Empreses

Indignació i ràbia pel tancament d'Agama: "L'única obsessió de Damm era endur-se el Laccao a Catalunya"

La clausura de la planta de Palma deixa tres ramaderies al límit, frustra el projecte cooperatiu amb treballadors i evidencia el fracàs de la declaració com a projecte estratègic del Govern

Treballadors a la planta d'Agama
Act. fa 24 min
3 min

PalmaAgama, en mans del Grup Damm, va anunciar aquest dimarts el tancament definitiu de la planta de Palma i posà punt final a la darrera gran central lletera amb producció pròpia a Mallorca. L'impacte immediat, per ara, s’ha traslladat al camp. Tres explotacions ramaderes mallorquines, que depenien de la central com a principal comprador, queden en una situació d’extrema fragilitat. La reducció progressiva de comandes ja n'havia tensionat la viabilitat, i l’anunci del tancament certifica un escenari incert per a unes granges condicionades pels sobrecostos de la insularitat i per la competència de producte exterior a preus més baixos.

Actualment Agama ja només comprava la llet a Son Carbó (a Campos), Ses Veles (a Canyamel) i Son Bernat (a Llubí). Miquel Vanrell, propietari de Son Carbó ha criticat amb duresa Agama: "El que ens ha fet no té nom, és un desastre. L'única obsessió de Damm era endur-se el Laccao a Catalunya". Segons el pagès, la lletera es va comprometre amb ells a comprar-los llet "com a mínim fins al mes de setembre", però en les darreres negociacions tot es va truncar. "Ara ens han anunciat que ja no ens compraran més llet i que l’empresa tanca. Ens fiàvem de Damm, que ha apostat pel producte local, però ja veis com ha acabat”, ha lamentat. Ara, la vaqueria s'enfronta a un futur incert, ja que acaben d'invertir un milió i mig d'euros per millorar i modernitzar-se i cerquen nous models de negoci per continuar amb l'explotació. "No sabem encara què farem, encara estam en xoc, ens ha vingut tot de nou i ara haurem de córrer per sobreviure", ha sentenciat Vanrell.

Per la seva banda, el cas de la vaqueria Ses Veles és completament diferent. En una reunió en el mes de setembre, Damm ja els va anunciar que a partir del mes de març no els comprarien més llet i Toni Bauzà va començar el procés per vendre les vaques. "Durant aquest mes sortiran quasi totes cap a la Península". Bauzà assegura que amb aquest tancament estan "matant el sector" i que el Govern "no ha fet res per evitar-ho". "Ho estam apostant tot al turisme i deixam morir l'agricultura; Mallorca a foravila és cuita, ja no queda quasi cap sector viu", ha sentenciat.

Projecte industrial estratègic

Aquest desenllaç contrasta amb l’escenari que s’havia dibuixat mesos abans. El Govern de les Illes Balears havia declarat l’empresa projecte industrial estratègic amb la voluntat de garantir-ne la continuïtat i preservar una infraestructura considerada clau per a la sobirania alimentària. La mesura havia de facilitar inversions i agilitar tràmits per modernitzar la planta, amb noves línies d’envasament i una aposta per diversificar producte. Amb el pas del temps, però, els compromisos no es materialitzaren com s’havia anunciat i l’activitat productiva es va anar afeblint. Davant la manca d’avenços substancials, l’Executiu acabà plantejant la revocació de la declaració de projecte estratègic

Una cooperativa frustrada

En aquest moment va sorgir l'opció de crear un projecte cooperatiu amb els treballadors, la Conselleria d'Agricultura i Agama. Tot i que molts punts pareixien anar per bon camí, tant la Conselleria com Damm varen deixar fora els treballadors de la negociació, encara que aquests exigiren en reiterades ocasions participar-hi i saber com avançava el projecte. En aquest sentit, el portaveu dels treballadors, Jesús Ávila, critica que els han "ignorat sistemàticament". "No ens han donat ni l'opció de cercar solucions, ens han informat que tancaven i ni tan sols sabem quines han estat les causes del fracàs del projecte cooperatiu", lamenta.

Els treballadors de la fàbrica d'Agama no seran acomiadats, sinó que Damm els reubicarà en les diferents empreses i llocs de feina de la cervesera a l'illa. Tot i això, hi ha un gran malestar, ja que, segons ha explicat el portaveu, volien ser la nova generació de lleters de Mallorca i no fer una altra feina. "Sempre lamenten que no hi ha relleu generacional en el camp balear, i ara que el tenen el destrueixen", ha criticat amb duresa Ávila.

D'altra banda, el portaveu dels treballadors també assegura que la inversió de vuit milions per ampliar i millorar la fàbrica "no tenia sentit" i que se n'hauria d'haver fet una més "petita" per tenir una fàbrica que "s'adaptàs al volum de feina i les necessitats reals" i invertir la resta dels doblers a "garantir la continuïtat de la lletera i del sector".

La fàbrica d'Agama a Mallorca
Agama, el final d’un símbol

Fundada el 1958, Agama va néixer com a eina per estructurar i modernitzar la comercialització de la llet mallorquina. Durant dècades, la marca va formar part del paisatge quotidià de milers de llars i es va consolidar com una peça clau de la industrialització del sector primari insular.

La seva trajectòria va estar marcada per etapes de creixement, però també per crisis profundes, especialment a partir dels anys 90, quan la competència exterior i els canvis en el mercat començaren a erosionar el model tradicional. Successius canvis accionarials permeteren mantenir l’activitat, tot i que cada vegada amb més dificultats per conservar quota davant grans distribuïdores estatals i internacionals.

L’entrada del Grup Damm el 2017 es va interpretar com una oportunitat per estabilitzar el projecte. Tot i això, la pressió dels preus baixos, la transformació dels hàbits de consum i la reducció progressiva de la producció local acabaren situant la central en un escenari límit.

El tancament de la planta de Palma no només implica la desaparició d’una empresa. Representa el final d’una etapa en la història econòmica recent de Mallorca i deixa oberta la incògnita sobre quin model podrà garantir la continuïtat del sector lleter balear en el futur.

stats