Venir a Mallorca a aprendre català i no poder-lo practicar

PalmaEn un territori massificat que anualment bat rècords d’arribada de turistes, no és notícia que un grup de 28 estudiants vengui a passar-hi dues setmanes. Ara bé, la cosa canvia quan se sap el motiu de la seva estada: han vingut a aprendre català. Durant aquestes dues setmanes, Palma ha acollit gairebé una trentena d’estudiants universitaris de català de diversos països d’arreu del món. Han vingut del Regne Unit, Sèrbia, Romania, Itàlia, la República Txeca, Hongria, França, el Canadà, el Brasil, Mèxic, el Japó i Polònia per fer una immersió i conèixer de primera mà la nostra llengua, cultura i territori.

Des de l’any 2017 l’Institut Ramon Llull en col·laboració amb la UIB organitza una estada anual de dues setmanes a Mallorca per a 30 alumnes de la XarxaLlull. Per poder-se presentar i ser seleccionats cal que siguin estudiants de català a les seves universitats d’origen i tinguin un nivell aproximadament de B2. Fins ara n’han passat per Mallorca 310. Els professors de l’estada, Carme Sureda i Marc Lladó, admeten que els alumnes en saben molt: “Arriben molt preparats, tenen molt bon nivell de llengua”. Una de les característiques del perfil d’aquests alumnes és la sensibilitat per voler aprendre llengües; per a molts el català és la seva tercera o quarta llengua i, una vegada són a Mallorca, esdevé la llengua de comunicació del grup.

Una immersió en català

Durant dues setmanes fan classes de català, en què amplien els seus coneixements de gramàtica i treballen l’expressió escrita. Cada dia un tema diferent vehicula les sessions, com ara la Guerra Civil a Mallorca, l’arquitectura modernista i el turisme de masses. Les classes es complementen amb un programa de visites, sortides i conferències d’àmbits molt diversos. Enguany, entre altres activitats, ho han après tot sobre la llatra i el Parc Natural de Llevant gràcies Art de la Pauma, han conegut la literatura contemporània de les Balears de la mà d’Aina Fullana, han pogut veure el primer capítol de ‘Norats’ per després comentar-lo amb Mateu Morro i Ferran Bex —autor de ‘Els Norats’ i director de la minisèrie— i han gaudit de conferències i visites guiades sobre la literatura popular, la història de l’art i la història de Mallorca oferides per professors de la UIB.

Aprendre català per entendre el món

Gairebé hi ha tants motius per aprendre català com alumnes participen en l’estada. Julia Caminha, brasilera, va decidir començar a aprendre’l quan vivia a Barcelona, perquè va veure que era necessari per fer vida a la ciutat. La mexicana Karina González també havia visitat Barcelona quan va decidir aprendre català. Ara mateix l’estudia per poder anar-hi a viure i cursar un màster a la UPC: “Si vols fer feina en equip, has de saber català, t’has d’entendre amb els companys”. Margherita Onorato, Martina Cazzola i Dominik Korsinek, d’Itàlia i Hongria, en canvi, hi varen entrar en contacte a la universitat. Són estudiants de Llengües Modernes i Filologia hispànica, i varen començar a aprendre’l, diu Margherita, “perquè és una llengua diferent; no coneixes tanta gent que l’estudii”. Per a Martina, que estudia anglès, castellà i alemany, incorporar una llengua més al seu repertori era una oportunitat “d’obrir-se a una nova cultura, persones i una altra manera de veure la vida”.

També hi ha estudiants, però, de l’estat espanyol, com Jesús Sandoval, que estudia a Lleó i va començar a fer classes de català quan feia una estada a Lisboa: “Ja mirava sèries en català, però vaig voler aprendre a parlar-lo. Durant el grau vaig descobrir la sociolingüística i la discriminació de les llengües minoritzades i vaig pensar que saber català m’ajudaria a entendre encara més la situació d’Espanya, on n’hi ha tres”. D’altres com Huba Csermely i Thiago Ballestero han volgut aprendre el català arran de fets politicosocials, com l’1-O, per entendre’ls millor.

El català que han après i el català que es parla

Venir a Mallorca els serveix per posar en pràctica el català, conviure en aquesta llengua durant dues setmanes, experimentar la cultura d’aquí, veure les diferències entre el català que aprenen i els dialectes del català amb què es troben al territori i, a més a més, complementar la seva formació. És el cas del francès Chris Mauro i la japonesa Ai Katayama: Chris voldria escriure la tesi doctoral sobre dialectologia catalana i Ai elabora el seu treball de final de grau sobre turistificació a Catalunya i les Illes Balears; han aprofitat aquests dies a Mallorca per recollir informació i, en el cas d’Ai, entrevistar-se amb representants d’associacions i moviments polítics.

Quan aprendre català no basta per parlar-lo

Ara bé, no tot ha estat idíl·lic, a l’illa de la calma. Els estudiants han viscut en primera persona la realitat sociolingüística d’un catalanoparlant a les Illes, és a dir, han vist que és difícil poder viure plenament en català. Claire-Marie Brannens no s’imaginava que fos així: “He viscut moltes situacions que no m’esperava, no era conscient de la situació del català a Mallorca”. Alguns expliquen que el primer berenar a l’hotel es va encetar amb un “en español, por favor” quan deien els números d’habitació. “Crec que no hi ha gaire diferència de ‘cent dotze’ a ‘ciento doce’”, diu Jesús. Magda Ciesla, polonesa, en canvi, fa un apunt: “Em sorprenen els cambrers, és un grup que poques vegades et respon en català, sempre parlen castellà i anglès. En canvi, a les llibreries ens parlen en català i es nota que els agrada que aprenguem la seva llengua”. D’aquestes males experiències, però, també n’extreuen coses positives, com explica Huba: “Venir aquí m’ha fet veure com viviu els catalanoparlants; ara soc molt més empàtic, perquè jo mateix he viscut aquestes situacions en què no he pogut parlar català”.

De la seva estada a Palma s’enduen moltes més coses que coneixements teòrics. Han après moltíssim sobre el català, la història de l’illa, els costums i les tradicions; han vist que sí que hi ha gent, espais i associacions que lluiten a favor de la llengua i la cultura, perquè com explica Chris, “la cultura dels Països Catalans és molt diversa, però alhora hi ha moltíssima gent que la manté viva”. També han vist que molta gent valora el seu esforç i la seva dedicació per aprendre la llengua, valorar-la i estimar-la. N’hi ha hagut que també han canviat la percepció sobre l’illa. La nacionalitat amb més representativitat a l’estada ha estat la britànica, i Jack Hutchinson i Iain Kennedy admeten que l’experiència els ha permès veure i viure la cultura mallorquina i esborrar la imatge turística que es ven arreu del món. “Realment hem vist el contrast de dues Mallorques, la que expliquen al Regne Unit i la real”. Ara bé, tots coincideixen a destacar que s’enduen moltes noves amistats: “Som persones de molts països ara ja connectats per una llengua, el català”.