Agama: ara pasturaran els xalets

Estava cantat des de fa mesos que Agama no acabaria bé. I així ha estat. Un dels emblemes de l’agroindústria illenca se’n va en orris. Un pic més, la pregunta és tan simple com desmoralitzadora: com pot ser que un producte de la terra a un país que no atura de reivindicar les senyes d’identitat no sigui viable?

El vi i, en grau més baix, l’oli han aconseguit ser els únics productes pels quals demanar un preu just. Els ramaders i la indústria lletera, no. Ens omplim la boca de proximitat, quilòmetre zero i producte local, però una població d’un milió d’habitants, una cinquantena d’establiments hotelers amb preus de més de 2.000 euros la nit, amb xalets que es lloguen per 20.000 euros la setmana, no han bastat per mantenir una petita indústria emblemàtica.

No dubtàvem que hi ha un abisme entre el que es diu a les xarxes socials i el que s’acaba fent. Si l’esment que es posa en el producte local per part de cada instagramer i cada anunci sobre el tema que posa una institució s’haguessin convertit en un litre de llet d’Agama, avui tindríem una potència industrial en marxa. Però no, no ha estat així. Al’hora d’agafar el brical súper, pesa més el preu. Es pot trobar llet per 0,70 euros, en comptes de per un euro i busques. Aquesta és la diferència entre dedicar el camp a fer aliments o abandonar-lo a poc a poc.

L’agricultura i la ramaderia fan menjar i fan paisatge, fan cultura i territori. Ara, per acabar-ho d’arreglar, el Consell de Mallorca ja ha trobat la manera de repartir mitjançant un sorteig, més places turístiques. No fos cosa aturem. Amb un poc de sort, també n’hi haurà al camp, tanmateix, ja no hi ha vaques. Ara pasturaran els xalets.