El Govern s'obre a limitar la compra de segones residències si Brussel·les ho avala

PalmaEl Govern "avaluarà" la proposta de llei d'habitatge assequible que aquesta setmana ha fet la Comissió Europea. El vicepresident primer, Antoni Costa, ha assegurat que es plantejarà fins i tot limitar de compra de segones residències si Brussel·les ho avala. Ho ha dit després que la Unió Europea (UE) hagi apostat per impulsar aquesta limitació en zones afectades per la crisi de l'habitatge. El vicepresident s'ha referit també a la possibilitat de prohibir la comprar d'habitatges a no residents, encara que la iniciativa Comissió no entra en aquesta qüestió. "Estam disposats a analitzar-la si s'obre la porta", ha explicat.

La llei d'habitatge que després s'ha de tramitar al Parlament Europeu planteja mesures perquè territoris i estats puguin limitar el lloguer de pisos turístics i la compra de segones residències per fer front a l'encariment i la manca d'oferta, encara que el text no estableix una distinció entre residents o no residents. L'Eurobaròmetre del juny del 2025 va constatar que el 40% dels europeus considera que l'habitatge assequible és un problema immediat i urgent, i aquest percentatatge puja fins al 51% a les ciutats. En els darrers deu anys, el preu de compra ha pujat de mitjana més d'un 60% i el del lloguer un 20% al conjunt de la Unió Europea. Mentre que un milió d'europeus no tenen llar, un 20% del parc d'habitatge en territori comunitari està buit.

És la primera vegada que Brussel·les empara a escala europea la possibilitat de restringir la compra o el lloguer de pisos per afavorir que s'utilitzin com a primeres residències. Amb tot, prohibir la compra d'habitatges als no residents continua essent de difícil aplicació a la UE. Encara que hi ha territoris que permeten restriccions en aquest sentit, fins ara s'havien tractat com excepcions en el dret comunitari, que estableix la no discriminació per nacionalitat dins de la Unió Europea (UE). A més, el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) admetia ampliar aquestes excepcions, però només en determinades circumstàncies.

En un comunicat, la Comissió assegura que la llei d'habitatge assequible "no introdueix cap restricció de la UE a la compra o ús de segons habitatges" ni "lloguers de curta durada", ni tampoc "atorga a les autoritats estatals, autonòmiques i locals noves competències per fer-ho". Ara bé, si s'aprovàs la proposta de Brussel·les, doncs, la llei establiria "un marc europeu comú que les autoritats han de respectar si decideixen, en virtut de les facultats de què disposen a partir de la legislació estatal, adoptar mesures que afectin l'adquisició o l'ús d'habitatges per fins residencials".

Costa també ha destacat que altres mesures incloses a la proposta europea van en la línia de polítiques adoptades pel Govern balear, com ara la limitació del lloguer vacacional i l'agilització de tràmits per construir habitatge públic. També ha justificat, un cop més, la negativa del PP a aplicar un topall als preus de lloguer aplicant la llei estatal d'habitatge. "Creim que és contraproduent i afecta les famílies més vulnerables", ha justificat. "Aplicarem qualsevol mesura que ens permeti una millora, que creim que pot ser eficaç", ha assegurat.

El mes de febrer passat la majoria del PP i Vox va tombar una proposta de llei de MÉS per Mallorca per prohibir la compra d'habitatge a no residents i empreses. Tot i perdre la votació a la Cambra autonòmica, els ecosobiranistes també han elevat la proposta al Congrés dels Diputats. Després del pronunciament europeu, el vicepresident primer ha defensat que el Govern aplicarà la mesura si considera que funciona independentment de la seva "base ideològica".

Recorre el trasllat de menors migrants

D'altra banda, el vicepresident primer ha anunciat un nou recurs contra dues resolucions de les Canàries i Melilla que estableixen el trasllat de diversos menors migrants no acompanyats a les Balears. L'Advocacia de la Comunitat ha argumentat que cap de les dues resolucions responen a l'interès superior dels menors ni estan degudament motivades, perquè no s'ha plantejat abans la seva repatriació mitjançant la reagrupació familiar. Considera que el trasllat de menors no es pot fer "de manera genèrica ni automàtica, sinó que ha de respondre a les circumstàncies personals de cada un".

En aquest sentit, Costa ha carregat contra el govern d'Espanya per la gestió de la crisi migratòria a Ceuta. "Estava avisat 72 h abans, i varen entrar 80.000 persones a Ceuta sense que fes absolutament res", ha dit: "El govern de Pedro Sánchez és incapaç de controlar les fronteres". Demanat pel fet que les Illes Balears aparegui només de manera testimonial en els documents desclassificats sobre Ceuta després que l'Executiu insinuàs que Sánchez amagava un informe policial sobre un suposat risc alt d'arribades a l'Arxipèlag, Costa ha dubtat de la paraula del ministre de l'Interior. "És la paraula del senyor Fernando Grande-Marlaska", ha explicat: "No ens podem refiar d'un ministre que no és capaç de fer absolutament res per controlar els fluxos migratoris cap a les Illes". Així, ha considerat "justificat" el "temor" del Govern balear després que Sánchez donàs a entendre durant la seva compareixença al Congrés que havia rebut informació que afectava a la Península i les Balears. "No sabem on és aquest informe, estam en mans d'un govern incompetent", ha assegurat.