Bartomeu Suau, el capellà que va prometre la utopia

PalmaEll no vol ser el protagonista d’aquesta història. “Jo –diu des de la més absoluta humilitat– no hauria fet res sense els joves ni la gent de la nostra església”. És el palmesà Bartomeu Suau Serra, de 79 anys, el capellà que als anys vuitanta feu realitat la utopia cristiana en un dels barris més conflictius dels afores de Ciutat. El seu llegat queda ben reflectit en el documental Més que un barri (2013), dirigit per Iskra Karadzhova. Tot començà el 1979, quan Suau tenia 35 anys: “El bisbe de Mallorca Teodor Úbeda em nomenà vicari de la parròquia de Sant Josep del Terme, a la Indioteria. Hi havia un capellà ja molt major que tenia problemes amb la gent. El bisbe em digué: ‘Ves-hi i fes el que puguis’”.

El predecessor de Suau se sentia desbordat amb el canvi poblacional que havia experimentat la Indioteria. El barri vell no aturava de ser envoltat per habitatges socials que acollirien prop de 4.000 peninsulars arribats per fer feina en diferents empreses del polígon de Son Castelló. Aquesta extensa àrea industrial, encara avui la més important de Palma, fou la primera de Mallorca, juntament amb el polígon adjunt de Can Valero. En elogi a la dictadura, inicialment ambdós recintes es digueren La Victoria i La Paz, respectivament. Aferrades a l’inici de la futura autopista Palma-Inca, s’inauguraren el 1967 per iniciativa de l’Associació d’Industrials de Mallorca (Asima). Era una agrupació d’empresaris, pionera a l’Estat, nascuda el 1964 amb l’objectiu d’industrialitzar l’illa amb els beneficis del turisme. Dos serien els edificis més representatius de Son Castelló: la Torre Asima, seu de l’associació, de 53 metres d’altura i amb 15 plantes, i el poliesportiu Príncipes de España, projectat inicialment com una instal·lació de lleure per als treballadors afiliats al sindicat –des de 2020 es diu Centre de Tecnificació de les Illes Balears (CTEIB).

L’epidèmia de l’heroïna

Abans de recalar a la Indioteria, Suau havia estat superior al Seminari nou de Palma i cap d’estudis del seu col·legi Sant Pere, on destacà com a gran dinamitzador juvenil promovent clubs d’esplai –el 1977 obrí l’escola a les al·lotes. En la nova destinació que assumí el 1979 hagué d’afrontar reptes inesperats. “Vaig arribar –recorda– a un barri sumit en l’epidèmia de l’heroïna, que aleshores afectava també altres zones de Ciutat com Son Gotleu. Al carrer hi havia molts joves que es drogaven i que delinquien. Allò em venia molt de nou. Llavors el bisbe em suggerí que anàs uns mesos a Madrid a veure com abordaven el mateix problema les parròquies de barriades marginals. Allà vaig aprendre molt”.

Animat per la il·lusió de la Transició democràtica, Suau tingué clar que el seu projecte per a la Indioteria passava per treballar primer amb els més joves. Així, proposà a les tres escoles existents al barri començar a fer campaments d’estiu a Menorca. Aquella iniciativa tingué tant d’èxit que de seguida sorgí la idea de crear un club d’esplai que estigués obert els caps de setmana. Es digué Club d’Esplai Jovent. El prevere animà antics alumnes seus del col·legi Sant Pere a apuntar-s’hi com a monitors.

Estrateg social

Un dels primers nins integrants d’aquell club d’esplai va ser Jesús Mullor. De 57 anys, avui és el director de Projecte Home Balears. Nascut a Melilla, el 1974, a vuit anys, va arribar a la Indioteria amb els seus pares, que eren joiers artesans, i el seu germà gran –el petit, el tercer, nasqué a Mallorca. “Record en Tomeu a l’escola del barri. Venia a fer classe de Religió, però sempre acabava parlant del seu somni de crear un club d’esplai perquè tothom pogués anar d’excursió. Va ser un gran estrateg social, amb un gran carisma. Va saber connectar de seguida amb els més joves. Sense fer bandera del missatge de Déu, ens imbuí a tots nosaltres uns valors humanitaris que després descobrírem que eren els cristians”.

Mullor es desfà en elogis cap al capellà que marcaria la seva vocació social: “Llavors, amb pares treballant matí i horabaixa, el jovent estava tot el dia al carrer. Amb en Tomeu ens tocà la loteria. Aconseguí tallar d’arrel la delinqüència al barri relacionada amb la droga. Era un procés que passava de germans grans a petits. El club d’esplai es convertí en la gran alternativa a tot això, que permetia, a més, que ens ho passàssim bé”. En aquella tasca, Suau es trobà amb el suport de pares que sortien al carrer a intimidar els ‘camells’ més assidus. “També n’hi hagué –recorda l’antic escolta– que vingueren a amenaçar-nos al club d’esplai. A en Tomeu li arribaren a cremar la moto. Per sort, els aconseguírem engegar del barri”.

Suau forma part d’una generació de capellans obrers que, a Mallorca, als anys seixanta, en ple franquisme, destacaren pel seu fort compromís social. A Palma i Calvià, el manacorí Jaume Santandreu i el palmesà Francesc Obrador es varen desviure per atendre l’allau de peninsulars que arribaren atrets pel ‘boom’ turístic. Molts eren analfabets, pares de famílies nombroses, obligats a viure en condicions infrahumanes als soterranis dels hotels, en les conegudes ‘llorigueres’. El 1987, per fer front als nàufrags drogodependents d’aquell desenvolupisme desbocat, Bartomeu Català, de Vilafranca, fundà Projecte Home Balears.

Consciència de poble

El Club d’Esplai Jovent serví per començar a teixir una nova consciència de poble, la qual quedaria plasmada el 2002 amb el lema oficial de la barriada, ‘La Indioteria, el meu poble, t’estim’. “Dels prop de 2.500 nins del barri –recorda Suau– en vingueren 400. Al principi era difícil emprar el català. A poc a poc, però, els castellanoparlants l’anaren assumint com a llengua pròpia. Totes les activitats que fèiem estaven lligades a les nostres festes i costums”. Hi ha una anècdota que il·lustra molt bé aquesta feina d’integració: “En una revetla de Sant Antoni o Sant Sebastià vaig haver de ballar sevillanes. Ara tothom, però, ja balla ball de bot”. A poc a poc les dues comunitats, la mallorquina i la castellanoparlant, deixaren de donar-se l’esquena. “Jo –diu Mullor– vaig conèixer la meva dona al club d’esplai. Ella era de la Indioteria vella, que, per als nouvinguts, era tot un altre món, a un quilòmetre de distància del barri nou. Després els dos passàrem a ser-ne monitors i les nostres dues filles també ho han estat”.

El 1984 Suau ja ideà una altra iniciativa per combatre l’elevat atur juvenil de la barriada: la cooperativa agrícola Jovent, convertida avui en Centre de Formació Ocupacional Jovent. Per posar-la en marxa visità projectes d’inserció sociolaboral ja existents a la Península. La utopia es faria realitat en una finca de Son Gibert cedida pel bisbat de Mallorca. Seria amb l’ajuda d’un grup de vuit monitors procedents del club d’esplai. Paral·lelament a la cooperativa, es creà la Granja Escola Jovent, una oportunitat per acostar la naturalesa als alumnes dels col·legis del barri. Aquell projecte, però, no acabaria d’arrencar fins al 1997. Mullor formà part del primer equip impulsor. “Allò –afirma– va ser un compromís de vida. Molts deixaren les seves feines per involucrar-s’hi”.

Dalt de la seva inseparable moto, un incombustible Suau anava movent fils per fer més gran el seu somni. El 1985 obria l’edifici per a persones majors i el 1995, per tal de treballar contra l’exclusió social de persones adultes, començà a rodar el Centre Sociolaboral d’Insersió Jovent (CSI). El 1998 també naixien la Plataforma d’Entitats del Barri i l’Associació Jovent Segle XXI. El 2004 el carismàtic capellà de la Indioteria hagué d’assumir també la parròquia del Pont d’Inca (Marratxí), on no dubtà a implantar el seu revulsiu infal·lible: un club d’esplai. Es digué Utopia-Jovent. El 2013 arribà la inauguració del casal de barri Jovent Sa Midoneria.

Avui, l’embrió de tota aquesta extensa estructura social, el Club d’Esplai Jovent, encara exhibeix múscul. Cada cap de setmana prop de 90 monitors formen i entretenen uns 600 joves. Tot i haver-se jubilat, Suau, el seu artífex, encara és al capdavant de la parròquia on fa 45 anys somià un món millor. “En Tomeu –assegura Mullor– ha salvat molts de joves que podrien haver tingut una vida desastrosa. Va ser una figura del tot revolucionària al barri. Jo no compartesc tot el que envolta la institució eclesiàstica, però sí els valors que ell ens va transmetre”.