Si els 'Jordis Camps' de la vida duen els 'Baltis Picornells' davant la Justícia, qui serà el següent?

Baltasar Picornell Lladó, més conegut com a Balti Picornell, va ser el segon president del Parlament de les Balears de la novena legislatura, després que Xelo Huertas hagués d'abandonar aquest càrrec després d'haver-hi protagonitzat un cafarnaüm de molta consideració. Tant Huertas com Picornell van ser presidents del Parlament per Podem, que en aquella legislatura (la primera amb Francina Armengol com a presidenta del Govern de les Balears) era soci de govern juntament amb el PSOE i MÉS. Podem va trobar adequat designar per a aquest càrrec persones que, segons ells, representessin el poble, en oposició als perfils més habituals de ‘la casta’ política (eren els temps que des de Podem parlaven molt sobre i contra ‘la casta’). Picornell era idoni: quan va arribar al càrrec, el febrer del 2017, encara no tenia quaranta anys, feia feina com a fuster metàl·lic i duia els cabells llargs fins per damunt l'esquena. Des del PP i els seus mitjans afins va ser rebut amb menyspreu i condescendència: el van caricaturitzar fins al cansament i li van dedicar tota casta d'epítets, amb aquell vigorós enginy insultador que sol exhibir la dreta. 

Quan va acabar l'etapa al Parlament, Picornell va deixar també la política i va tornar a la seva feina a la fusteria metàl·lica. Pràcticament l'única activitat pública que ha mantingut ha estat una certa presència a les xarxes socials, i d'aquí li venen ara els problemes, perquè aquest dijous va haver de declarar davant la Justícia com a investigat per una querella que ha presentat contra ell el diputat de Vox al Congrés Jordi Camps (més conegut com a Jorge Campos, però li direm Jordi Camps perquè a Vox són molt partidaris de traduir noms de pila i topònims). El diputat Jordi Camps sosté que Picornell l'ha insultat, o ha tacat el seu honor, o qualsevol cosa d'aquestes, a causa d’una foto que ha publicat a xarxes en què apareix ell –Picornell– al costat d'una pintada a una paret que fa al·lusió al diputat Jordi Camps. Ja es veurà com acaba la cosa, però de moment la querella ha estat admesa a tràmit i Picornell va haver de comparèixer a declarar com a imputat davant el tribunal. L'entitat Acció Cassandra, que es presenta com a estructura de defensa civil i jurídica de la minoria nacional catalana, orientada a intervenir en procediments amb rellevància política, ideològica o de drets col·lectius, ha assumit la defensa de Picornell.

Molts, davant d'això, donaran per bona la idea benpensant que són dos extrems que xoquen, l'extrema dreta contra la suposada extrema esquerra. Aquesta equidistància, però, és falsa: no hi ha extrema esquerra que tingui rellevància política actualment, ni a les Balears ni a l'estat espanyol. D'extrema dreta, en canvi, ben rellevant i ben organitzada i finançada, n'anem més que sobrats. Picornell, contra el que deien els seus detractors, va ser un president del Parlament correcte en les formes i en els fons, que va exercir les seves funcions i va saber estar a l'altura de la representació de la sobirania ciutadana. Va ser, per tant, infinitament superior a l'actual president de la Cambra, aquest Le Senne que deshonra el Parlament permetent-hi els discursos d'odi, o protagonitzant-los ell mateix: recordem que està pendent de judici precisament per un delicte d'odi, per haver esqueixat la foto d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar durant una sessió en què es debatia la derogació de la llei de la memòria democràtica. L'amenaça democràtica està aquí, no en un ciutadà retirat de la política que es diverteix penjant imatges satíriques sobre una persona pública. Si permetem que els Jordis Camps de la vida duguin davant la Justícia els Baltis Picornells, demà ens pot tocar a nosaltres. PD: el judici contra Le Senne no arriba mai, mentre que la querella contra Picornell ha seguit un tràmit ben àgil. PD2: també és infinitament més honest dedicar-se a la fusteria, ni que sigui metàl·lica, que no a l'especulació immobiliària.