Agama, la història agònica de la llet a Mallorca

PalmaAl segle XIX els mallorquins no consumien llet de vaca. “A moltes cases tenien una cabra o, fins i tot, a les possessions hi havia un home que venia llet de cabra”, conta qui va ser conseller d’Agricultura en el Govern de Francesc Antich, Mateu Morro. Però els canvis relacionats amb la segona revolució industrial (el creixement de les ciutats, la millora dels transports i la implantació de fàbriques, entre d’altres) varen fer créixer la demanda de la llet als principals nuclis urbans. Per abastir la necessitat de la població, segons explica Morro, “es duien varietats europees de vaques que estaven especialitzades a fer molta llet”.

Per això, a finals del segle XIX i a principis del XX els mallorquins no varen tardar gaire a apostar per una producció més intensiva de llet. El nombre de vaqueries que produïen llet “s’acostava al milenar”, segons diu Baltasar. Gràcies a aquest fet es varen començar a constituir les primeres centrals lleteres a l’illa, com la Indústria Lletera de Mallorca (Ilma) que es va crear el 1940. Amb l’objectiu de potenciar-ne el desenvolupament a l’illa, el 1958 un grup de ramaders agrupats en cooperativa varen posar en marxa l’Associació General Agrària Mallorquina (Agama). Baltasar Martí, un ramader que va vendre llet a Agama durant 42 anys, encara recorda com la transportaven des de les vaqueries fins a la central. “La posàvem dins olles de 40 litres i les carregàvem a un camió igual que els que s’empren avui dia per transportar grava”, conta. Aquell projecte empresarial per donar sortida a la llet illenca ha superat diferents situacions límit, i avui s’enfronta a un nou episodi complicat després que l’actual propietat hagi anunciat als ramaders que el 2026 ja no els comprarà llet.

Entre els anys 70 i 80, les vaqueries varen patir la primera crisi per la salinització dels aqüífers (que dificultava la producció de menjar per als animals) i la introducció de llet de fora. Aquests factors també varen afectar l’activitat de la central lletera, que el 1990 va presentar una suspensió de pagaments “a causa de la profunda crisi que travessava el sector i que va provocar pèrdues de més de 1.000 milions de pessetes”, segons assegurava llavors el Consell d’Administració del grup en un comunicat. Després d’això, els ramaders continuaven sent els propietaris de l’associació, però cercaven aliances per gestionar-la. Varen començar a negociar amb bancs, proveïdors i altres creditors per ajornar o reestructurar els deutes, i també demanaren suport a les administracions públiques per aconseguir subvencions amb l’objectiu de mantenir l’activitat i el canal comercial perquè els productors no perdessin el mercat.

El 1997 la distribuïdora alimentària mallorquina Comercial Bordoy va comprar Agama. L’empresa va fer una ampliació de capital i una reestructuració de la direcció per salvar una marca local amb potencial i reforçar el popular batut de xocolata Laccao, que posteriorment esdevindria el producte estrella de la casa. Amb aquesta dinàmica, l’empresa va recuperar força i també la confiança dels consumidors locals que no oblidaven ni qui ni per què es va crear Agama. Per altra banda, Comercial Bordoy va aconseguir situar els productes que s’elaboraven a la fàbrica –com mantega, formatges frescos, nata i iogurt, entre d’altres– a més punts de venda.

El 2017, quan Comercial Bordoy ja havia fet reviscolar Agama, el grup Damm la va comprar. Amb aquesta operació va adquirir les marques Agama i Laccao, però no les instal·lacions, que avui dia encara són de Comercial Bordoy. A partir del 2016, ja havia començat una baixada de les vendes de llet d’Agama a causa de l’entrada progressiva de marques competidores, el que provocava un excedent cada vegada més gran que l’empresa no aconseguia col·locar al mercat. Agama va reduir un 10% les compres de llet als productors locals. Mesos després es mantenia la mateixa situació i l’empresa ja va aplicar una minva en la compra de llet als ramaders del 40%. Segons varen argumentar els directius en el seu moment, “l’empresa acumulava unes pèrdues de prop de sis milions d’euros i tenia un excedent de gairebé 4,5 milions de litres de llet que no tenien sortida a les Illes”.

En els darrers anys, les vendes de l’empresa han continuat a la baixa, i el 2025 la davallada és d’un 20% respecte d’altres anys, segons xifres de Damm. Això es deu principalment “a la forta pressió dels preus que exerceixen les marques blanques i les de llet procedents de fora de l’illa que dominen els lineals de supermercats”, segons han exposat fonts de l’empresa cervesera a l’ARA Balears. Per això, amb l’objectiu de “garantir la viabilitat i competitivitat del negoci, Agama es veu en la necessitat de reduir la compra de llet crua a les explotacions locals”, han afegit. Però no se’n farà una altra reducció perquè en el 2026, l’empresa deixarà de comprar llet a les tres vaqueries que, a hores d’ara, encara n’hi venen.

Aquest fet deixa enlaire el futur de les tres explotacions agràries i, a més, el dels treballadors d’Agama. Tot i això, fonts de Damm expliquen que “avui dia no s’ha pres cap decisió al respecte” del tancament definitiu d’Agama. “S’estan estudiant diferents escenaris i també se cerquen solucions que minimitzin l’impacte que pugui tenir això en les vaqueries, però no hi ha res decidit”, afegeixen.

Que Agama s’aturi de comprar llet a les vaqueries mallorquines podria provocar que el Govern li retiràs la declaració de projecte industrial estratègic que li ha concedit fa només 20 mesos. Per atorgar-li, Agricultura va posar una condició: que es mantinguessin les inversions en el sector lacti, un requisit que amb l’aturada de les compres als productors locals no es complirà. Per això, en el pròxim Consell de la Indústria, Fernández presentarà la proposta per retirar-li la declaració.

Fonts properes a Agama han dit a l’ARA Balears que aquesta aturada en la compra de llet es podria tractar d’una “estratègia calculada de desmantellament de l’empresa”, ja que, segons asseguren, el contracte de lloguer de les instal·lacions acaba el 2027. Però, si tanca d’aquí a dos anys, Agama haurà de tornar el gairebé un milió i mig d’euros que el Govern li va ingressar el 4 de desembre passat per dur a terme un projecte, ja que l’Executiu els hi va concedir amb la condició que mantingués la seva activitat fins al 4 de desembre del 2029. Tot i semblar una situació terminal, no seria la primera gran crisi que remunta el sector lleter mallorquí, que ha escrit la seva història a base d’agonia.