encontre serví perquè els xeremiers més veterans, gelosos de la seva tècnica, s’animassin a compartir-la amb els més joves. A partir de 2005, durant les festes d’agost de Sant Bartomeu, Sóller també començà a acollir anualment la Trobada d’Escoles de Xeremiers i Flabiolers. Els xeremiers d’aquest municipi són uns dels més actius dins i fora de Mallorca.