EH Bildu, l’aliat a l’ombra de MÉS al Congrés

PalmaLa primera persona que va picar a la porta del despatx de Vicenç Vidal al Congrés va ser una diputada d’EH Bildu, per oferir-li ajuda tècnica o jurídica si l’havia de menester. Era la primera vegada en la història que MÉS per Mallorca tenia representació a la Cambra baixa. Aquell estiu del 2023, el diputat va començar a veure els fruits dels esforços que el partit ha fet durant anys per deixar de ser un desconegut en el món sobiranista de l’Estat. De manera informal, l’esquerra abertzale s’ha convertit en un dels suports més importants dels ecosobiranistes, més enllà dels pactes amb ERC a les Illes i l’aliança estratègica amb Sumar.

Vidal navega entre dos mons a Madrid. Com a part de Sumar, s’inscriu en el bloc de l’esquerra espanyola. Com a representant sobiranista dels Països Catalans, és un aliat natural d’ERC i proper a la resta de partits d’àmbit territorial, com el BNG. “Hi teníem relacions històriques, però l’arribada a Madrid ens obre la relació diària”, explica el diputat, que ha adoptat el rol de “carril de comunicació”. “Per exemple, he convençut gent de fora del món sobiranista perquè defensi l’amnistia, i he facilitat un diàleg indirecte entre diputats d’EHBildu i el PP”, explica.

Algunes aliances són més fluides que d’altres. Mentre la relació amb l’esquerra estatal a Sumar és fruit d’una decisió tàctica per maximitzar resultats, EHBildu ha estat el partit més acollidor amb el mallorquí. Ho expliquen fonts del partit d’Arnaldo Otegi, que consideren que MÉS es troba “molt tot sol” a Sumar. Aquesta legislatura MÉS ha duit a terme dues assemblees per decidir si mantenir o no l’aliança davant les dificultats de Vidal per sostenir un perfil independent al grup, encara que per ara ha guanyat el sí.

El líder de MÉS, Lluís Apesteguia, destaca els esforços dels independentistes bascos perquè “hi hagi una coordinació entre els partits sobiranistes”, una aposta estratègica d’EHBildu per guanyar pes al Congrés. En canvi, fonts dels ecosobiranistes llancen un dard als republicans: “EH Bildu compta amb nosaltres, i ERC, menys”. Malgrat els acords subscrits a les Illes –ERC està integrat a MÉS–, aquesta relació estreta és asimètrica a Madrid. Vidal té un vincle personal amb la parlamentària Teresa Jordà: varen ser consellers d’Agricultura al mateix moment i, quan Catalunya es negava a assistir a les reunions amb l’Estat, ell representava els dos territoris. També té bona sintonia amb el diputat Francesc-Marc Álvaro. Però, en canvi, la relació és “molt freda” amb el portaveu dels republicans, Gabriel Rufián. Tot i les crides del diputat a crear una llista unitària, MÉS “mai li ha interessat”, lamenten diverses fonts.

Dues cultures polítiques a MÉS

“La política institucional es veu, però les relacions polítiques sovint no”, explica la responsable de relacions del partit, Carme Gomila, que també lidera Esquerra a les Illes. “Moltes de les coses que després passen són possibles gràcies a una feina prèvia de complicitats construïda al llarg del temps”, assenyala. A la pràctica, s’ha traduït en vots: els partits sobiranistes han fet pinya en qüestions com la defensa les llengües cooficials i en determinats punts sobre habitatge a més dels pressupostos generals.

Hi ha dues cultures diferenciades a MÉS. D’una banda, els perfils que treballen la xarxa municipalista i, de l’altra, els activistes vinculats a moviments socials i internacionalistes, que han jugat un paper clau en la projecció del partit a l’Estat. “De l’esquerra abertzale hem reproduït una manera d’organitzar-nos”, explica David Pujol, actual cap de llista de MÉS per Palma: “S’organitzen amb el contacte amb el carrer, amb un sector juvenil, estudiantil, les herriko tabernes”. La relació amb EHBildu s’ha construït després de dues dècades “compartint espais”, assegura Pujol. Ho il·lustra amb una anècdota juvenil: “El 2004 vaig fer de xòfer a Martxelo Otamendi, director del diari Berria, cap a Manacor. Es preocupava pels seguiments, vàrem fer més d’una rotonda dues vegades”. L’historiador i assessor de MÉS al Congrés, Antoni Trobat, inclou la CUP en aquest marc. “Per a MÉS, la CUP ha estat una escola de formació: una família política o fins i tot una subcultura juvenil que ens ha donat una formació intel·lectual i política increïble”, assegura.

Pel que fa al Bloc Nacionalista Gallec (BNG), els vincles es forgen a l’etapa de les joventuts del PSM (fundador de MÉS) i Galiza Nova, l’organització juvenil del BNG. Hi varen participar entre d’altres l’exbatle de Palma Toni Noguera, l’exregidor Joan Ferrà, Apesteguia i Trobat. Això ha facilitat la relació amb els dirigents del BNG Ana Pontón, Rubén Cela i l’eurodiputada Ana Miranda, a partir del contacte amb l’històric del partit Xosé Manuel Beiras. L’endemà de les darreres eleccions galleges, Cela va viatjar a Madrid. Després de trobar-se amb el diputat del BNG Néstor Rego, varen celebrar els resultats electorals del partit amb l’equip de MÉS.

En el mateix sentit, l’actual secretària general de Més-Compromís, Amparo Piquer, va coincidir en l’etapa del Bloc Jove (les joventuts del Bloc Nacionalista Valencià) amb Toni Noguera i el mateix Antoni Trobat. Mentrestant, el vincle amb Endavant Andalusia es canalitza a través de dirigents del Sindicat Andalús de Treballadors. Fonts de MÉS expliquen que representants d’aquesta formació podrien desembarcar a Palma per donar suport a la candidatura de David Pujol durant la campanya.

Més enllà del moment actual, el president del Fòrum Sobiranista, Miquel Rosselló, destaca que les relacions actuals responen a intents com el de la mateixa entitat, que enguany compleix una dècada, per connectar els partits sobiranistes de l’Estat. “Estaven massa tancats en si mateixos, i això et debilita”, explica. Rosselló recorda una conversa amb el líder històric del PSM, Pere Sampol, quan va ser senador, entre el 2007 i el 2011: “Em deia, ‘som nacionalistes, som molts i mai votam junts’”. “La gent gairebé ni coneixia el PSM”, rememora: “Això ja no és així”, conclou.