Damm va oferir la fàbrica i la marca Agama als ramaders

PalmaLa història d'Agama a Mallorca hauria pogut acabar d'una altra manera. El grup Damm estava obert a cedir la fàbrica i la marca Agama, però després de mesos de negociacions la proposta es va rebutjar. Aquest oferiment es va produir durant les converses per crear una cooperativa a Mallorca que gestionàs la producció lletera a l'illa i on conviurien el Govern balear, els treballadors d'Agama, els ramaders i algun inversor privat. El que havia de ser l'armilla salvavides per al sector lleter de Mallorca no va arribar a bon port i ha provocat l'enfonsament i la mort d'una altra part de la indústria de les Illes Balears.

Quan pareixia que tot anava cap a bon port i després de quasi mig any de negociacions, el projecte ets va truncar. Un dels ramaders es va fer enrere i el projecte va caure, ja que no disposaven de la llet necessària per tirar endavant. Segons han informat fonts de les negociacions a aquest diari, el ramader que es va retirar va rebre una altra oferta i "va deixar la resta de parts de la cooperativa tirades". Poc després, el financer principal també va anunciar que abandonava el projecte i aquest ja va ser el cop definitiu que va precipitar l'anunci del tancament de la fàbrica d'Agama a Palma després de quasi 70 anys d'història.

Fonts del grup Damm asseguren que la seva oferta era cedir el 100% dels actius industrials de per vida i la marca Agama durant els pròxims 10 anys (amb opció a renovar la cessió o possibles negociacions per una compra). Tot i que no s'han fet públiques les condicions de la cessió, tant el Govern de les Balears com els treballadors de la fàbrica d'Agama a Palma han assegurat que era "una gran oferta". L'empresa cervesera ha explicat, també, que estava disposada a posar les "facilitats necessàries" per mantenir la fàbrica i la marca Agama en actiu.

La decisió del ramader i del financer varen ser, així, les que varen truncar tant les negociacions amb Damm per mantenir activa la fàbrica d'Agama amb el nom de la històrica marca, com el projecte cooperatiu i la possible cessió de la maquinària industrial necessària. L'adeu d'aquest projecte va més enllà del valor patrimonial d'Agama a Mallorca, suposa també la mort (com a mínim actualment) del sector lleter a l'illa. "Si no tens llet, no hi ha cap possibilitat de crear un nou projecte, aquesta és la trista realitat", explica Jesús Ávila, portaveu dels treballadors d'Agama.

De fet, la setmana passada, i abans que es fes oficial l'ERO dels treballadors de la fàbrica, els treballadors es varen reunir amb el conseller d'Agricultura, Joan Simonet. Després de molts de mesos d'espera per aquesta reunió i protestes, la reunió no va suposar cap canvi, ja que, segons Ávila, "ja no hi havia res a fer, ens han avisat tard i el conseller ho ha reconegut". De fet, segons el portaveu dels treballadors, en la reunió, ells varen plantejar l'opció de reprendre el projecte de la cooperativa o cercar com reviure el sector lleter, però Simonet els va dir que "ara per ara no es farà res".

Aquest mateix dimarts, el conseller ha reconegut durant el ple del Parlament balear que definitivament el sector lleter de les vaqueries de Mallorca ara per ara ha mort. En aquest sentit, després d'atacar durament Damm pel tancament d'Agama i assenyalar els ramaders per la desaparició del sector, s'ha defensat i ha assegurat que "el Govern no pot posar vaques i munyir-les".

Pel que fa a Damm, Simonet s'ha mostrat molt crític i ha assegurat que "l'arribada de Damm és el desencadenant del tancament d'Agama, es va perdre el control local i la cervesera és una multinacional amb altres prioritats, no li importa el que passi amb una empresa local". "Damm no ha jugat net", ha sentenciat. Tot i això, sí que ha reconegut que l'Executiu i la seva companyia "tenen una certa responsabilitat", però ha refermat que "no podien fer més del que han fet".

De les tres grans vaqueries que quedaven actives a l'illa i que venien la llet a Agama (Son Carbó, Ses Veles i Son Bernat), una d'elles ja ha venut totes les vaques i ha tancat, i les altres dues pareix que han apostat per exportar la llet fora de Mallorca. Amb tot, la llet produïda a Mallorca i provinent de les vaques mallorquines desapareixerà de la comercialització i els residents a l'illa es veuran abocats a beure tant sí com no llet importada d'altres territoris.