Societat 06/11/2021

Lydia Osifo Festus, agent del canvi a Acció Contra el Tràfic de Persones: "Em vaig dir, d'acord, ho faig per tirar endavant"

3 min
Lydia Osifo Festus, durant la seva visita a l'Escola Internacional Abolicionista, amb seu a La Ciba de Santa Coloma de Gramenet
Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores? Desplega
1.
Prostitutes, ¿víctimes de la violència o treballadores del sexe?
2.
“Si no lligàvem ràpid agafàvem el cotxe i anàvem de putes”
3.
Prostitució: un negoci de cinc milions d'euros al dia
4.
Què han fet altres països?
5.
La prostitució divideix l'esquerra al Congrés
6.
"Sempre m'havien dit que era culpa meva perquè un cop vaig dir que sí"
7.
"Em vaig dir, d'acord, ho faig per tirar endavant"
8.
"Sobrevisc comercialitzant el meu cos"
9.
"Vaig deixar el club perquè pel meu compte guanyava el doble que Zapatero"
10.
“No podia permetre que els meus fills no tinguessin ni regals de Nadal”
11.
Treure poder a la policia, donar-lo a les prostitutes
12.
La indignitat de regularitzar la prostitució

Santa Coloma de GramenetLydia Osifo Festus (Nigèria, 1985) fa més de mitja vida que viu a Europa. Hi va arribar captada per una màfia per prostituir-se a la freda Noruega, el 2002. Un cop va pagar el deute va baixar cap al sud, i explica que a Pamplona ha trobat una “llar segura” per lluitar contra l’explotació sexual. Defensora del model abolicionista, ara és una agent del canvi d'Acció Contra el Tràfic de Persones a Pamplona. Diu que no ha conegut cap dona prostituïda que de petita somiés ser-ho. El seu somni incomplert era ser advocada, però admet que l'activisme i el feminisme se li apropen.

Com arriba a Oslo?

— Vaig néixer a Benin City [capital de l’estat d’Edo, al sud de Nigèria] en una família que no tenia diners per enviar-me a la universitat. Com que jo era la germana gran sempre em vaig sentir amb l’obligació d’ajudar i dur els diners a casa. Un dia, en un mercat, una dona que deia que vivia a Oslo se’m va atansar i em va dir que jo era guapíssima i que a Europa tindria una bona feina i una vida millor. Em vaig enlluernar pensant que això seria bo per a la meva família.

Amb què es va trobar?

— A Oslo tot era diferent del que m’havien dit, però ja no vaig tenir cap altra més opció que passar a treballar en un club. Hi vaig estar des del 2002 fins al 2006, quan vaig aconseguir pagar el deute de 60.000 euros i vaig marxar d’allà per deixar tot allò enrere.

I llavors?

— No volia quedar-me a Oslo. Era molt dolorós tot el que hi havia viscut. Per això vaig venir a Espanya, per posar quilòmetres pel mig. A Madrid va ser com si m’haguessin deixat anar al mig d’un desert, sense parlar l’idioma ni conèixer ningú. Em vaig instal·lar en un hostal i recordo la sensació de veure molts negres pel carrer i que allò em va tranquil·litzar. Malgrat tot, mai he pensat tornar a Nigèria perquè la meva obsessió és enviar diners a casa.

Vostè va exercir voluntàriament?

— Quan et porten a Europa ja no tens cap altra opció que estar sotmesa a fer el que volen. Així que l’única via que tens és dir-te, d’acord, ho faig per poder tirar endavant.

I quan va pagar i marxar, va trobar més alternatives a vendre’s?

— A mi em van enganyar i estafar molts cops. Com que no tens permisos de residència ni de treball, has de treballar en el que et surt i hi ha gent que s’aprofita de la teva vulnerabilitat i et paguen tres euros l’hora o no et paguen res. Quan no em sortien neteges a cases, en alguna ocasió, per pura desesperació, vaig haver de recórrer altre cop a fer el carrer per menjar. Decidir deixar-ho tot és un camí a l’infern.

Com va canviar la seva sort?

— Quan em van parlar de Pamplona i hi vaig venir. A través d’un programa social del govern de Navarra i de l’entitat Acció Contra el Tràfic de Persones vaig aconseguir cobrar la renda garantida, i ara amb aquests ingressos assegurats sento que ja no tinc la necessitat de tornar a la prostitució. Però saps què?, no tot se soluciona amb ajuts econòmics, sinó que optar per un model abolicionista obliga a desplegar programes socials, d'acompanyament a molts nivells per poder tenir alternatives.

Ara fins i tot canta.

— Soc membre de Las Poderosas, un grup d’autodefensa feminista. Quan el 2019 hi vaig arribar va ser com trobar una nova família. Em van donar suport psicològic i l’any passat vam fer un llibre on explico la meva història, un exercici que té efectes reparadors.

Dossier Prostitutes: víctimes o treballadores?
Vés a l’ÍNDEX
stats