"Som aquí perquè nom Florentino Pérez": els precedents de les investigacions al Parlament

PalmaEl Parlament donarà llum verda aquest dimarts, amb els vots del PP i Vox, a la creació d'una comissió d'investigació sobre el cas Koldo. MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem també n'han proposat una amb el mateix objecte, encara que es neguen a donar suport a la impulsada per la dreta, mentre que el PSIB no ha aclarit si hi votarà a favor o en contra.

Segons el registre del Parlament, es té constància de dos precedents de comissions d'investigació a la Cambra, que es varen fer entre 2014 i 2016. Es tracta de la comissió sobre el cas Son Espases, a la qual va seguir una causa judicial amb diversos imputats, i, d'altra banda, la de la gestió de les autopistes d'Eivissa, per la qual va comparèixer l'expresident Jaume Matas, les conclusions de la qual es varen enviar a l'Audiència Nacional.

El cas Son Espases

La comissió d'investigació sobre l'hospital de Son Espases es va constituir al novembre de 2014 amb l'objectiu d'investigar la construcció de la infraestructura. Es va analitzar la gestió del Govern del Pacte, entre 2007 i 2011, i de l'equip de Jaume Matas, entre 2003 i 2007. El Tribunal Suprem va confirmar el 2021 la sentència que va condemnar a deu mesos de presó i deu anys d'inhabilitació l'expresident Matas per tràfic d'influències, prevaricació i frau a l'administració, per haver intentat manipular el concurs de l'hospital, la major obra pública realitzada fins aleshores a les Illes, per atorgar el projecte a l'empresari Villar Mir, d'OHL. Tot i això, va ser l'empresari Florentino Pérez, amb l'empresa Dragados, qui va acabar duent a terme l'obra, quan es va filtrar el nom del guanyador abans que es conegués la decisió de la Mesa de Contractació, i s'hagués de tornar a avaluar l'adjudicació del projecte.

Matas va comparèixer a la comissió del Parlament per videoconferència des de la presó de Segòvia, on ja complia condemna per corrupció. L'expresident es va negar a respondre les preguntes dels diputats malgrat la seva insistència, al·legant que seguia recomanacions de la seva advocada, i també pels seus problemes d'oïda. Una altra de les compareixences (també per videoconferència, des de Madrid)entre les més recordades d'aquesta comissió va ser la de Florentino Pérez, que va arribar a esbroncar el Parlament. "No sé res de res, no conec res, mai a la vida he entrat en un departament de la comunitat i som aquí perquè nom Florentino Pérez i som conegut", va dir, i va assegurar estar "ofès" per haver estat cridat a donar explicacions. Especialment, quan els portaveus del PSIB i MÉS li varen demanar si Matas li havia exigit doblers a canvi de l'adjudicació, com havia apuntat algun testimoni en declaracions al fiscal. "La seva pregunta m'ha deixat bastant malament", li va dir a l'ecosobiranista Fina Santiago: "No em fiqui en sacs on no vull ni puc ser". També l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, va comparèixer en aquesta comissió.

El Parlament va aprovar les conclusions finals de la comissió proposades pel PP, que varen ser traslladades a la Fiscalia, després que els populars rebutjassin les presentades per l'oposició. El PP va passar de puntetes sobre el que afectava la gestió que va dur a terme el seu partit i va avalar el procés d'adjudicació de l'hospital, pel qual més endavant Matas va ser condemnat.

El cas de les autopistes d'Eivissa

El 2016 el Parlament balear va posar en marxa una altra comissió d'investigació, aquesta vegada per aclarir el sobrecost de 850 milions d'euros públics en 20 anys en la construcció de les autopistes d'Eivissa, entre 2003 i 2007. Es va planificar la compareixença de prop de 50 persones, entre ells el mateix Matas i l'exconsellera d'Obres Públiques Mabel Cabrer. Matas va assumir la "responsabilitat política" de la construcció de les infraestructures durant el seu mandat, per complir amb un compromís electoral. Va assegurar que "les xifres dels convenis de carreteres són sempre estimatives i no hi ha cap estudi de costos, d'expropiacions", i va negar haver cobrat comissions. També l'empresari eivissenc Abel Matutes va negar haver obtingut cap tipus de benefici il·lícit derivat del projecte de les autopistes. El testimoni més esperat de la comissió, però, va ser l'empresari Enrique Ortiz, que havia estat vinculat a la trama Gürtel al País Valencià. Va respondre a poques preguntes i va negar haver pagat cap comissió il·legal al PP balear.

Les conclusions de la comissió varen rebre el vot a favor de MÉS per Mallorca, Més per Menorca, el PSIB, Podem i Gent per Formentera, mentre que el PP hi va votar en contra i El Pi es va abstenir. El Parlament va considerar demostrat que hi havia hagut irregularitats en la contractació, execució i gestió de les autopistes, va situar Matas, Cabrer i l'exdirector d'Obres Públiques del Govern Carlos Jover com a principals responsables del cas i va enviar les conclusions a la Fiscalia Anticorrupció. Però més endavant l'òrgan va arxivar el cas, al·legant que les dades que es varen aportar eren insuficients o es referien a possibles delictes que en qualsevol cas estarien prescrits.