Menorca, l’illa que es resisteix a ser com les altres

CiutadellaA punt de començar l’estiu, Menorca torna a tocar a la porta de la mobilització contra la saturació turística. La plataforma Via Menorca, que empenyen el GOB i un grup entusiasta de joves, és la impulsora de la primera de les grans manifestacions i protestes –la de dissabte 13 de juny– que s’anuncien arreu de les Illes per reclamar mesures efectives i immediates en defensa de l’habitatge i dels recursos naturals. El primer clam ciutadà ha estat a Menorca, on, diu el coordinador de política territorial del GOB, Miquel Camps, “encara som a temps d’evitar convertir-nos en una nova Eivissa”.

Els símptomes són preocupants. Els darrers 15 anys el nombre de turistes pràcticament s’ha duplicat a Menorca. L’illa ha passat de rebre 1 milió de turistes a l’any a rebre’n 1,8 milions. Això suposa que hi ha 20 turistes per cada resident, una proporció que la plataforma considera del tot “inassumible”.

L’oferta il·legal de lloguer turístic agreuja encara més la situació, ja que duplica l’oferta reconeguda oficialment. El GOB calcula que hi ha 6.000 cases que es lloguen legalment a turistes amb un total de 30.000 llits, però el problema és que hi ha unes altres 6.000 cases que fugen del control de l’Administració i operen al mercat negre. “Només així s’explica que a la punta de l’estiu siguem 230.000 persones, quan no hi ha tantes places declarades a Menorca”, destaca Camps. “El fet és que aquestes 12.000 cases abans estaven disponibles per a residents, de manera que, si no revertim aquesta tendència, la xifra continuarà creixent”, apunta.

L’objectiu, insisteix Camps, “és acabar amb la deriva de creixement indefinit en l’arribada de turistes. Perquè, així, a Menorca falten habitatges accessibles per a la gent jove, que té el seu projecte de vida aturat, i la dependència del monocultiu turístic és cada vegada més gran”. L’ecologista remarca que “aquest creixement no es deu al fet que s’hagi construït molt més a les urbanitzacions, sinó al fenomen del lloguer turístic. Les cases es van buidant de residents per posar-hi turistes i ja no en tenim ni per allotjar la mà d’obra que ha de venir a fer feina al sector turístic. Aquesta saturació provoca també falta d’aigua i que tota l’economia es basi en el turisme”.

La tercera dada que empara la mobilització és la saturació que pateixen les platges verges, de manera que cada banyista no disposa ni de cinc metres quadrats d’arena. Només té l’espai just per a la tovallola. És una tercera part dels 15 m2 per persona que, segons els paràmetres oficials, marca la qualitat mínima de les destinacions turístiques.

Aquesta situació s’ha donat ja quasi des del mateix moment que arrancà la temporada. De fet, des de mitjan maig els aparcaments de les platges verges de Ciutadella ja estan plens a mig matí, cosa que obliga a tancar l’accés a les cales de Macarella, Turqueta i Son Saura durant bona part del dia.

Sense limitació de vehicles

A tot això s’afegeix que, un any més, no es limiti l’entrada de vehicles turístics a l’illa, una mesura que estava a l’abast del Consell en començar el mandat, però que encara no ha duit a terme. “Ja fa anys que s’ha pres a Formentera i que, amb només un any d’aplicació, ha aconseguit baixar la pressió turística a Eivissa. Això que ja es fa a dues illes en què governa el mateix partit que a Menorca s’acaba d’aprovar també a Mallorca, mentre Menorca continua sent l’única illa que encara no ha limitat l’entrada de cotxes”, constata Camps. “És una demostració ben clara del fet que a Menorca no hi ha ningú al volant”, remata.

El fet que el Consell hagi deixat passar tot el mandat sense restringir l’arribada de cotxes, tot i disposar de la Llei de reserva de la biosfera que ho permetia, ha traslladat també el debat al terreny polític. El secretari general del PSOE menorquí, Pepe Mercadal, ha acusat el govern d’Adolfo Vilafranca de restar “adormit i immòbil” davant d’un problema “que cada vegada és més greu. Cada any hi ha més cotxes i, per tant, més caos i saturació a les carreteres. El Consell ha estat capaç de començar unes obres a la carretera en contra del mandat de la Unesco, però no d’impulsar una mesura que reclama el 80% dels menorquins. És un problema que el PP no sap ni vol afrontar”, diu. Com a alternativa, els socialistes proposen potenciar el transport públic per aconseguir que els turistes no es desplacin en vehicle privat i així es pugui reduir el trànsit a les carreteres.

“Menorca obre les portes al col·lapse per no limitar l’entrada de vehicles”, afegeix el coordinador de Més, Esteve Barceló, que també denuncia “tres anys d’excuses i promeses incomplertes” dels populars, quan l’illa ja comença a patir els efectes de la saturació el primer mes de la temporada. Per aquest motiu, Miquel Camps demana que no ens conformem “amb el discurs que no estam tan malament com altres Illes, quan el que hem de fer és no esperar a estar-ho per prendre mesures. Necessitam que, governi qui governi, es controlin determinats paràmetres. Si volem mirar al futur ens hem de fixar en Eivissa, on el lloguer turístic el promouen fons d’inversió que es queden tot el negoci i deixen el problema a l’illa. Encara som a temps que Menorca no sigui una nova Eivissa”.

Eivissa ja no hi creu

Però Eivissa sembla haver descobert que ja no pot seguir pel mateix camí que fins ara. Les dades del 2025, el primer any d’aplicació de la restricció de l’entrada de vehicles, ho demostren. La pressió humana diària a la major de les Pitiüses va baixar l’estiu passat en 13.000 persones, 18.000 a l’agost, però, tot i això, l’ocupació i la despesa turística dels visitants van augmentar un 8%. El vicepresident del Consell pitiús, Mariano Juan, entén que “la sostenibilitat, gestionada de manera rigorosa, no implica decréixer, sinó corregir distorsions que reforcen la competitivitat del destí”. Neus Prats, vicepresidenta del GEN-GOB d’Eivissa, diu haver après que “el gran capital s’imposa i que fer grans mobilitzacions, que fins i tot aconsegueixen fer viratges polítics històrics, serveixen només per canviar les cares, però no la política de destrucció que continua, governi qui governi. Eivissa no es rendeix –conclou–, però està molt cansada de traïdors”. No és casual, per tant, que Eivissa, on s’han produït les manifestacions proporcionalment més multitudinàries en defensa del territori, s’hagi desmarcat ara per ara de les grans mobilitzacions contra la saturació que entitats de Mallorca i Menorca sí que anuncien aquest estiu.

A totes les Illes les mobilitzacions són convocades per entitats que han sortit del Pacte per a la Sostenibilitat Turística que promou el Govern de Prohens. “Ben aviat ens vam adonar que era només una manera d’entretenir la gent per no haver de prendre cap decisió”, es justifica el coordinador del GOB a Menorca, Miquel Camps. “No ha existit diàleg i el 90% dels participants són entitats amb ànim de lucre”, afegeix Joan Femenia, de la plataforma Menys Turisme, Més Vida.

Encara més, “el Govern ha intentat criminalitzar les protestes”, diu Camps, qui nega cap politització per part seva, ja que les accions a l’illa s’iniciaren anys enrere, sota el mandat de les socialistes Armengol i Susana Mora, i va ser abans de 2022 que es dictà la moratòria turística a Menorca, que incrementà significativament el lloguer turístic a l’illa. “No reclamam un canvi de govern, sinó de la manera de governar”, puntualitza. “Diuen que l’ecologisme és d’esquerres, quan no ho és. El problema és que els partits espanyols de dretes són molt poc ecologistes. Tenen molt poc compromís mediambiental”, critica Camps i acusa el govern conservador de Menorca de “pretendre polaritzar el debat com a excusa per no prendre cap decisió”.

Decepcions polítiques

Aina Llauger, del GOB Mallorca, també urgeix a “canviar les polítiques” del govern balear, que “no ha fet res per contenir el creixement, sinó més aviat tot el contrari. Fa passes per desregularitzar i perquè sigui més fàcil urbanitzar. Però –aclareix– no anam a favor d’un partit o un altre. També hi ha molta decepció amb les polítiques del Pacte de Progrés d’aquests darrers vuit anys”.

“Volen fer veure que estam lligats a les esquerres, però nosaltres en fugim i no permetem que cap partit polític participi de la xarxa de la nostra plataforma”, diu Femenia. Menys Turisme, Més Vida “ha nascut amb el Govern Prohens, però com a reacció a la presidència europea del govern d’Espanya, que és socialista”, remarca.

A Mallorca hi haurà accions puntuals a partir de les pròximes setmanes, però no serà fins al 26 de juliol que es farà la gran manifestació contra la saturació turística. Mig centenar d’entitats vinculades a la plataforma Menys Turisme, Més Vida volen col·lapsar Palma per fer present la seva protesta. Serà el tercer estiu que cridin l’atenció de manera massiva “contra el model turístic que provoca múltiples problemes socials, ecològics i laborals”. De fet, molts treballadors del sector acostumen a sumar-se a les protestes per denunciar la precarietat que pateixen.

‘Mallorca, al límit’ és el lema escollit per a la manifestació, precisament el mateix que ja va emprar el GOB l’any 2000 per denunciar la perillosa dèria que seguia l’illa. Ara, un quart de segle després, la tendència ha anat a més i el creixement “ja és insostenible”. Es reben 20 milions de turistes a l’any, situació que suposa que n’hi hagi 13 per cada resident, la xifra de cotxes per habitant també és de les més elevades d’Europa, i els recursos són tan limitats que, sense les dessaladores, hi hauria greus problemes de sequera i restriccions arreu”, diu Joan Femenia, portaveu de la plataforma. A tot això se suma la dependència de fora tant d’aliments (“només produïm entre el 10 i el 20%”) com energètica (“les renovables són insuficients i es necessita el cable elèctric amb València”). “Si intensificam les protestes és perquè el malestar també és més gran”, conclou Femenia, per a qui “no hi ha altra solució que el decreixement i un canvi en el model turístic”.

Aina Llauger tira en cara al Govern Prohens que “no impulsi cap mesura per frenar la saturació i el creixement urbanístic, que van molt lligats. Encara que el nombre de places hoteleres pràcticament s’ha estabilitzat, el creixement de places turístiques i residencials al sòl rústic continua”. Llauger constata que “el desplaçament de la pressió turística al sòl rústic augmenta també la pressió sobre els recursos naturals i provoca un creixement dispers sobre el territori. Entre lloguer turístic, cotxes i xarxes socials, tothom es mou molt i ho satura tot: les carreteres, el litoral i els espais naturals”.

La gran novetat, però, de les mobilitzacions a favor del medi ambient d’aquests darrers anys és que es lliguen a l’habitatge perquè, diu Llauger, “són les dues cares del mateix problema. El creixement turístic ha agreujat la dificultat d’accés a l’habitatge i això fa que la participació en les manifestacions sigui més intergeneracional, ja que els joves veuen en perill el seu projecte de vida”.

Davant aquest fet, “la resposta de la societat civil, però no l’única, és sortir al carrer”. També a l’estiu, una època diferent de les habituals per a les principals mobilitzacions a les Balears, que sempre s’han produït a la tardor i la primavera. “Aquest és el principal símptoma que la societat n’està farta”, conclou. De farts, remarca, hi estan “persones de totes les tendències polítiques, perquè tothom pateix problemes d’habitatge i els empresaris veuen que la societat s’empobreix. Ja no vivim del turisme. Ara és el turisme el que viu de nosaltres”.