Rosa Blanca i Laccao, dos productes mallorquins que han acabat fora de Mallorca en mans de Damm
El mateix patró: producció fora, ingredients de fora i una identitat que s’esvaeix
PalmaRosa Blanca i Laccao tenen una història comuna. Els dos productes històrics, tradicionals i emblemàtics de la indústria mallorquina varen acabar en mans de Damm i han perdut el lligam amb Mallorca. La situació que es viu avui dia amb Laccao és un calc del que va passar anys enrere amb Rosa Blanca, una cervesa que molts encara associen amb les Balears, però que l'únic lligam que té amb les Illes és el nom.
Ni tan sols la recepta de Rosa Blanca que es comercialitza té a veure amb la tradicional. Des dels inicis, Rosa Blanca havia estat una cervesa lager, cervesa rossa, característica per la seva fermentació a baixa temperatura i pel fet que madura durant més temps en fred. Ara, ja ni tan sols és això. Segons Miquel Amorós, fundador i propietari de Mallorca Beer Co, Damm va decidir canviar la recepta per una hoppy lager "per donar-li un toc més modern" –una cervesa sense filtrar i amb un extra de llúpol.
Amorós denuncia que Damm s'aprofita del nom de la marca, mentre que "de la cervesa tradicional, ja no en queda res". "Esper que no passi el mateix amb el Laccao, que d'aquí a uns anys ens trobem que la recepta és la de Cacaolat i que de Laccao ja només ens en quedi la marca, encara que no em sorprendria", explica el cerveser. També remarca que la desaparició de Mallorca de Rosa Blanca va tenir un impacte similar en el sector cerveser que la desaparició d'Agama. "Va ser una punyalada quasi mortal per al sector, és el mateix que ha passat ara amb les vaqueries i el sector lleter. Maten la indústria a poc a poc", lamenta.
El valor afegit dels productes locals i els elaborats a les Balears conviu amb una realitat complexa: la competència de productes produïts fora del territori que poden generar confusió entre els consumidors, que es pensen que són fets aquí, perquè coneixen la marca (com Rosa Blanca i Laccao). La producció local implica assumir costos més elevats derivats de la insularitat i això, en el marc de la crisi de la indústria balear, fa que marques tradicionals de les Illes desapareguin o externalitzin la producció i perdin el lligam amb l'Arxipèlag.
La història de la cervesa Rosa Blanca
La cervesa Rosa Blanca, fundada el 1924 a Palma, és un dels exemples més clars de la desaparició de la indústria cervesera a Mallorca i de la progressiva desvinculació entre una marca històrica i el seu territori d'origen. Durant dècades, la marca va formar part del teixit productiu local, amb fàbrica pròpia i una forta presència a l'illa. El 1972, amb la creació de Balear de Cerveses arran de la fusió amb Pripp Española, es consolidà com una de les cerveses elaborades a Mallorca, juntament amb altres marques.
El punt d'inflexió arribà el 1977, amb l'entrada al mercat mallorquí de Damm i La Cruz del Campo, les quals acabaren adquirint l'empresa local. Tot i que la producció es va mantenir durant un temps, el control extern va iniciar un procés de pèrdua de pes de la fabricació a l'illa. Aquest procés va acabar el 1999, quan es va aturar definitivament la producció de cervesa a les Balears. Les cerveses es van continuar elaborant fora, fins que acabaren desapareixent.
No va ser fins al 2017 que Damm recuperà els drets de Rosa Blanca després de comprar un distribuïdor històric (Comercial Bordoy), i el 2018 en va impulsar el rellançament. Tot i recuperar la marca, la nova etapa no té cap mena de lligam amb Mallorca, en tant que es fabrica a la Península dins l'estratègia de la companyia de potenciar marques d'arrel local. Així, Rosa Blanca, igual que Laccao, ha passat de ser una cervesa feta a Mallorca a una marca que n'evoca el nom i la història, però desvinculada, en la pràctica, del seu origen i tradició.
El cas de Laccao
El cas de Laccao és molt similar al de Rosa Blanca: la compra de la marca per part de Damm ha provocat una desvinculació pràcticament total amb Mallorca. El 1944, l'empresa làctia francesa Lactel i un farmacèutic de Palma varen crear el Laccao, el qual es va convertir en un dels batuts més populars i en un símbol de la infància a l'illa. Durant anys, es va mantenir lligat a la producció local dins Agama. El 2021, Damm va traslladar la producció de Laccao en botella de vidre a Catalunya. Es va anunciar que seria temporal, però la fabricació no ha tornat mai a Mallorca. Posteriorment, amb el tancament de la fàbrica d'Agama a Palma, s'ha consolidat el canvi: el Laccao en botella ja no es produeix a l'illa.
Amb el temps, el procés de desvinculació s'ha anat completant: primer, es va externalitzar la producció; després, es va començar a emprar llet de fora de les Balears i, finalment, amb el tancament d'Agama, la connexió amb el territori ha desaparegut gairebé del tot.
Actualment, el Laccao es produeix fora de les Illes i l'únic element que es manté és la recepta, mentre que la resta —ingredients, producció i localització— ja no tenen cap vinculació amb Mallorca.