Del Carib als EUA: els altres viatges dels presidents

PalmaLes ballarugues de Marga Prohens a República Dominicana s’han convertit en el leitmotiv dels darrers debats al Parlament. L’oposició no li perdona la classe de batxata que va fer a mitjan març en un viatge institucional, en què també es va reunir amb el president del país, Luis Abinader. No hi ha precedents documentats de presidents balears apuntant-se a les danses caribenyes, un gest que Prohens va defensar com a mostra de “respecte” als amfitrions. Però l’hemeroteca sí que dona compte de la intensa relació que els governs de les Illes han mantingut amb l’Amèrica Llatina. Des de la visita de Gabriel Cañellas a Puerto Rico el 1992 fins al sopar de sis hores de Francesc Antich amb Fidel Castro l’any 2000, l’agenda exterior dels presidents n’ha estat atapeïda.

En una entrevista amb motiu de la mort del líder cubà el 2016, Antich es va referir a aquesta trobada a La Ser. “No va aturar de parlar”, va dir, quan va recordar l’extensa xerrada de Castro, que el va convocar al Palau de la Revolució de l’Havana. “Vaig intentar parlar en diverses ocasions, però no vaig poder”, va confessar el socialista. El monòleg del dictador es va allargar fins passades les quatre de la matinada, i alguns membres de l’equip del Govern ja estaven “mig adormits” a taula. “Quan ja sortíem, [Castro] es va aturar en un corredor molt llarg i em va dir: ‘President, no hem parlat de Varadero’”, va recordar Antich. Això encara va allargar la conversa mitja hora.

Tots els presidents de les Illes han tingut agenda internacional. A més de Cuba, Antich va visitar l’Argentina (2008), Puerto Rico i República Dominicana (2009), i Panamà (el 2010, amb la llavors consellera d’Innovació, Pilar Costa). El primer viatge oficial d’un president al Carib data del 1992, quan el president Cañellas es va entrevistar amb el governador electe de Puerto Rico, Pedro Rosselló, que tenia arrels mallorquines. Sota els mandats de Cañellas (1983-1995) es varen crear les xarxes de relació amb les comunitats balears a Amèrica que s’han anat ampliant. Segons el registre oficial, Jaume Matas també va fer ruta per República Dominicana i Cancún el 2005, i el 2006 va ser tres dies a Colòmbia. Els viatges del popular s’inscrivien en una estratègia d’expansió del capital turístic, i especialment d’algunes cadenes hoteleres. Però, amb l’esclat dels casos de corrupció associats al president, l’acció exterior del Govern no es va salvar de l’escrutini judicial. El conegut Cas Rasputín, que es va iniciar a partir d’un viatge oficial de Matas a Moscou (Rússia), va obrir un debat sobre els límits de l’agenda dels caps de l’Executiu. Matas va anar l’abril del 1998 a l’Argentina, un desplaçament que amb el temps es va connectar amb el cas de corrupció Mapau que va acabar amb condemnes per usar doblers públics per a la captació de vots entre els descendents balears. També va volar a Nova York, per suposadament promocionar-hi la cultura illenca.

José Ramón Bauzá va destacar per tenir una agenda intensa a Madrid. Amb tot, també va sortir d’Europa. L’octubre del 2013 va recórrer l’Uruguai, Xile i l’Argentina. Un mes després va acompanyar els prínceps d’Astúries als Estats Units, pel segon centenari de la mort del missioner fra Juníper Serra.

Malgrat els entrebancs de la pandèmia, Francina Armengol va volar a l’Argentina el 2022. Dos anys abans, també va visitar diversos projectes de cooperació finançats pel Govern a l’Índia. Encara que el viatge més sonat del seu primer mandat (2015-2019) no el va protagonitzar la socialista, sinó el seu vicepresident, Gabriel Barceló (MÉS per Mallorca), que el 2017 va acabar dimitint per haver acceptat un viatge amb totes les despeses pagades per Globalia a Punta Cana (República Dominicana).

El sector turístic i els seus interessos han mogut sovint els presidents a destinacions com Berlín (Alemanya), Londres (el Regne Unit), com també a les fires turístiques anuals. En el mateix sentit, els presidents es veuen cada vegada més empesos a desplaçar-se fins a Brussel·les (Bèlgica) per defensar els interessos de les Illes a Europa. A banda del seu darrer viatge oficial al Carib, Prohens també va ser dos dies a Riad (L’Aràbia Saudita) el 2023, on va defensar la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la Unesco.

L’oposició, a la càrrega

Les crítiques de l’oposició a l’acció exterior del Govern també són tònica habitual. El PP va acusar Armengol d’“escapisme” per anar a l’Índia, i Bauzá va rebre atacs similars per partir a l’Uruguai quan els docents estaven en plena protesta. També l’esquerra ha carregat contra Prohens per ser a fora en plena crisi de preus per la guerra a l’Iran. En el darrer ple, el PSIB va censurar el cost dels viatges institucionals de la presidenta, que ha pujat amb relació al darrer mandat d’Armengol (del 2019 al 2023). Prohens hi ha gastat 151.841,55 euros, al costat dels 98.173,95 euros de la socialista, segons les dades del grup parlamentari. Fa dos plens, els diputats socialistes deixaren una tovallola i un pot de crema solar damunt l’escó de Prohens. Des de llavors, la batxata continua marcant el ritme del debat.