El perill de viure a un penya-segat

CiutadellaRamon Saura té 72 anys i ha viscut tota la vida a la Cala, que és com diuen els residents del Castell a l’entrada de mar de set metres d’ample que s’obre pas entre el fort Marlborough i el castell de Sant Felip. A 20 metres de ca seva, sota el penya-segat, una roca de 20 tones es va desprendre fa dues setmanes damunt la casa de la família Serra. Va travessar les dues plantes superiors i va sepultar, literalment, l’home de 66 anys que dormia a l’habitació de baix. La seva dona, de 62, va poder salvar la vida per centímetres. Immediatament, les autoritats evacuaren de manera preventiva les famílies que viuen als vuit edificis dels voltants que, amb la llei a la mà, ara no es deixarien construir. Dues setmanes després, cap d’ells, ni tan sols Ramon, han pogut tornar a ca seva.

A la Cala, un indret tranquil i allunyat del bullici turístic estival, no hi ha restaurants, ni botigues. Tampoc no tenen sanejament en condicions, ni cobertura telefònica. De fet, quan va succeir la tragèdia, Emergències va haver d’instal·lar una antena de TetraIB per poder garantir la comunicació entre tots els cossos de seguretat implicats.

Els dies posteriors, ja amb tothom fora dels seus habitatges, tècnics de RiscBal van servir-se d’un dron per analitzar al detall l’estat del penya-segat. Tot i que les seves conclusions són només per ara preliminars, la cosa sembla que va per llarg. Els experts han detectat que almenys una altra roca, encara més grossa que la del despreniment, té risc de caure, just al costat de la que esfondrà la casa veïna. L’estudi sembla apuntar que podria no ser l’única.

“Tornaré a casa, no m’ho poden prohibir”

Tot i això, Ramon Saura diu que, just el deixin, tornarà a casa. “La Cala és la meua vida i em faig responsable de què passi. No m’ho poden prohibir”. Tot i que en set dècades ningú mai no l’havia advertit, ni a ell ni a la seva família, del perill potencial que corrien, ara tampoc no hi veu “un risc molt gran. Sí que a vegades he tingut avisos, amb alguna pedreta que ha caigut al terrat, però, a diferència d’altres veïns, jo no tenc una cova darrere que es pugui precipitar amb més facilitat”.

En qualsevol cas, Ramon, que a més és president de l’associació de veïns, diu que “el trauma per la tràgica mort encara és massa recent per provocar una reflexió col·lectiva. S’ha de tenir paciència i esperar que, amb tota la seva bona intenció, les institucions actuïn”. Mentrestant, ell continuarà vivint a ca son pare o a casa d’algun familiar, com la resta dels desallotjats. Només dos dels afectats, afegeix, han hagut de demanar una ajuda d’habitatge a l’Ajuntament.

El batle, Lluís Camps, que seguí de prop les primeres intervencions, s’ha volgut curar en salut i ha fet que la Policia Local avisi també tots els veïns del nucli proper del Fonduco del potencial risc de despreniments que corren. Alguns residents han pres igualment la iniciativa i han registrat instàncies per demanar a l’Ajuntament que actuï i revisi l’estat del penya-segat.

Les solucions ja estan en marxa. El govern municipal manté contactes amb arquitectes, enginyers i geòlegs, com també amb administracions superiors, per poder garantir la seguretat de tothom, mentre tracta d’aclarir la titularitat de les parcel·les afectades. Fins i tot, estudia diferents mesures temporals, inclòs el desallotjament preventiu d’habitatges que, al marge dels ja evacuats a Cala Sant Esteve, puguin trobar-se en situació de risc. “Qualsevol decisió en aquest sentit es prendrà amb criteris estrictament tècnics, amb el màxim rigor i amb la seguretat com a prioritat absoluta”, assenyala.

També ha reorganitzat el Servei d’Atenció Ciutadana per atendre millor els afectats i demana “comprensió, temps i prudència” per poder prendre “decisions responsables” sense caure en “alarmes innecessàries”. “Es tracta –avisa– d’una problemàtica de llarg recorregut, que no té solucions immediates ni senzilles”, opina.

Emergències de responsabilitat municipal

La Direcció General d’Emergències compara el cas del Castell amb el que va ocórrer uns dies abans a Esporles, amb el despreniment d’arbres i roques de grans dimensions, però que no va tenir cap conseqüència tràgica. Els tècnics atribuïren les esllavissades a l’acumulació d’humitat al sòl a causa de les precipitacions dels darrers dies. Però el fet que no sigui la primera vegada que es produeixen despreniments a la zona i que l’incident sigui recurrent va fer que els tècnics de RiscBal fessin també una avaluació del terreny amb drons. La conclusió, com en el cas del Castell, és que hi ha habitatges que es troben en situació risc i, per aquest motiu, van ser desallotjats com a prevenció.

Arran d’aquests precedents, Emergències ha instat tots els ajuntaments de les Illes a identificar, revisar i protegir les zones de potencial risc per despreniments o similars per tal que prenguin les mesures preventives necessàries. De fet, la Direcció General insisteix que “cada municipi és responsable dels seus riscos i, si tenen pla municipal d’emergències, hi han de quedar reflectits”.

És el cas del Castell que, després de Ciutadella, va ser el segon municipi menorquí a encarregar-lo. Però els despreniments no estan entre els riscos principals del municipi, segons el seu pla d’emergències, el qual veu més perillosos els temporals a la mar, els incendis forestals, les inundacions, la contaminació marina i la temperatura adversa.

El cert, però, és que el penya-segat que el Castell comparteix amb Maó, tot guaitant la bocana del port, ja ha donat fins a cinc ensurts en tan sols 15 mesos. No obstant això, tots, llevat del tràgic desenllaç mortal de la Cala Sant Esteve, han provocat tan sols danys materials. El darrer, el que afectà, també de matinada, la fàbrica de Xoriguer al port. Per sort, a aquella hora no hi havia ningú fent-hi feina.