Una llei de Matas impedeix a Prohens legalitzar construccions irregulars al litoral
El decret llei haurà de respectar els 500 metres que van establir les Directrius d'Ordenació del Territori (DOT) o derogar aquest article
PalmaLa regularització de les construccions il·legals en sòl rústic que prepara el Govern, que s'inclourà en el Decret llei de mesures urgents per a la simplificació administrativa, no podrà aplicar-se fàcilment al litoral. El motiu: la protecció que hi va decretar fa 25 anys el Govern de Jaume Matas mitjançant les Directrius d'Ordenació el Territori (DOT).
Un article de les DOT especifica que els primers 500 metres de la franja litoral, comptada des de la ribera de la mar, seran considerats sòl protegit. D'aquesta manera, les construccions que s'hagin fet en aquest espai tindran molt complicada la legalització. Aquesta franja de 500 metres és aplicable a Eivissa, Menorca i Mallorca, mentre que, tal com figura a l'article en qüestió, en el cas de Formentera la protecció s'aplicarà només als primers 100 metres de la costa.
Les Directrius d'Ordenació del Territori poden evitar que el Govern de Prohens legalitzi construccions irregulars a primera línia, segons han confirmat a l'ARA Balears fonts coneixedores de l'esborrany. En cas que l'Executiu vulgui incloure a l'amnistia les construccions en primera línia, hauria de derogar aquest article de les DOT mitjançant el decret llei de simplificació administrativa. Tot i que les mateixes fonts consideren poc probable que això passi, tampoc no ho descarten completament.
Les DOT es van aprovar ara fa un quart de segle per part de Jaume Matas, i van ser considerades la seva millor contribució a la protecció i ordenació del territori. En un context sociopolític que va criticar amb duresa moltes de les seves iniciatives, per afavorir la degradació ambiental, aquesta norma va incloure una sèrie de mesures que els experts qualificaren positivament, i que amb el temps han aconseguit aturar més d'un projecte encimentador.
De fet, Matas es va enfrontar a pressions importants per part de sectors vinculats a la promoció urbanística amb motiu de les DOT, i va assegurar que era conscient del perjudici electoral que li podrien provocar. Després, quan va tornar a presidir el Govern el 2003, la seva política territorial va ser molt més agressiva i en cap cas va repetir una iniciativa semblant, mentre que sí que va tirar endavant projectes impactants com les autopistes d'Eivissa. L'expresident, avui més recordat per les seves condemnes judicials per corrupció, haurà jugat un paper a l'hora de protegir el litoral si no es reformulen les DOT.
El decret llei de Prohens
El decret llei que prepara el Govern de Marga Prohens preveu aprovar ben aviat una regularització en sòl rústic que afectarà desenes de milers de propietaris. Tal com va avançar l'ARA Balears de fonts oficials, la principal condició serà que "l’Administració hagi perdut completament la possibilitat de restablir la legalitat". És a dir, que les il·legalitats hagin prescrit de manera definitiva en el moment d’entrada en vigor del decret, segons figura a l’esborrany del document que encara enllesteix l’Executiu. Si l’expedient encara és vigent i es pot actuar, fins i tot procedint a la demolició de tot allò que sigui il·legal, “llavors el titular no s’hi podrà acollir, perquè precisament l’esperit d’aquesta regularització és resoldre allò que ja no té cap sortida urbanística”, explica una font del Govern que coordina l’elaboració de la norma.
