Les cerveseres artesanes de les Balears, al límit: “Cada dia és una lluita per no tancar”

PalmaEl sector de la cervesa artesana a les Illes Balears travessa un dels moments més delicats després d'anys de feina i de l'època d'expansió que fa una dècada va disparar les vendes i el sector. Lluny de la imatge d'expansió que va caracteritzar els anys previs a la pandèmia, els petits productors i elaboradors asseguren que viuen una caiguda continuada del consum i que lluiten contra una normativa cada vegada més feixuga i restrictiva. Denuncien que aquesta crisi ha provocat la desaparició de moltes marques històriques i una asfíxia contínua per a les que queden vives. "No ens hem recuperat del que teníem abans del covid, ni de bon tros", adverteix Miquel Amorós, fundador i propietari de Mallorca Beer Co, una empresa que actualment produeix a un lloc emblemàtic del que va ser una altra indústria: Menestralia, a Campanet. Amb tot, el cerveser assegura que actualment "cada dia és una lluita per no tancar".

El primer cop dur per al sector va arribar amb la pandèmia, però els efectes encara són ben presents. "A Espanya ha caigut el consum de cervesa de manera notable, i això ens afecta a tots", explica Amorós. A aquest descens generalitzat s'hi suma un canvi d'hàbits que penalitza especialment les petites cerveseres: "La gent ara compra més cervesa al supermercat que als bars i restaurants, i nosaltres vivim bàsicament del canal de restauració".

De la vintena a la desena

Avui, a les Balears només queden una desena de projectes artesans en actiu. A Mallorca hi operen Sullerica (Sóller), Mallorca Beer Co (Campanet), Sa Cerviseria (Cala Rajada), Brusca (Manacor), Breaking Brou (Palma), Balear 1983 (Binissalem), Forastera (Alaró), Island Brew (Portocolom) i La Velo (Palma), mentre que a Menorca resisteix la cervesera de Grahame Pearce, a Sant Climent.

La llista de marques que han desaparegut els darrers anys és llarga i il·lustrativa de la magnitud de la crisi: Illa, Tramuntana, Cas Cerveser, Sa Bona Birra, Des Pla, Mayurqa, Ibosim, Talaiòtika, Banyarriquer, Món, Nau, Sargantana, Adalt, Lowther, Borrego Guacho i Juntos, entre moltes altres. Moltes d'aquestes són marques històriques que varen marcar l'inici i la creació d'aquest sector i varen ser referents per a la gran majoria de noves marques i empreses que han aparegut els darrers anys.

"Pareix que volen que tanquem"

Una de les principals queixes del sector és la relació amb l'Administració. Amorós denuncia una sensació d'assetjament burocràtic permanent: "Tot són problemes i traves que les petites i mitjanes empreses no podem assumir o ens costa moltíssim". En aquest sentit, assegura que no és un problema que pateixin només els productors de cervesa artesana, sinó que és un conflicte compartit amb tots els illencs que formen part del teixit del sector primari. A més, critica la inestabilitat normativa: "Cada dos per tres ens canvien la normativa, i el que per a ells és un petit canvi, per a nosaltres suposa un gran esforç econòmic i moltes hores de feina".

La manca d'acompanyament institucional és una altra llosa. "No tenim ningú que ens ajudi ni que ens comuniqui els canvis. Els hem de trobar nosaltres al BOE, i si no els trobam ens posen sancions. Ens multen per tot", lamenta.

Aquesta situació s'ha fet especialment evident amb la qüestió del reconeixement com a producte artesà. Tot i que ara la llei ja els reconeix com a tals, Amorós explica que han arribat a ser multats per definir-se com a producte artesanal sense el permís administratiu previ: "Tot i ser un producte 100% artesà ens han multat per anunciar que ho érem".

Un producte local... que no és local

Un altre front obert és la manca de reconeixement com a producte local. "Ara mateix estam en un limbe: per a l'Administració som tan locals com Estrella Damm", denuncia Amorós. El sector intenta avançar cap a l'ús de malta elaborada amb ordi de les Illes, però la manca d'una indústria pròpia ho dificulta enormement. "Necessitam ser considerats producte local", reivindica.

En aquest sentit, assegura que la normativa no té en compte la casuística de cada sector i que, en el seu cas, tot i fer tota l'elaboració aquí i amb quasi tots els productes de la terra, no poden ser considerats producte local perquè la malta és importada. "Si no hi ha mercat, ni indústria, ni producció de malta a les Balears ja no podem ser producte local, és una llàstima i una trava més que enfonsa el sector", sentencia el fundador i propietari de Mallorca Beer Co.

El resultat, segons el cerveser, és una paradoxa perversa: "S'està deixant morir el producte d'aquí i al final s'acaba important tot. Cada dia és una lluita per continuar vius; és com una marató en què pareix que correm i no arribam mai a la meta".

Cervesa de 'xup-xup'

Malgrat el context advers, els petits elaboradors defensen el valor diferencial de la seva cervesa. "El nostre producte és bo, local i artesà, per aquest ordre. Per molt que sigui local i artesà, si el producte no és bo, no val la pena. La veritat és que el producte, una vegada al mercat, té molt bona acollida", afirma Amorós. En aquest sentit, el fundador de Mallorca Beer Co contraposa la seva feina amb la lògica industrial: "Nosaltres feim cerveses de xup-xup, com la cuina tradicional illenca que està desapareixent. Un producte fet amb calma, que respecta els temps, posa cura a cada passa i cerca la qualitat i no la quantitat. Les grans marques fan més aviat fast food, cerquen fer més producció per tenir la major quantitat de productes possible", sentencia Amorós.

Així, la producció de la cervesa artesana és més lenta, més cuidada i sense mirar tant el cost dels ingredients. A més, és un producte exclusiu de les Balears: "Les nostres cerveses només es poden beure aquí".

Dependència del bar... i del tipus de turista

El gran aliat –i alhora el gran filtre– continua essent el restaurador. "El nostre client és l'amo del bar. Si aposta per una de les nostres cerveses, sempre es ven, tant als illencs com als turistes", assegura Amorós. Curiosament, els mesos forts no són els de màxima afluència turística. Les vendes pugen al maig, juny, setembre i octubre, però baixen al juliol i a l'agost. El motiu és clar: "És pel tipus de turisme que ve. El turisme de gatera només cerca la festa i el que li entra amb la polsera. Ignora el producte local i artesà perquè és més car".

Entre normatives, canvis d’hàbits i un model turístic que no sempre juga a favor, la cervesa artesana balear resisteix. Ho fa a poc a poc, amb paciència i amb una obstinació gairebé heroica. “Continuam perquè creim en el producte”, resumeix Amorós. Però també assegura que afronten cada any amb la sensació que és una nova cursa de fons per no desaparèixer i no les tenen totes amb ells per confirmar que no passarà.