Amanda Fernández Rubí: "Arribar al sostre de creixement que preveu el Pla Territorial és inviable"

ManacorAmanda Fernández, mestra de professió, diputada al Parlament i secretària general de la Federació Socialista de Mallorca, afronta ara el repte de disputar la presidència del Consell. Començà com a regidora a Manacor i fou directora general durant els governs de Francina Armengol. Ara, defensa un projecte basat a posar límits al creixement, reduir places turístiques i reforçar el paper de la institució insular.

Què voleu canviar de Mallorca que justifiqui que vós vulgueu presidir el Consell?

— Viure a Mallorca no pot ser un privilegi. Hem de deixar una Mallorca reconeixible als nostres fills. Crec que ja tots som conscients que créixer més no és sinònim de viure millor. Volem que puguin quedar aquí, que no hagin de partir perquè no tenen habitatge. Però no només els joves. També veiem com persones jubilades o famílies que han de compartir un pis, i això et trenca el cor. Mallorca té un problema greu de mobilitat i ja no es tracta de gestionar els embussos sinó d'apostar per un canvi de mobilitat, partint de fomentar el transport públic, o acostar els serveis públics als pobles. El PP i Vox tenen dins un calaix el problema de l'emergència climàtica i això no pot passar en un territori amb recursos finits. Hem de canviar el model d'urbanisme de les ciutats, el model econòmic i les maneres de fer feina. Per descomptat, tot això implica un decreixement en places turístiques.

Què ha entès el PSIB de la derrota del 2023?

— Vàrem prioritzar sortir de la pandèmia. Davant l'escolta que feim a la ciutadania, feim anàlisi del que ens va quedar per fer, per descomptat. En quins aspectes hem de ser més valents i posar fil a l'agulla, perquè hem de ser part de les solucions de la gent. La dreta s'ha cansat de parlar de les 115.000 places, quan sabem que sorgiren de la Llei Delgado. Crec que una de les coses ben fetes que vàrem fer va ser sobre el lloguer vacacional. En aquell moment era: anem a veure això que comença i anem a regular-ho, i jo això ho defens. Però crec que no vàrem veure l'impacte, el creixement que duria aquest nou model de turisme. Crec que no en vàrem veure l'abast, les conseqüències sobre l'habitatge. Moltes de les crítiques venen perquè vàrem fer una moratòria el darrer any o vàrem fer un dos per u, però un dos per u és decreixement. Per què no ho vàrem fer abans? Durant la pandèmia el PIB havia baixat 20 punts i escaig i els cartells eren de SOS Turisme. En aquell moment crec que es decidí fer parèntesi. Que ho haguéssim pogut abordar abans? Quan ja ha passat, potser sí que ho vols pensar. Crec que era difícil haver-ho fet abans, però crec que hem de fer una anàlisi de tot plegat.

Creis necessari un procés d'autocrítica?

— Autocrítica i debat en tenim dins el partit. Ara mateix tenim debat, tenim grups de feina perquè preparam la Conferència Política en diferents àrees. Durant aquest procés hi ha hagut molt de debat intern i crec que l'hem de fer, però jo crec que ha de ser això: intern.

Si demanam a un ciutadà què fa el Consell de Mallorca per ell, probablement li costarà respondre. Per a què hauria de servir aquesta institució en la vida quotidiana?

— És cert, però també és cert que aquesta pregunta no se la fan als consells de les altres illes. Ens la feim a Mallorca perquè no assumim les competències que hauria de tenir el Consell i jo això ho vull revertir. Francina Armengol era molt reconeixible com a presidenta del Consell, però no n'hi ha tants com ella.

Definiu la política de Llorenç Galmés durant aquest mandat.

— Llorenç Galmés comunica i ha fet molts d'anuncis. Jo vull que el Consell faci que passin coses, no que només s'anunciïn. Definesc la política del PP i Vox com un mandat de molts d'anuncis i pocs resultats. Un exemple és la quarta revisió del Pla Territorial, que queda pendent.

Galmés ha dit aquesta setmana que el límit d’entrada de vehicles s’aplicarà abans de l’estiu del 2027. Quines condicions ha de complir perquè sigui una mesura efectiva?

— S'ha anat amb retard. La proposta que duguérem al Parlament perquè es pogués fer efectiu aquest estiu que ara acaba era en un 90% a la seva, però en aquell moment la varen rebutjar, quan haurien pogut modificar els dos articles que via esmena. Tenc la sensació que no es volia aprovar i que no interessa. Ara què veuen: la contestació ciutadana.

Voleu reclamar les competències plenes en mobilitat?

— Sí, i al debat intern ja ho he plantejat i ho tenim clar. Per Estatut, el Consell les té. Hem de repensar la manera de moure'ns, no només les freqüències del transport públic sinó també les rutes. Estellencs ha passat de sis freqüències a dues. Li ho demanam al conseller i ens diu que allà hi ha pocs passatgers. Efectivament, però no només podem pensar en els turistes.

Mallorca necessita menys turistes? Reduiríeu les places turístiques legals o considerau suficient perseguir l’oferta il·legal?

— Per descomptat que si dic que hem de decréixer, s'han de reduir les places turístiques, i el dos per u que vàrem aprovar ja decreixíem. Ara tenim el debat intern de fixar com ho hem de fer. Per una part pensam que hem de decréixer en nombre de places, però també debatem si hem de fixar un decreixement per categories. La luxificació: millorar en qualitat no vol dir només luxe.

Treballau amb algun número o percentatge concret de reducció?

— No puc donar cap número ara mateix, però sí que volem arribar a les eleccions amb una proposta concreta de quants i de com.

Si parlam de decreixement, modificaríeu el Pla Territorial per reduir el sòl on encara es pot construir?

— Sí. Som una ferma defensora d'aquest tema, perquè arribar al sostre de creixement que preveu el Pla Territorial és inviable. És una feina molt difícil de fer, però que creim fermament que s'ha de fet. No només el Pla Territorial, sinó els els plans generals de tots els ajuntaments.

I en sòl rústic? Sou partidària d'augmentar-ne la parcel·la mínima?

— És un dels debats més importants que tenim, perquè hem arribat a una situació límit. No tenc la resposta correcta, però sortirà a la Conferència Política. Hi ha damunt la taula l'augment de la parcel·la mínima, la prohibició de construir en sòl rústic i també, quina seria la reacció si ho plantejam, però tenim el debat dins el partit i d'una manera molt intensa.

Per a vós, què explica millor el Govern de Prohens: el projecte del PP o les exigències de Vox?

— Prohens fa dos anys va descobrir la saturació turística i va fer uns anuncis que provocaren trasbals, perquè semblava que havia canviat el pensament. Però ens adonam que fa el discurs més amable, també amb la llengua, però executa les mateixes polítiques o pitjors que José Ramon Bauzá. Ella pot anar pertot, però les seves polítiques són pitjors.

Què farà el Consell perquè el català guanyi ús social, en un moment de minorització i retrocés acusats?

— Haurem de tornar enrere moltes de les polítiques del PP i Vox. Defensam el bastió de l'escola perquè és el darrer que tenim. Els darrers estudis sobre l'ús social del català són molt preocupants. Hem de fer molta feina de foment en oci, espais culturals i fer una aposta ferma per les xarxes socials. No podem aspirar al fet que l'escola sigui l'únic bastió, perquè sinó estam perduts.

Com s'ha de respondre el discurs de Vox sobre immigració sense assumir-ne el marc i, alhora, donant resposta al repte que suposa el creixement demogràfic?

— Prohens fa dos anys va descobrir el repte demogràfic i jo vull recordar que Francina Armengol va ser la primera que en parlà com a presidenta del Govern. Se'n va anar a Madrid a demanar recursos per l'Espanya que s'omple. És un repte que té molts vessants, perquè aquí també parlam de la necessitat de canviar el model econòmic.

Pedro Sánchez és avui un actiu electoral per al PSIB o us obliga a dedicar massa temps a defensar decisions preses a Madrid?

— Hi ha un renou constant i basta veure els insults a les concentracions per Ceuta. Durant l'estiu han vingut estrangers a la seu del PSIB a demanar per Pedro Sánchez, perquè a escala internacional està molt ben reconegut. Defensam fermament les polítiques que han posat damunt la taula els valors progressistes.

Davant els casos de corrupció que afecten el PSOE, considerau suficients les explicacions i les mesures adoptades per la direcció?

— S'ha actuat aviat, defensant la presumpció d'innocència, però moralment hi ha coses que no es poden tolerar.

Què us ha ensenyat fer de mestra que us serveixi en política?

— Quan ets mestra entens que no pots donar mai un alumne per perdut, i això ho hem d'aplicar a totes les persones: no podem deixar ningú enrere. Quan dic que l'equitat no és cafè per a tothom, ho tenc claríssim perquè ho he viscut a les aules. No tothom parteix d'allà mateix. Els serveis públics són els que ens han de garantir la igualtat d'oportunitats.

El PSIB ha governat durant anys les principals institucions. Què li diríeu a un ciutadà que el 2023 deixà de votar progressista i per què ara hauria de confiar que ara posareu uns límits que abans no vàreu posar?

— Li diria que si considerava que hi havia d'haver un canvi no es va equivocar, però també li demanaria si avui viu millor que el 2023 i jo crec que no.

Francina Armengol continuarà com a secretària general?

— Els congressos de secretaria general van a destemps. No puc anticipar què passarà perquè crec que el seu lideratge és molt positiu. Crec que segurament hi haurà canvis i que ella té molt a dir, i crec que ens convé que sigui a Madrid. Crec que hi ha d'haver una transició i, si bé l'experiència és fonamental, també hi ha d'haver noves incorporacions i relleus, però no puc anticipar què passarà.

Vós us veieu com el seu relleu a mitjà termini, amb un recorregut del Consell al Govern semblant al que va fer Armengol per succeir Francesc Antich?

— Jo som on el partit em demani. Ara, com a secretària general de Mallorca, he pogut conèixer totes les agrupacions de Mallorca i això em servirà molt al Consell. Si el partit m'ho demana, la gent em dona suport i faig una reflexió personal, hi seré. Però si no som la millor opció, donaré suport a qui ho sigui, perquè el partit està per damunt les persones.

Com du la vostra família que sigui diputada, secretària general i candidata?

— És un esforç que feim tots. Tenc la sort de tenir una parella que sempre m'ha donat empenta i suport. Els meus fills: el gran en té 15 i ja parlam de política i la de 9 verbalitza moltes coses, però és cert que els rest hores. Així i tot, pens que lluit per millorar-los la vida i perquè si els va bé als meus, també anirà bé a la resta.