A principis dels anys seixanta s’inaugurava a Palma l’aeroport de Son Sant Joan, que substituïa el de Son Bonet, i els mallorquins rebien els turistes a peu de pista amb rams de flors. La porta d’entrada a l’illa era això, una porta. Avui aquella porta s’ha convertit en una maquinària que té molt, o tot, de piconadora. No és una metàfora gaire exagerada. Perquè Aena ja no es conforma a gestionar un aeroport: l’engrandeix, l’omple, el ven, el lloga, l’explota i en treu tot el suc que pot. No oblidem mai que Aena és una empresa de majoria pública. És a dir, que aquest gran negoci té molt de públic, però molt poc de nostre.
Aena és també un formidable ens de recaptació. Com més facturació genera Son Sant Joan, més doblers s’envien a la resta de l’Estat. D’explotar-nos surten els doblers per pagar els aeroports deficitaris, que a Espanya són la majoria. Mentrestant, se’ns diu que no podem decidir fins a quin punt es pot obrir aquesta porta ni com s’ha de conduir aquesta maquinària. La cogestió? Aena ja avisa que la recorrerà si algun dia, en una d’aquelles improbabilitats de la política espanyola, arribàs a aprovar-se. El motiu, diu, és que li faria perdre els ingressos que treu a l’illa. És una explicació curiosa, per dir-ho suau: ens neguen la possibilitat de (co)decidir sobre un negoci que fa negoci amb nosaltres.
També és curiós el llenguatge que fa servir. Aena no amplia l’aeroport, diu. Només obre àrees noves, ens fa passar per espais nous, i ens explica que no és una ampliació. Deu ser una qüestió semàntica. Com aquella persona que assegura que no ha menjat més, només ha anat obrint més i més paquets de galletes. En tot cas, per molt que digui, com més gros es fa l’aeroport, més grossa és la porta d’entrada. És una obvietat, però convé repetir-la: si eixamples la porta, hi cabrà més gent. I si hi caben més avions, vendran més bitllets per omplir-los.
Després hi ha la publicitat. Hi ha pocs aeroports al món amb tanta propaganda i tan barroera sobre el país que hi ha a l’altra banda dels controls. Mallorca s’hi presenta com un gran parc de la bauxa, el lloguer de cotxes, la compra de cases i el consum sense aturall. Aena no només obre la porta a milions de turistes, també ajuda a vendre’ls la Mallorca que després patim.
Ara, a més, vol enrajolar Son Bonet de plaques solars. Ho vol fort i no et moguis. Ni el Parlament ni l’oposició dels veïns no han aconseguit, de moment, aturar el projecte. Aena s’ha convertit en un monstre insaciable. Un monstre que, ai las, ni tan sols notaria el boicot dels residents de les Balears si decidíssim fer-li-ho. Per això no n’hi ha prou de demanar-li que sigui un poc més amable. Se li ha de dir prou, se li han de posar límits i s’ha d’assumir que també l’aeroport, com tantes altres coses a Mallorca, ha de decréixer.
El PSOE té ara mateix la possibilitat de pitjar el fre. Em sembla, però, que ni els socialistes, ni molt manco els populars si arriben a governar l’Estat, no aturaran aquesta piconadora. La conduiran.
