La comparativa entre el País Basc i Catalunya és una referència que Miquel Puig utilitza per justificar que Catalunya va pitjor per a la seva major especialització turística respecte del País Basc. (La Vanguardia, 29-8-2026). Altres economistes que acompanyen Puig en aquesta reflexió també fan referència al fet que les Balears també van pitjor per culpa de la seva excessiva especialització turística respecte de la resta de CA, fet que li provoca una pèrdua relativa de renda per càpita motivada per la baixa productivitat que aquestes activitats de serveis generen respecte de la indústria. Com defensem a continuació no creiem que es pugui traslladar a les Balears l’anàlisi que Puig fa per a Catalunya, entre altres coses perquè més aviat les Balears actua com un contraexemple al que ells defensen per a Catalunya.
Un estudi recent de la Fundació BBVA i l’IVIE qüestiona la idea que una economia molt especialitzada en turisme hagi de ser necessàriament menys productiva que una de més industrial. De fet, si es mira la contribució de la productivitat al creixement del VAB entre 2020 i 2023, les economies que se situen al capdavant són, per aquest ordre: Illes Balears, les Canàries, el País Basc i Catalunya. És a dir, al capdavant situa les economies més turistitzades de l’Estat, inclosa Catalunya. El País Basc, la més industrialitzada, ocupa la tercera posició.
La productivitat global d’una economia no només depèn de la indústria i el turisme. Cal analitzar també què passa amb la resta de branques i sectors que tenen el pes representatiu en l’economia i també condicionen el comportament de la productivitat global.
En l’estudi Regional Outlook on Labour Productivity in Spain 2000-2022. Documentos ocasionales del Banco de España, n. 2605, elaborat per Carles Manera, Ferran Navinés, Javier Franconetti, José Pérez-Montiel i Miquel Quetglas hem estudiat el comportament de la productivitat del treball per hora treballada per sectors i per branques productives per a les 17 CA i per al període 2000-2022.
La desagregació sectorial s’ha fet pel sector primari, la indústria, la construcció i els serveis, i ja que estem estudiant economies altament terciaritzades, hem desagregat el sector serveis en aquestes branques: serveis de comerç, hostaleria, transports i comunicacions (Schtc) que és on es concentren la major part d’empreses privades lligades directament o indirectament amb el turisme, els serveis financers i d’assegurances (Sfin) i la resta de serveis de mercat sense sanitat i educació (Spri), la qual cosa fa que quedin agrupats en una sola branca els serveis públics junts amb l’educació i la sanitat (Spu).
És evident que en una economia cada cop més terciaritzada i digitalitzada, la productivitat global dependrà progressivament del comportament de la productivitat de les seves branques de serveis i menys de la resta de sectors, inclòs l’industrial, que progressivament va perdent pes en la mesura que les economies es continuen terciaritzant. De fet, un estudi de The Economist amb dades de Centre for Cities demostra que les ciutats britàniques amb menys especialització industrial i més terciaritzades són les que presenten més productivitat. En el mateix sentit s’ha manifestat Dani Rodrik, que ja parla de “la revolució silenciosa en els serveis” amb registres de productivitat molt superiors als de la indústria (Project Syndicate, 1-9-2026). Per això cal posar l’accent a veure no només com es comporta la productivitat industrial, sinó sobretot a entendre com s’estan comportant la resta de branques dels serveis.
Si suposem que la productivitat global depèn cada vegada més de les branques de serveis privats, destaca el cas de les Illes Balears, amb una aportació al diferencial de productivitat respecte d’Espanya de 7,3, molt superior a la de Catalunya i el País Basc. Aquest resultat s’explica pels serveis de comerç, hostaleria, transports i comunicacions (Schtc), amb 6,9, i, en menor mesura, per la resta de serveis privats (Spri), amb 1,5, mentre que els serveis financers (Sfin) hi contribueixen negativament (-1,1). Així, el diferencial balear s’explica per les activitats més vinculades al turisme. Aquest comportament reforça la importància d’analitzar la composició interna del sector serveis, i no només el seu pes agregat en l’economia. En el cas balear, són aquestes branques les que expliquen part del millor comportament relatiu de la productivitat.
Per tant, la pregunta pertinent no és si les activitats de serveis presenten uns nivells de productivitat més alts o més baixos que la indústria, sinó si en funció de la seva especialització terciària aquestes activitats presenten aportacions positives superiors al creixement de la productivitat diferencial regional respecte de la resta de CA. I aquest és el cas de Catalunya i molt especialment de les Balears, i en canvi no es dona en el cas del País Basc, i justament el major diferencial negatiu del País Basc respecte de Catalunya es dona en els serveis on el pes del turisme és més alt (Schtc).
On Catalunya té un problema greu respecte del comportament diferencial de la seva productivitat és en els serveis públics, sanitat i educació (Spu), ja que aquestes activitats resten 3,4 punts al creixement diferencial de la productivitat a Catalunya i -4,6 punts a les Balears, mentre que al País Basc hi generen una aportació positiva de 2,6 punts.
Amb aquestes dades és difícil recriminar que el problema de Catalunya sigui la seva especialització turística. Creiem que és més ponderat el diagnòstic que fa Miquel Barceló, uns dels pares del 22@ de Barcelona: “(...) Tampoc es tracta de culpabilitzar el sector del turisme, com han fet altres, gràcies al qual s’han creat infraestructures importants de tota mena i s’ha desenvolupat el conjunt del litoral mediterrani (...). La resposta no és, doncs, excloure una opció o una altra, sinó definir clarament quin model de desenvolupament es vol impulsar”. (Diario de Mallorca, 28-8-2026).
Això és el que la societat civil de les Balears vol fer el pròxim 3 de desembre amb la Convocatòria del Fòrum de la Societat Civil sobre la “diversificació” i dedicat a la memòria de Celestí Alomar, a qui devem en gran part la iniciativa i posada en marxa del Fòrum de la Societat Civil de les Illes Balears.
