IA i por

I ara, tot de sobte, la IA ens matarà tots. Encara no fa ni quatre anys que va arribar aquest estri a les nostres vides, i ja hi ha tot de veus dins de la mateixa indústria que li dona corda, que ens adverteix que els seus responsables estan espantats, i que davant del poder del que estan posant en marxa no saben si parar o bé demanar que els parin amb la llei a la mà. Aquesta IA era ben diferent del que teníem abans: aquesta redacta, resumeix, tradueix, argumenta i fins i tot programa, llevant la feina, pel que es veu, al tipus de professionals que li van donar corda en primera instància. Però si un s’informa o fa una mica de recerca veu que la IA ara mateix ja està salvant vides: en la radiologia i detecció de càncer, per exemple, o en oftalmologia, on la IA examina fotos de retines i detecta tot d’una retinopaties a l’atenció primària sense haver d’anar a l’especialista. Hi ha tot de sistemes que troben també arrítmies, imatges cardíaques ara tractades amb IA, dades que el sistema pot processar d’una manera més accelerada i eficient que la intel·ligència del metge, i fa més complicat que fins i tot les anomalies més petites passin desapercebudes. Només aquests darrers anys, des que la IA ha començat a fer de metge, per dir-ho així, s’estima que s’han salvat gairebé 50.000 vides addicionals anualment arreu del planeta. Però ara resulta que aquesta tecnologia ens ha de matar…: hi ha gent que s’està prenent pastilles desenvolupades gràcies a molècules que la IA ha estructurat i alhora tem que, d’alguna manera, la IA també sigui responsable d’alguna mena d’apocalipsi. 

La IA ens sembla una amenaça perquè qualsevol cosa humana o mitjanament conscient ja ens sembla una amenaça. Els nostres veïns tenen consciència i lliure albir, però ens fan por? En el cas improbable o difícil que la IA tingués consciència pròpia: com la diferenciaríem d’una IA que simplement simula tenir-ne? I quina diferència hi pot haver entre tenir consciència i tenir-ne una simulació que pot ser més efectiva o profunda que la dels nostres conciutadans? I per què no s’hauria de poder desendollar? 

Les pors a la tecnologia són tan antigues com la mateixa tecnologia: la por de Plató a l’escriptura, o més modernament la por a la impremta, que faria córrer tota mena d’heretgies, d’idees falses o informacions que podien posar en dubte la relació que es tenia amb l’autoritat o amb la mateixa realitat. 

Els responsables d’aquestes empreses que ara mateix desenvolupen les eines d’IA escamparien aquestes pors si sabessin que tot plegat pot posar en perill els seus negocis? Són empreses emergents, que estan sent valorades en milions —en centenars de milions— de dòlars, i curiosament cada vegada que parlen d’aquests ‘avenços’ envoltant-los d’aquesta aura de por, no fan més que atraure inversions més quantioses. No estan enfonsant els seus negocis: l’apocalipsi que volen apuntar en l’horitzó és una forma de reclam, ja infal·lible, a més, perquè com més por més poder, i com més poder més capacitat tindrà una eina per fer les coses il·legals que ara potser estan fent a l’hora d’apropiar-se del software dels altres.