Les galletes d’oli no seran producte local; la sobrassada forana, sí

PalmaEl producte local de les Balears ha quedat blindat des del desembre i, per primera vegada, una norma amb rang de llei, l’agrària, estableix que només allò que es produeix a les Illes o amb matèria primera de les Illes podrà tenir un distintiu que s’ha batiat com a “Illes Balears - Producte local”. D’aquesta manera, tots els aliments del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) de les Illes han esdevingut oficialment producte local, i també els elaborats que compleixin una condició fonamental:que el seu ingredient principal sigui de les Illes.

La definició de producte local es considera atrevida i compromesa per part dels sectors més vinculats a la producció de proximitat i al món rural, i formava part d’una antiga reivindicació. Altres intents havien acabat amb distintius poc restrictius. “Tots vàrem veure la imatge d’un camió de ciment amb un distintiu enorme de ‘producte balear’, que va ser aleshores la marca que es va crear”, recorda el president dels productors agraris ecològics (Apaema), Miquel Coll.

De fet, la literalitat de la norma no permet que tot el que es fa a les Balears sigui producte local. L’ingredient principal ha de ser-ho i, sense anar més lluny, moltes de les conegudes galletes d’oli, com per exemple les quelitas, no podran ser producte local mentre la farina amb la qual s’elaboren no sigui de les Illes. “Era imprescindible posar un criteri que combinàs sentit comú i també rigor. Si volem valorar allò de proximitat i local, és clar que l’ingredient principal ha de ser local”, explica el director general de Qualitat Alimentària i Producte Local, Joan Llabrés.

D’aquesta manera, molts productes que els illencs tenen identificats com a propis no podran exhibir l’etiqueta de producte local perquè el seu principal ingredient no és d’aquí. Un cas d’entre molts és el conegut paté de Felanitx. Si un llegeix les pàgines web de plataformes gurmet, s’indica que s’elabora a Mallorca, i és així. Però no podrà tenir la distinció perquè el seu ingredient principal, el fetge de porc, prové majoritàriament de fora. “Som conscients que no podem complir amb la nova exigència i, encara que ho volguéssim, no la podríem assolir”, explica Jaume Munar, màxim responsable d’una de les empreses més conegudes d’aquest sector. “No hi ha porcs a bastament a tota Mallorca per produir el fetge que necessita la nostra fàbrica”, sentencia.

Les excepcions

El paté no és l’única producció important de Munar, ja que una part significativa de la facturació de l’empresa prové de la sobrassada de porc negre. “En aquest cas sí que complirem i podrem fer servir aquest distintiu”, confirma Jaume Munar. En el cas que els porcs negres no fossin illencs, la sobrassada també podria considerar-se producte local. Per què? Perquè és un dels aliments inclosos dins la Indicació Geogràfica Protegida, que “la normativa europea blinda mitjançant aquesta figura”. “El Govern no podia fer altra cosa que respectar normes de rang superior”, explica el director general de Qualitat Alimentària i Producte Local, qui recorda que l’altre producte que pot incomplir el precepte de tenir el principal ingredient procedent de les Illes “és l’ensaïmada, ja que la resta de productes que estan inclosos dins les denominacions d’origen o les indicacions geogràfiques protegides sí que han de complir amb el requisit”, explica Llabrés. El motiu és que la sobrassada i l’ensaïmada tenen una elaboració tradicional.

Completen les excepcions de productes que podran obtenir l’etiqueta de producte local, sense que l’ingredient principal sigui d’aquí, les espirituoses elaborades a les Illes: les herbes, el palo i el gin de Maó. “No tenim fabricació d’alcohol”, remarca Llabrés.

Els que sí que han de vetllar per treballar amb producte local són els que comercialitzen ametlla de Mallorca, l’oli d’Eivissa, i l’oli de Mallorca en el cas de les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP). En el cas de les Denominacions d’Origen (DO), l’oliva de Mallorca, el formatge de Maó, el pebre bord de Mallorca i la mel d’Eivissa. “L’oli de Mallorca, per exemple, només es pot fer a l’illa i amb olives de l’illa”, explica Llabrés. També el vi, un dels grans protagonistes de la producció agrària de les Illes, amb un degoteig de noves explotacions. Per tenir el distintiu, el vi “només es pot fer de manera local i amb raïm 100% illenc”, recorda el director general.

“Sovint arriba el rumor que es duu raïm de fora. El que sí que passa és que hi ha empreses que duen vi a granel i l’envasen, però no tenen la cobertura de cap DO ni IGP”, matisa Llabrés.

Els petits demanen ajuda

Pedro Osuna és un pagès ecològic que fa anys que elabora els seus productes. “Això ens permet tenir una mica de valor afegit”, comenta. Actualment, elabora humus de ciurons a l’obrador d’Apaema i es mostra “satisfet” amb la iniciativa del Govern. “Si finalment som capaços de defensar el producte local, esper que sigui de bon de veres”, comenta. “És l’única manera que els petits poguem tenir l’opció d’aconseguir que els consumidors una mica conscienciats i que valoren la proximitat, ens puguin triar a nosaltres”, afegeix.

En aquest sentit, Osuna no hauria estat gens satisfet “si un humus, per exemple, fet aquí, però amb l’ingredient principal de fora, per molt ecològic que sigui, també es pogués vendre com a local”. “No seria just i no hi podríem competir amb el preu”, assegura. “Els costos són més barats a la Península i, si pots posar producte local a allò que no ho és, ja em diràs quina gràcia”, remarca sobre el fet que al final s’hagi imposat el criteri d’exigir que l’ingredient principal sigui illenc.

En la mateixa línia, el president d’Apaema, Miquel Coll, considera que “el producte local ha de ser un distintiu que empenyi i reforci la gent que produeix i elabora a les Illes”. “No pot ser un aliat dels productes forans, perquè ja és prou complicat fer viables les explotacions del sector primari, amb tots els elements en contra que han fet sortir a la pagesia al carrer, com els increments dels costos. El distintiu de producte local és una gran ajuda a escala comercial”, assegura.

Reconversió del sector

Un àmbit que va començar a créixer fa una vintena d’anys, i que encara resisteix tot i que hagin desaparegut algunes marques petites, és la cervesa artesana. Per a molts experts és un exemple de com la indústria agroalimentària illenca pot trobar camins de creixement en un entorn de globalització i d’invasió de tot el que arriba pel port elaborat i envasat. “Que la malta no sigui de les Illes fa impossible que avui dia es pugui comercialitzar com a producte local. Per descomptat, sí que es podrà distingir com a producte fet a les Balears”, explica una font del sector cerveser.

La normativa del Govern aspira a promoure que “els productors que puguin –no tots ho poden fer, depenen de la matèria primera– cerquin opcions perquè el seu ingredient principal, com la farina, sigui d’origen local”, explica Joan Llabrés.

El cas contrari es pot trobar a les prestatgeries d’alguns supermercats. Botifarrons i camaiots comercialitzats per una empresa mallorquina, però que es fabriquen a Catalunya, concretament a Girona. “No és el que toca, però amb la normativa a la mà, no se li pot dir res”, conclou una font del sector.